Dos segles d'exilis dels Borbons d'Espanya
Joan Carles I segueix el patró dels Borbons, que els últims dos segles acostumen a anar-se'n a l'estranger després de l'abrupte final dels seus regnats a Espanya
Després de trencar l'autoexili de dos anys amb una controvertida visita a Sanxenxo i la trobada amb Felip VI a La Zarzuela, l'emèrit torna a l'emirat d'Abu Dhabi. Segueix Joan Carles I el patró dels Borbons, que els últims dos segles acostumen a anar-se'n a l'estranger després de l'abrupte final dels seus regnats a Espanya.
Els reis Carles IV i Maria Lluïsa morien a Roma el 1819, previ refugi a França, després d'haver facilitat l'entrada de les tropes de Napoleó a Espanya i haver pactat l'entrega de la corona al germà de l'emperador, Josep I.
La revolta popular va retornar els Borbons al poder sis anys després en la figura de Ferran VII, protagonista d'un regnat tempestuós que va estrenar anul·lant la possibilitat d'una monarquia constitucional per a restaurar-ne una d'absolutista.
Amb tot, el rei va morir al llit a Madrid, un privilegi que no tindria la seua filla, Isabel II. Com els avis, va acabar exiliant-se a França, on va viure 36 anys, fins a la seua mort. La revolució del 1968 i la Primera República espanyola van posar fi a un convuls regnat, precipitat per la mort de Ferran VII, que va iniciar quan encara no havia complit els tres anys. Aquest regnat va estar marcat per dues guerres carlistes —contra el seu nomenament en lloc del seu oncle, Carles Maria Isidre— i l'obstrucció per a l'accés al govern de les forces progressistes.
La seua mare, la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, també se'n va anar a l'exili després de diversos escàndols de corrupció, tant per negocis propis com pels del seu segon marit, Agustín Fernando Muñoz, un membre de la Guàrdia Reial que, de la nit al dia, va acabar associat a les empreses que lideraren les principals obres públiques de l'època, inclòs el port de València, i al comerç clandestí d'esclaus. Maria Cristina tornaria a Espanya temporalment, després d'aconseguir el derrocament d'Espartero, que havia assumit la regència d'Isabel II, i no tornaria de l'exili a París fins a l'entronització del seu net, Alfons XII.
Després d'un breu regnat truncat per la mort prematura, als 27 anys, a causa d'una tuberculosi, va assumir la corona el fill, Alfons XIII, qui una vegada més acabaria en l'exili. El colp militar de Primo de Rivera va prolongar la vida d'un règim tocat de mort pels fracassos militars al Marroc i la violència en la repressió del món obrer i el nacionalisme basc i català, que va substituir la Segona República.
Després de residir a diverses ciutats europees, gràcies als diners guardats durant el seu regnat en comptes bancaris de Suïssa i Anglaterra, Alfons XIII establiria l'última residència a Roma. A l'exili va passar la major part de la vida el seu fill Joan de Borbó que, tot i ser designat successor, no podria regnar. El dictador Francisco Franco va preferir com a successor el fill d'aquest, un jove Joan Carles I que, seguint el patró majoritari dels Borbons en els últims 200 anys, també ha eixit d'Espanya.
