Com serà la sessió de constitució del Congrés i per què és clau controlar la mesa?

Aquest dijous comença oficialment la 15a Legislatura derivada de les eleccions generals del 23 de juliol amb la constitució del Congrés i el Senat. Tots els ulls estan posats en la primera cambra, especialment de la mesa, que és l'òrgan que la governa. Els dos blocs que integren l'hemicicle estan tan ajustats que no deixen entreveure majories clares, i el resultat de la composició final dibuixarà un primer esbós d’allò que puga ocórrer en una hipotètica sessió d'investidura per a designar el pròxim president del govern espanyol. 

El que succeïsca en aquesta sessió serà decisiu per a la resta de la legislatura. Els dos partits majoritaris, PP i PSOE, acudeixen a la cita amb l'objectiu d'assegurar-se la majoria en la mesa del Congrés. El control del màxim òrgan del Parlament cobra gran rellevància, perquè d'ell depenen decisions transcendentals que poden decantar la balança en l'equilibri de poders de les formacions polítiques. Té l'última paraula, per exemple, en la formació dels grups parlamentaris, però també li correspon fixar l'agenda de l'activitat parlamentària, dirigir els debats o donar el vistiplau a l'obertura de comissions d'investigació.

La sessió constitutiva del Congrés comença a les 10 del matí. Aquesta primera cita parlamentària serà dirigida per una mesa d'edat provisional i configurada a propòsit. La presidirà el diputat o diputada de més edat de l'hemicicle, que estarà assistit pels dos més joves com a secretaris. Una vegada estiguen llestos, abans de donar el tret d'eixida a les votacions, procediran a llegir el decret de convocatòria i la relació de diputats electes. El següent pas és l'elecció dels integrants de la mesa del Congrés. L'òrgan rector de la cambra està format per nou membres: el president o presidenta, quatre vicepresidències i quatre secretaries. 

La primera és la del president o presidenta de la cambra, que necessita majoria absoluta; és a dir, 176 vots en primera ronda. Cada diputat ha d'escriure només un nom en la papereta, en una votació secreta i en urna. En aquesta ocasió, el PSOE proposarà l'expresidenta balear Francina Armengol i el PP l'actual número dos del partit, Cuca Gamarra. Qui eixirà guanyadora en la pugna i amarrarà els suports suficients és una incògnita. En cas de no arribar fins a aquest llindar, es vota en segona ronda entre les dues candidates que hagen aconseguit més vots i es convertirà en la nova presidenta la que n'obtinga més. La clau del desempat la tenen els set diputats de Junts, el partit de l'expresident català Carles Puigdemont, que des de primera hora del matí s'han tancat en una reunió per a decidir a quina aspirant li donen suport. Si opten per abstindre's, serà la diputada de Coalició Canària qui tinga el destí de la cambra en les seues mans, decantant la balança a dreta o esquerra.

A continuació, s'escullen les quatre vicepresidències en una única votació. Resultaran triats els que més vots obtinguen, i de la mateixa manera les secretaries. En cas d'empat, se celebrarien successives votacions entre els candidats empatats a vots. Una vegada triats, els nou membres de la mesa ocuparan el seu lloc i es procedirà a l'acte de l'acatament de la Constitució: primer, els membres de la mesa; després, la resta de diputats per orde alfabètic i, finalment, els membres del govern en funcions que tinguen escó. 

De decidir quines iniciatives es tramiten a definir l'agenda

El reglament del Congrés estableix que, entre les funcions, la mesa s’encarrega d’admetre o no totes les iniciatives parlamentàries que presenten els grups polítics; i decidir quines d’ells finalment es tramiten. A més, l’òrgan fixa les línies generals d’actuació de la cambra, així com de l’agenda tant del ple com de les diferents comissions, “tot això, prèvia audiència de la Junta de Portaveus”. 

També és l’encarregada d’elaborar el projecte de pressupostos del Congrés, dirigir i controlar-ne l'execució i presentar un informe anual sobre el seu compliment; i ordena les despeses d’aquesta cambra.