Sánchez anuncia un nou sistema de finançament autonòmic que duplicarà el fons de solidaritat i més impostos per als rics

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha detallat les prioritats i les línies estratègiques de l'executiu que encapçala per als pròxims mesos. Entre altres novetats, ha anunciat que impulsarà un nou sistema de finançament "més just", en el qual totes les comunitats autònomes rebran més diners. A més, s'ha proposat doblar els recursos "de la principal ferramenta de solidaritat que arreplega la Constitució espanyola", que és el Fons de Compensació Interterritorial, i també mamprendrà reformes en matèria de fiscalitat per a aprofundir en el repartiment equitatiu dels impostos, tot i que no ha concretat massa detalls al respecte.

"Impulsarem la creació d'un sistema de finançament autonòmic que siga més just, que reduïsca les diferències territorials, que atenga la singularitat des de cadascun dels territoris i que garantisca la suficiència de la despesa pública", ha afirmat Sánchez durant una compareixença per a obrir el curs polític a l'Institut Cervantes. Este nou sistema exigirà, segons ha dit, la corresponsabilitat dels governs autonòmics. "Pensem que la descentralització, que forma part de l'ADN federal i autonòmic del nostre Estat compost, és perfectament compatible amb garantir la solidaritat i l'equitat entre territoris", ha apuntat. El model també serà compatible amb garantir la suficiència de recursos "sempre que els governs autonòmics assumisquen més corresponsabilitat fiscal", ha explicat. A més, Sánchez s'ha compromés que, amb la reforma del sistema de finançament autonòmic que proposarà, "totes i cadascuna de les comunitats autònomes del país rebran més recursos dels que van rebre mentre governava el Partit Popular".

D'altra banda, el cap de l'executiu ha volgut llevar ferro a les últimes discrepàncies obertes entre els socis de la coalició, PSOE i Sumar, amb Junts, que podrien suposar un entrebanc per a l'executiu si els catalans no els donen suport parlamentari que garantisca l'acció de govern. El líder socialista ha volgut llançar un missatge d'optimisme sobre la continuïtat de la legislatura i ha avisat que hi ha govern "per a molt", ja que encara s'han d'esgotar tres anys de mandat. Així mateix, ha allargat la mà i ha apel·lat a totes les formacions que vulguen "arrimar el muscle" per a tirar avant nous avanços. "Venim amb les piles carregades, les mateixes ganes de sempre, carregats de projectes i optimisme, perquè és el que els ciutadans necessiten i perquè amb estos materials construïm un país", ha afegit, abans d'animar els seus ministres, presents en l'acte, a seguir "avant". 

Entre altres novetats, també ha anticipat que es renovarà el pacte d'estat contra la violència de gènere i que es proposaran i posaran en marxa "noves accions destinades a delimitar privilegis desproporcionats dels quals es beneficien certes elits" del país. "Gravarem fiscalment a qui ja té suficients diners en el banc per a viure cent vides. Ho farem no per a perjudicar els milionaris d'este país, sinó per a protegir les classes mitjanes i treballadores d'un sistema que continua sent injust", ha defensat Sánchez durant la intervenció.

Sostre de despesa i senda de dèficit

D'altra banda, Sánchez ha afirmat que el pròxim Consell de Ministres, previst per a dimarts, aprovarà el sostre de despesa, pas previ a la remissió al Congrés dels pròxims pressupostos generals de l'Estat. Uns comptes públics, ha dit, que portaran l'"ADN" del govern de coalició "progressista", i que avançaran en una fiscalitat més progressiva. Treballaran, ha insistit, en uns "pressupostos socials, ambiciosos, que consoliden i expandisquen la inversió pública" duta a terme durant els últims sis anys.

L'executiu estatal ha de tornar a aprovar la senda d'estabilitat per al període 2025-2027, després que els vots en contra de PP, Vox i Junts tombaren en la cambra baixa la primera proposta. Els catalans adoptaren la decisió d'oposar-se en l'últim moment, després de saber que Sánchez viatjaria a Barcelona per a reunir-se amb l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Els nous objectius es votaran al Congrés i, si resulten aprovats, passaran al Senat. Encara que la cambra alta els rebutge, el Congrés podria alçar eixe veto.

La senda d'estabilitat bloquejada al juliol preveia que el dèficit públic baixara al 2,5% del PIB el 2025, al 2,1% el 2026, i a l'1,8% el 2027, amb unes metes menys estrictes per a comunitats autònomes i ajuntaments que en les estimacions anteriors —0,1% del PIB i equilibri per a tot el període, respectivament. La regla de despesa —indicador fonamental per a les noves regles fiscals europees— quedava fixada en el 3,2% per a 2025, el 3,3% per al 2026, i el 3,4% per al 2027, cosa que ajudaria a baixar el deute públic al 103,6% del PIB; al 101,8%, i al 99,7%, respectivament, en cadascun dels exercicis vinents.

Ronda de trobades bilaterals amb els presidents autonòmics

Durant la intervenció, Sánchez ha anticipat que convocarà cadascun dels presidents autonòmics a una reunió de treball al Palau de la Moncloa durant les pròximes setmanes, una vegada culmine el període electoral en tots els territoris. Esta roda de trobades amb els mandataris autonòmics es durà a terme a banda de la Conferència de Presidents prevista a Cantàbria i, i que l'executiu de coalició vol centrar en el problema de la falta d'habitatge.

El PP veu el debat de finançament com un engany

Les comunitats del PP veuen com un engany la proposta del govern espanyol per a un finançament autonòmic més just i insisteixen que representa una ruptura de la igualtat i del model territorial en favor de Catalunya. Al seu torn, els governs de País Basc i Navarra són favorables al debat, però exigeixen respecte als seus concerts. Els han definit com "eines solidàries amb la resta de regions", han ressaltat que estan blindades constitucionalment i han advocat per fer "pedagogia" sobre la validesa de tots dos models, enfront del populisme en augment, que atenalla un debat necessari.