El pla nacional de defensa de Sánchez "sense tocar la despesa social" només concita el suport de Junts i el PNB
L'esquerra rebutja el projecte i el PP el condiciona a un pacte d'Estat, que veu impossible per la debilitat parlamentària de l'executiu
El govern espanyol presentarà un pla nacional "per al desenvolupament de la tecnologia i la indústria de seguretat d'Espanya" abans de l'estiu, per a adaptar-se al nou escenari internacional (condicionat pel "neoimperalisme rus" i "el gir copernicà en política econòmica i militar" de l'administració Trump) i avançar en la integració militar europea.
El cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha fet l'anunci al Congrés, on ha comparegut per a reclamar el suport dels grups polítics a l'augment de la inversió en defensa. Des de la tribuna ha refermat el compromís d'invertir el 2% del PIB en defensa, adquirit en la cimera de Gal·les de l'OTAN del 2014, en temps de Mariano Rajoy. Un salt qualitatiu de 0,8 punts del producte interior brut, tenint en compte que ara mateix la inversió en defensa d'Espanya se situa en l'1,2%.
El president no ha explicat com fer-ho, a l'espera que "els mecanismes de finançament de la UE es concreten en les pròximes setmanes". Però ha assegurat que es farà "sense tocar un cèntim d'euro de despesa social o mediambiental". "No farem escollir la ciutadania. Mentre que este govern es mantinga, l'esforç no es farà en detriment de l'estat del benestar", ha assegurat.
El pla, segons Sánchez, aspira a aconseguir "un nou salt tecnològic industrial a Espanya". I tot i que la Unió Europea situa la principal amenaça a l'est, per la guerra de Rússia contra Ucraïna, l'executiu estatal farà perquè esta nova inversió "també mire al sud", perquè segons ha subratllat, les amenaces per a Espanya són diferents de les de l'est d'Europa.
"Hem de deixar de mirar al futur amb ulls del passat", ha dit el president del govern espanyol, que ha subratllat la necessitat de preparar-se contra noves amenaces com els ciberatacs contra infraestructures clau o els intents de desestabilització de les democràcies a través de les xarxes socials.
"No podem viure sota l'amenaça que qualsevol dia un submarí tripulat interrompa el trànsit marítim de l'Estret o talle els cables de fibra que ens connecten amb la resta del món; o que un grup de hackers estrangers facen col·lapsar els nostres aeroports en plena campanya d'estiu; o que aconseguisquen ajudar a pujar al poder un titella de Putin, com ja han fet en diversos països del nostre entorn", ha assenyalat.
"Establir les bases d'un veritable exèrcit europeu"
Per al president del govern espanyol, el rearmament ha d'acompanyar-se d'una integració més gran dels serveis de defensa de cada país de la UE i "establir les bases d'un veritable exèrcit europeu" per a aconseguir, per tant, la interoperabilitat de les nostres forces armades i desenvolupar una indústria de seguretat i de defensa "integrada, capdavantera i autònoma". "Només així ens convertirem en una veritable unió i garantirem una pau duradora a la nostra regió", ha explicat.
A les portes del Congrés, mentre Sánchez feia estes declaracions, una concentració liderada per representants del món de la cultura ha protestat contra la nova estratègia de defensa. Els actors Juan Diego Botto i Carolina Yuste han llegit el Manifest No ens resignem al rearmament i a la guerra a Europa, firmat per més de 70 organitzacions.
El PP de Feijóo no donarà suport si no hi ha pacte d'estat: "Oblide-se'n"
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha anticipat que no donarà suport al pla de defensa. "Si pretén que el PP siga el seu soci auxiliar, oblide-se'n", ha advertit a Sánchez. El líder popular l'ha reclamat un pacte d'estat en Defensa, però alhora ha assegurat que ara mateix l'objectiu no és possible i el principal "escull" per a aconseguir-lo és el president i el seu executiu, perquè no es pot firmar "amb partits que defenen eixir de l'OTAN", amb relació a la posició dels socis de Sumar (recentment els de Yolanda Díaz van votar a favor d'una moció del BNG en contra del rearmament d'Espanya i favorable a abandonar l'Aliança Atlàntica).
"El Partit Popular no és l'escull. És el seu govern. És vosté, que no té una proposta seriosa i no té pressupost, no té majoria", ha afirmat. Davant d'esta situació de debilitat parlamentària, l'ha demanat que "presente ja pressupostos o convoque eleccions".
Sumar: "Més gasto no equival a més seguretat"
Sumar ha rebutjat al Parlament el pla de rearmament de Sánchez i la Unió Europea. "Espanya no ha d'acceptar que més gasto equival a més seguretat", ha afirmat la portaveu Verónica Martínez Barbero, després de recordar que els Vint-i-set ja gasten més que Rússia en defensa.
Per a Sumar, una seguretat exclusivament militaritzada no sols resulta "ineficaç" per a encarar les amenaces que afronta Europa, sinó que "erosiona" les bases democràtiques del projecte europeu. La formació de Díaz considera que cal un canvi d'enfocament: "No es tracta de canviar una paraula, sinó de canviar tot un projecte".
En este sentit, ha apostat perquè Europa construïsca una arquitectura de defensa al marge de l'OTAN, que considera una organització "zombi". I per al finançament, ha defés recaptar recursos plantejant a Brussel·les un impost "del 2% als 537 multimilionaris europeus", que aportaria els fons sense tocar la despesa social.
Abascal acusa Sánchez d'atemorir la població amb amenaces "ridícules"
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha acusat Sánchez, d'atemorir la ciutadania amb amenaces "inversemblants" i "ridícules" i d'aprofitar la "guerra" com de la pandèmia per a "tirar-se en mans de la Xina". Abascal ha carregat contra "l'aliança nefasta" de populars i socialistes a Brussel·les, perquè considera que ha fet "vulnerable" Europa i està sotmesa a les directrius de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la qual s'ha referit amb ironia com la "canceller Palpatine" (el principal antagonista de la saga de Star Wars).
El líder de Vox ha subratllat que la formació sempre ha apostat per incrementar la despesa en defensa, al contrari que el PSOE i el PP, però a fi de centrar-se en "amenaces certes, conegudes i permanents" per a Espanya, com a Ceuta i Melilla.
Divisió entre els socis d'investidura
Els socis d'investidura del govern s'han dividit entre els grups d'esquerra, clarament reticents, i el PNB i Junts, oberts a la despesa, però amb més transparència i concreció. Des del primer bloc, Gabriel Rufián (ERC) ha demanat no invertir "més, sinó més bé" i ha advertit Sánchez que el problema del rearmament és que "no serà europeu", sinó en benefici dels Estats Units per influència de l'OTAN, que considera la "delegada comercial" de la indústria armamentística de Washington. Per a Rufián, acabarà sent així perquè "Trump no vol socis, sinó serfs".
"Està de moda ser un xungo", ha afirmat el portaveu d'ERC per a referir-se a la situació internacional, fins al punt d'arribar a connectar l'actitud del president dels EUA amb la del president Carlos Mazón, a qui ha definit com un "tipus inútil, mentider i miserable que es passeja donant lliçons de responsabilitat amb 200 morts sobre la taula".
EH Bildu ha advertit que el rearmament "no és una opció" i ha demanat un debat "públic, seré, profund i responsable" sobre el projecte europeu, no sols entre les "elits europees i mundials", que adverteix que "ens espenten cap a un escenari de nefastes conseqüències". El "risc d'una tercera guerra mundial", en opinió de Ione Belarra (Podem), que contra la proposta de Sánchez ha plantejat un pla de "desarmament" i ha recordat que la principal amenaça directa d'invasió a Europa la protagonitza Trump, "el seu cap", per la pretensió de Groenlàndia. Una lectura similar a la que ha fet el BNG.
Per contra, Junts sí que coincideix amb la necessitat de rearmament, que veu una oportunitat de negoci per a Catalunya, "perquè té moltíssim a oferir", en paraules de Míriam Nogueras. Des del PNB, Aitor Sánchez ha reclamat "més concreció" i més voluntat per a aconseguir acords i "tirar avant les coses", començant per aclarir si té una "majoria ampla". En tot cas, ha apostat per focalitzar la inversió en R+D+I i en producció europea.
Coalició Canària ha demanat altures de mires per a un acord, mentres que UPN, com el PP, ha reclamat al Govern que sotmeta els seus plans al Congrés.