Sánchez anuncia una reforma en la llei del CNI per a intentar tancar la polèmica de l'espionatge amb Pegasus
El govern espanyol també agilitarà canvis la normativa sobre secrets oficials i es desvincula de la intromissió legal en els telèfons dels polítics independentistes
El govern espanyol vol reformar la llei que regula el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). És la principal novetat que ha deixat el discurs del president, Pedro Sánchez, que compareix aquest dijous en un ple monogràfic al Congrés per a rendir comptes pel cas Pegasus, forçat pel PP i diversos dels socis parlamentaris. L'executiu estatal aposta per modernitzar el marc regulador dels serveis d'intel·ligència espanyol per a intentar donar carpetada a l'escàndol arran de l'espionatge als telèfons mòbils de diversos polítics amb el programari israelià.
"És necessària una actualització, una modernització i una nova regulació sistemàtica de la seguretat i la ciberseguretat de l'Estat", ha defensat el president des de la tribuna. Segons ha explicat, els plans de l'executiu impliquen escometre una reforma de la llei orgànica reguladora del control judicial del CNI, de l'any 2002, que aniran en línia de les recomanacions del Defensor del Poble. L'objectiu, ha dit, reforçar les "garanties de control" de l'organisme i assegurar el "màxim respecte als drets individuals i polítics de les persones".
Així mateix, ha tornat a prometre una nova llei sobre informació classificada o de secrets oficials, ja inclosa en els plans normatius del govern estatal dels últims dos anys. La norma s'aprovarà en substitució de l'actual, que data del 1968, en plena dictadura franquista. "És impostergable que la norma s'adapte als principis constitucionals i als estàndards internacionals", ha manifestat Sánchez.
El president ha arrancat la intervenció monogràfica amb una defensa de l'actuació de l'executiu, que segons ha dit ha complit la Constitució. També ha assegurat que totes les actuacions del CNI s'han ajustat a la legalitat i ha reivindicat el seu gabinet, que l'ha contraposat als governs passats del PP, contra els quals ha carregat durament. Així, ha passat a l'ofensiva i ha recordat els casos de corrupció que els han esguitat, entre d'altres la Gürtel o l'actuació de les clavegueres de l'Estat en el cas Kitchen. Segons ha dit, el "més greu" que ha posat en perill les bases de la democràcia.
Per això, ha aprofitat per a remarcar que la setmana vinent es compliran quatre anys de la moció de censura que va fer fora el govern popular liderat per Mariano Rajoy. "L'opinió pública espanyola assistia entre atònita i indignada a una cascada interminable d'escàndols de corrupció dels seus governants, que amb una mà retallaven i amb una altra cobraven sous en B", ha dit.
També ha admés que entre 2015 i 2020 la crisi catalana va ser una gran font de preocupació per a la seguretat nacional, però ha deslligat l'actuació del seu executiu de la del poder judicial. "El govern no coneix, no decideix, sobre les decisions operatives dels serveis d'intel·ligència", ha manifestat Sánchez, en referència a l'ús del programa Pegasus per part del CNI després que s'haja confirmat l'espionatge legal i autoritzat amb aquest programari a díhuit líders independentistes. L'episodi es va saldar amb la destitució de qui era aleshores la màxima responsable de l'entitat, Paz Esteban.
Encara es desconeix qui va estar darrere d'altres intromissions, com la que va patir el mateix Sánchez; els ministres d'Interior, Fernando Grande Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles; o altres polítics catalans espiats sense cap aval judicial.
"Continuarem treballant per a redoblar la seguretat i blindar-la el màxim possible en el futur", ha recalcat el mandatari, després d'anunciar que la directora del CNI —que ara és Esperanza Casteleiro— acudirà a retre comptes anualment al Congrés. Així mateix, ha explicat la directiva d'intel·ligència s'ajustarà al marc de l'estratègia de seguretat nacional de 2021 amb l'objectiu d'augmentar les capacitats dels serveis d'intel·ligència i també es reforçarà la cooperació entre el Centre Criptològic Nacional i els organismes encarregats de la ciberseguretat. Es tracta, ha precisat Sánchez, d'actuar contra els perills de l'ús il·legítim de programari com el Pegasus i els que puguen arribar en el futur perquè es farà una labor contínua d'anàlisi i valoració de les noves vulnerabilitats.