Sánchez i Feijóo tanquen les consultes amb el rei sense els suports nugats per a eixir airosos en la investidura

El rei Felip VI tanca aquest dimarts la ronda de contactes amb el president espanyol en funcions, el socialista Pedro Sánchez, i el candidat més votat en les eleccions generals del 23 de juliol, Alberto Núñez Feijóo. Ambdós acudeixen al Palau de la Zarzuela amb la intenció d'endur-se la comanda de presentar-se a la investidura en el Congrés i tractar d'armar el pròxim govern, però cap d'ells ha aconseguit recollir per ara els suports suficients. El cap de l'Estat conclou les consultes amb els set grups parlamentaris que han volgut reunir-se amb ell —Junts, Esquerra Republicana, Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec rebutjaren l'oferta— sense que hi haja un aspirant clar a qui encarregar la tasca. Tot està en l'aire i damunt el tauler hi ha diversos escenaris possibles, fins i tot acabar en una repetició electoral si la investidura fracassa. O també que el monarca opte per no proposar cap nom i donar més temps a la negociació política per tal de consensuar un candidat a qui li isquen els números.

En la segona jornada dels contactes han de passar pel despatx del monarca, per aquest ordre, els líders de Vox, PSOE i PP, els tres partits amb més força en el Congrés. Les visites dels minoritaris i de Sumar, la plataforma de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz, sòcia confirmada en un futur executiu liderat per Pedro Sánchez, no han aclarit gens el panorama, ja que dilluns els comptes per a una majoria parlamentària continuaven sense estar clars.

Coalició Canària va confirmar que votaria el PP, però tampoc va descartar un possible suport al PSOE si compleix les exigències de l'agenda canària. Unió del Poble Navarrés assegurava també el suport a Feijóo i deixava clar que preferia tornar a celebrar eleccions abans que arribar a un govern de Sánchez sostingut per Bildu.

El Partit Nacionalista Basc (PNB), per part seua, considerava la convocatòria de la ronda de contactes reials "precipitada", perquè no es dibuixaven majories garantides i va confirmar que les negociacions amb els socialistes estan verdes, ja que encara no ha parlat res amb la formació jeltzale sobre un possible suport a Pedro Sánchez. La possibilitat que els vots penebistes comptabilitzen en la balança dels populars sí que va quedar, en canvi, descartada de totes totes.

Molts ulls en el PP estan posats en Vox, soci de govern en moltes autonomies i ajuntaments després de les eleccions del 28 de maig —sense anar més lluny a la Comunitat Valenciana, Castelló de la Plana o Elx—. Els d'Abascal no deixaren clar dilluns si finalment traslladaran a Felip VI el suport a una candidatura de Feijóo, en una mena d'ultimàtum als populars. Els blaus, però, rebutgen les pressions dels ultres i no es mostren disposats a cedir, fins i tot si això els costa la investidura. Val a dir que, en el cas que Feijóo aconseguira amarrar els suports de Vox, el marcador pujaria a 172 vots —comptant amb els garantits d'UPN i CC—, quatre per davall de la majoria absoluta. Necessitarien l'abstenció d'algun dels nacionalistes en segona votació, un escenari altament improbable ara mateix.

El PSOE, per la seua banda, espera el seu moment mentre deixa la porta oberta a Feijóo perquè pegue "una entropessada" si vol intentar la investidura. Fonts de Ferraz indicaven dilluns que ells no estan en una competició amb el PP per a veure qui va primer a la investidura i han remarcat que el que decidisca el cap de l'Estat "sempre estarà bé", un discurs amb el quall busquen alleugerir la "pressió" sobre el monarca.

Amb aquest panorama la vista està posada en la decisió de Felip VI, que en les rondes anteriors d'investidura ja va haver d'enfrontar-se a situacions de tota mena. Per exemple, que l'expresident popular Mariano Rajoy declinara la proposta del rei el 2016, o que posteriorment Sánchez acceptara presentar-se a la investidura, però no aconseguira el suport de la cambra i allò va conduir a repetir eleccions.

Si d'aquest cicle de consultes ix un candidat, el debat d'investidura hauria de celebrar-se la setmana que ve, perquè les noves eleccions foren el diumenge 17 de desembre, i la població espanyola no haja de votar en ple Nadal. En cas contrari, els temps poden demorar-se i les urnes podrien arribar en Cap d'Any o justament després del dia de Reis, segons marca el calendari de la llei electoral.