Rovira: "L'any passat es va fer de tot perquè l'inici del curs isquera malament i no me n'oblide"

Dilluns va arrancar el curs escolar 2024-2025, un inici que el conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha celebrat hui com a "normal", malgrat alguns problemes puntuals i les crítiques de l'oposició, els sindicats o la federació d'associacions de mares i pares Gonzalo Anaya. També ha minimitzat el rebombori que ha causat el cas de l'alumne d'onze anys amb mobilitat reduïda del CEIP Voramar d’Alacant al qual la mare ha de pujar a classe a l'esquena, per a sortejar l'escala. En una entrevista a Les notícies del matí ha qüestionat la planificació del centre, que entén que podria haver situat l'estudiant en una classe al primer pis, i ha apuntat un possible sabotatge de l'ascensor. "L'alcalde d'Alacant [el consistori és l'administració responsable de la reparació] m'ha traslladat que els tècnics diuen que pot haver-hi hagut un boicot, perquè cada vegada es trenca per coses distintes", ha manifestat.

El conseller ha marcat distància amb les incidències que van tindre lloc en l'inici del curs passat, principalment per la contracta de transport escolar (sancionada amb una multa de 400.000 euros) i problemes administratius, com l'adjudicació de places vacants al professorat. D'estos últims ha culpat directament l'anterior equip de la conselleria d'Educació. "L'any passat es va fer tot malament perquè el curs isquera malament i no me n'oblide", ha advertit Rovira, que ha assegurat que va estar a punt de portar el cas a la Fiscalia, però finalment va renunciar pels dubtes que li va plantejar l'Advocacia de la Generalitat. "Enguany (l'inici del curs) l'hem controlat nosaltres i ha eixit perfectament, pot vindre qualsevol líder de l'oposició a dir el que vulga", ha manifestat.

Muñoz menteix descaradament (sobre el risc del valencià per la llei de llibertat educativa)

Precisament al líder del PSPV-PSOE, José Muñoz, l'ha acusat de "mentir descaradament" en les advertències sobre l'amenaça de la llengua valenciana que atribueix a la llei educativa del nou Consell, que substitueix la del plurilingüisme. Rovira ha assenyalat que l'exempció d'examinar-se en valencià a les zones de castellanoparlants la contempla la llei d'ús i ensenyament vigent des del 1983, i ha assegurat que, al contrari, s'ha fomentat el coneixement del valencià amb una de les novetats de la norma: la possibilitat de convalidar els estudis de secundària amb un títol de valencià. "Estic desitjant que acabe el curs, perquè el nostre pla farà que molts alumnes de zones castellanes decidisquen examinar-se en valencià, per la possibilitat de tindre la titulació de valencià", ha dit el conseller.

Models d'immersió lingüística cap, ni en valencià ni en castellà

"El que hem fet ha sigut eliminat els models d'immersió lingüística que va començar a aplicar el Botànic, on el 90% de la docència era en valencià i el 10% en anglés. Models d'immersió lingüística cap, ni en valencià ni en castellà", ha remarcat el titular de la cartera d'Educació, que assegura que la norma dona cobertura a la llibertat d'elecció. "Si a Requena i Oriola un grup de pares vol que els fills tinguen de llengua base el valencià, esta conselleria ho farà, se'n diu llibertat", ha insistit.

Estem revisant el pla Edificant perquè el Consell anterior, en funcions i sense informe econòmic, va fer ampliació del pla només per a ajuntaments on governava l'esquerra

Rovira també ha justificat la revisió del pla Edificant per a la construcció de centres educatius, entre noves crítiques al Botànic. "El Consell anterior en funcions, sense informe econòmic, va fer ampliació del pla Edificant només per a ajuntaments on governava l'esquerra. Jo a això no m'hauria atrevit mai, i és això el que hem sotmés a revisió", ha denunciat a la ràdio d'À Punt.

El conseller ha assegurat que el nivell d'execució d'obres del pla actual (que l'oposició critica per ineficaç i insuficient) està vora el 30%, un percentatge més baix de l'esperat, segons ha dit, per culpa de la inflació. Ha dit que l'increment dels costos obliga a revisar les licitacions i apujar els preus dels concursos públics, amb els retards que això comporta, perquè alguns, com els de la construcció d'un centre escolar a Santa Pola (Baix Vinalopó), s'han quedat desertes, ja a les empreses no els eixia a compte.

Dos aularis rurals reoberts i sis noves escoletes

També ha defés el pla d'escolarització gratuïta de l'etapa infantil, una de les mesures estrela del nou curs escolar, contra les crítiques de l'oposició per "publicitat enganyosa". El conseller ha explicat que la mesura és fruit de l'obstinació personal del president Carlos Mazón com a mesura de conciliació i foment de la natalitat. I ha destacat l'obertura de sis unitats per a activar esta oferta a municipis amb problemes de despoblament, on no tenien escoletes (Benimarfull, Ademús, Xalans, el Palomar, Rafelguaraf i Palmera).

Així mateix, ha informat que la decisió de baixar de sis a quatre alumnes el mínim indispensable per a mantindre aules obertes ha permés reobrir l'aulari del CRA Peña Escabia de Teresa (Alt Palància), que té este curs cinc alumnes i el CEIP El Puig, de la Vall d'Ebo (Marina Alta), on rebran classe huit alumnes, amb possibilitat d'incorporar-ne més de localitats pròximes.

Preferisc tindre un professor d'informàtica sense el màster o el títol de valencià i un alumne formant-se. El sindicat potser prefereix que no hi haja classe i que el professor siga com ells pretenen

El conseller d'Educació també ha subratllat l'aposta del Consell per la Formació Professional, que segons ha explicat té tanta demanda en algunes disciplines d'altra ocupabilitat, com les d'informàtica, que han hagut de demanar autoritzacions al ministeri per a incorporar docents sense els requisits base. "Preferisc tindre un professor d'informàtica sense el màster o la titulació del valencià i a un alumne formant-se —ha apuntat Rovira—. Els sindicats potser prefereix que l'alumne no tinga classe amb la condició que el professor siga com ells pretenen que siga".

L'autorització dels estudis de Medicina a la UA es va fer malament, per un òrgan de Sanitat que no era el competent i sense memòria econòmica

Pel que fa al conflicte judicial entre la Universitat d'Alacant i la Miguel Hernández d'Elx pels estudis de Medicina, el conseller d'Educació ha tornat a qüestionar la suposada falta de diàleg de la rectora de la UA, Amparo Navarro, en línia amb les manifestacions que també ha fet el cap del Consell. Ha recordat que el president i ell van reunir-se amb Navarro per a pactar un campus interuniversitari entre els dos centres, però "no la vam poder convéncer". "Davant d'un conflicte entre universitats, el Consell ha intentat mediar, que s'eliminara el conflicte judicial; no ha sigut possible per culpa de la UA", ha remarcat.

Rovira ha destacat que l'informe de l'Advocacia de la Generalitat "deixa clar que l'autorització (dels estudis de Medicina en temps del Botànic) es va fer malament, ho va autoritzar un òrgan de la conselleria de Sanitat que no era el competent, sense memòria econòmica i aportant convenis amb hospitals privats, no públics, per a les pràctiques". No obstant estes presumptes irregularitats, el conseller ha refermat el suport a la continuïtat dels estudis de Medicina a la UA, com també ho ha fet Mazón.