Sánchez anuncia que les institucions de nova creació s’ubicaran fora de Madrid
El president del govern nega que la descentralització siga cap "atac" a Madrid i defén que cal aprofundir en "la diversitat territorial" d’Espanya
Les noves institucions estatals s’ubicaran fora de Madrid, segons ha anunciat aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El cap de l’executiu ha apostat obertament per la descentralització institucional, que reivindiquen alguns presidents autonòmics, com el valencià, i ha reconegut que "hi ha institucions que no té molt de sentit que estiguen a Madrid", entre les quals citava l’Institut Espanyol d’Oceanografia. Per a Sánchez, aquesta descentralització significarà "aprofundir en l’estat autonòmic", malgrat que alguns presidents autonòmics, com la madrilenya Díaz Ayuso, "s’ho prenguen com un atac".
El president del govern ha fet aquest anunci durant una entrevista en la Cadena SER. Allà ha afirmat que "no es pot consolidar la democràcia a Espanya si no va unida a l’enfortiment de la diversitat territorial d’aquest país". I, en aquest sentit, ha apuntat que a Espanya, com ha evidenciat el procés de vacunació, l’autonomisme ja és té en compte.
Per a avançar en aquesta direcció, Sánchez ha admés que ja ha donat directrius perquè les institucions que es creen d’ara en avant no tinguen la seu exclusivament a Madrid: "He donat als meus ministres l’orde que, quan es cree una nova institució, busquem una ubicació fora de Madrid", ha afirmat en la Cadena Ser.
Pel que fa al malestar que pot despertar aquesta decisió en altres autonomies, com ara Madrid, on es concentren la majoria de les institucions d’àmbit estatal, el president ha descartat que la decisió signifique un perjudici per a la comunitat. "No estem agredint Madrid, més bé al contrari, volem reforçar l’Estat i això significa que l’Estat estiga present en tots els territoris del nostre país", ha afegit.
De fet, Sánchez ha indicat que algunes institucions estatals ja estan descentralitzades, una circumstància que pot contribuir a "dinamitzar" l’economia dels territoris on s’establisquen, com ja ha passat amb algunes que s’han establit a Zamora, a Lleó o en els territoris on la Unitat Militar d’Emergències, l'UME, té la base.
També des del punt de vista de la territorialització, i en referència als pressupostos generals de l’Estat, que estan tramitant-se, Sánchez creu que les autonomies no han de valorar-los únicament per les inversions, "cal fixar-se també en les polítiques socials que es fan en aquest territori". "El govern d’Espanya vol complir els compromisos que té amb els estatuts d’autonomia pel que fa a la inversió pública" i, en aquesta línia, s’ha mostrat convençut que això ho fa en casos com el de Catalunya, la Comunitat Valenciana i "uns altres territoris".
La inviolabilitat del rei
D’altra banda, i pel que fa a la retirada de la condició d'inviolabilitat del cap de l’Estat, Pedro Sánchez ha reconegut que és necessari que el PP done suport a una reforma de la Carta Magna, un fet que, segons ha confessat, veu improbable.
"Ho he dit, crec que no és necessari que es reconega aquesta condició, que és producte d'una altra època, una etapa legítima, però no una etapa d'una democràcia consolidada amb més de 40 anys d'història", ha explicat. A pesar d’aquesta postura, el president del govern ha reconegut que, per a aquest tipus de reformes, s'ha de comptar amb el primer partit de l'oposició, i "dos no ballen si un no vol".
