Sánchez anuncia una inversió de 10.471 milions en seguretat i defensa per a arribar enguany al 2% del PIB

Espanya complirà el 2025 amb l'objectiu d'invertir el 2% del producte interior brut (PIB) en despeses de defensa i seguretat per a ajustar-se als compromisos adquirits amb els socis de la Unió Europea. Ho ha anunciat este dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una compareixença posterior al Consell de Ministres. En ella, ha detallat els objectius del pla industrial i tecnològic aprovat hui pel gabinet, que preveu una injecció pressupostària addicional de 10.471 milions d'euros per a poder arribar a un volum total de 33.123, que és l'equivalent a la quantitat percentual exigida per Brussel·les i l'OTAN per a poder fer realitat el rearmament europeu en un context cada vegada més convuls. Fa tres anys, en la cimera de l'OTAN celebrada a Madrid, Espanya es va comprometre a pujar la despesa militar fins al 2% en 2029, però amb l'augment previst per l'executiu PSOE-Sumar avançarà la meta quatre anys.

Sánchez, que ha comparegut al costat de dos crespons negres en senyal de dol per la mort del papa Francesc, ha remarcat "l'esforç rellevant" que farà l'administració espanyola per a executar el salt de despesa en seguretat en sis punts percentuals, ja que es passarà d'un 1,4% en 2024 al 2% requerit enguany. També ha remarcat que este objectiu d'inversió va ser adquirit per l'executiu de Mariano Rajoy en 2014, però encara no s'havia materialitzat. "Este govern complirà el que altres han incomplit", ha dit.

Una vegada que el Consell de Ministres ha donat llum verda al pla, es remetrà a Brussel·les este mateix dimecres perquè la UE i l'OTAN avaluen "els fonaments tècnics i pressupostaris", ha explicat el president. Tal com ha defensat, l'objectiu és garantir la seguretat del país i "consolidar Espanya com un membre "central i fiable". Així mateix, ha tornat a assegurar, com ja va fer en una compareixença fa un mes al Congrés, que esta inversió addicional s'aconseguirà "sense tocar ni un cèntim d'euro de l'estat del benestar", sense comprometre la despesa social o mediambiental, sense apujar els impostos i sense incrementar el dèficit o l'endeutament. "La inversió addicional que farem en seguretat i defensa estarà a l'altura del moment que viu el món i de les amenaces a què s'enfronta el projecte de la UE", ha afirmat el mandatari estatal, que ha alertat contra el "neoimperialisme" de Rússia i els Estats Units.

A preguntes dels periodistes, el cap de l'executiu central ha aclarit també que l'augment de la despesa militar no es votarà al Congrés, com reclama l'oposició encapçalada pel PP. Ha insistit que "no requereix l'aprovació de les Corts Generals" perquè "no implica un esforç pressupostari major" per a les arques públiques i els diners no eixiran dels impostos, "ni dels ciutadans ni de les empreses". Segons ha precisat, el gruix del finançament del pla procedirà de tres fonts: la reordenació d'algunes partides dels fons europeus Next Generation, com la destinada a la ciberseguretat; dels estalvis generats per la "gestió rigorosa" que ha fet el govern espanyol i les bones dades econòmiques; i del marge que donen certes partides que es van incloure en els pressupostos del 2023 i que ja no es necessiten, de manera que es podran reordenar i aprofitar.

Creació de 100.000 llocs de treball

Durant la roda de premsa, Sánchez ha anticipat que el pla de seguretat i defensa espanyol permetrà crear vora 100.000 ocupacions a Espanya i elevarà el PIB entre quatre i set dècimes percentuals. Segons els càlculs de l'executiu de coalició, 36.000 dels llocs de treball generats seran directes i uns 60.000 seran indirectes la majoria "amb nivells de qualificació i salaris superiors a la mitjana" espanyola. A més, s'estima que el projecte contribuirà a "consolidar el creixement econòmic" del país i incrementar el PIB 0,4 i 0,7 punts percentuals, cosa que permetrà augmentar l'I+D+i "en un 18%". L'executiu ha remarcat també que la inversió addicional en defensa i seguretat, a més de complir les obligacions d'Espanya com a sòcia de l'OTAN, contribuirà a "modernitzar i dinamitzar el teixit empresarial de totes les comunitats autònomes" i a enfrontar "desafiaments socials com les emergències naturals o els fluxos migratoris".

Més militars, més ciberseguretat i més armament

El president espanyol ha detallat com es repartirà este augment de la despesa en defensa que preveu el pla aprovat. El primer pilar, que concentrarà el 35% dels fons, tindrà com a objectiu augmentar el nombre d'efectius de les forces armades i millorar les condicions laborals i l'equipament.

El programa inclou també l'elaboració, fabricació i adquisició de noves capacitats de telecomunicacions i ciberseguretat, capítol al qual es destinarà el 31% de la inversió i que contempla gastar 3.260 milions per a dotar el país d'un "escut digital" destinat a evitar els "més de mil ciberatacs que cada any pateixen els serveis essencials i les infraestructures crítiques". D'altra banda, es pararà atenció a la fabricació i compra de nous equips de defensa i dissuasió (19% de la inversió) i es preveu reforçar, així mateix, la capacitat de les forces armades per a ajudar també en emergències i desastres naturals (17%) i millorar les condicions de seguretat dels quasi 3.000 efectius que integren les setze missions de pau que actualment Espanya fa en l'exterior.

El govern espanyol estima que el 87% de la inversió es quedarà a Espanya i repercutirà en les autonomies, mentre que bona part de la inversió restant "anirà a la indústria europea".

Sumar rebutja l’increment "exorbitat" de despeses militars

Sumar s’ha posicionat en contra de l’increment de la despesa militar anunciada per Sánchez per considerar-lo “verdaderament exorbitat”, sobretot pel que fa a la partida destinada a armament, segons ha transmés la formació en un comunicat. Este augment, tal com detalla el document, “pareix respondre quasi exclusivament a la necessitat d'evidenciar, amb celeritat, el compliment del compromís d'aconseguir el 2% de despesa militar”, però no està "motivada" ni s’ajusta “a una anàlisi exhaustiva de necessitats”. 

Podem fa una crida a la mobilització davant de "l'augment més gran de la despesa militar de la història"

La líder de Podem, Ione Belarra, ha criticat durament la decisió de Sánchez, a qui acusa de complir “el mandat de Trump i l'OTAN a costa del nostre estat de benestar”. Belarra ha assegurat que el seu partit mai formaria part d'un govern que fa "l'augment més gran en despesa militar de la història" i ha fet una crida a la mobilització: “S’accelera el rearmament i ha d'accelerar-se també la resposta social per a la pau. Ens va la vida en això”, ha afirmat escrit en les xarxes socials.