Set mocions de censura en any i mig de legislatura: així han canviat de color els ajuntaments

La moció de censura de Xiva, que este dijous farà fora la popular Amparo Fort, en favor del socialista Ernesto Navarro, que ha aconseguit l’alcaldia amb el suport d'Activa Xiva i Alternativa de Disseminats i Urbanitzacions de Xiva (ADUC) serà la segona alcaldia que perd el PP després de la DANA i, tot just en dos municipis colpejats per la catàstrofe. La setmana després de les riuades, el PSPV també va arrabassar l’alcaldia de Requena a la popular Rocío Cortés.

Quan encara no estem a ni a l'equador de la legislatura, la de Xiva s'ha convertit, a més, en la setena moció de censura que prospera als ajuntaments valencians esta legislatura. Vilafamés, Albaida, Sueca, Requena o Montserrat són alguns dels pobles que van veure com canviava el govern constituït després de les eleccions del 28 de maig del 2023.

En estes maniobres polítiques, el PP i el PSPV han perdut a parts iguals: tres alcaldies cadascun, mentre que Compromís ha hagut de desallotjar-ne una, però ha pogut ocupar-ne una altra. En l’altra cara de la moneda, els que han guanyat la vara de comandament la xifra està més dividida. Tant el PP com el PSPV n'han aconseguit un parell, mentre que Compromís n'ha aconseguit una, i dos partits locals, Vinaròs Independent i Sueca per Davant sengles.

La moció de censura que va prosperar a Requena és una de les més recents. Mentre alguns llogarets, com Las Hortunas, tractaven de recuperar-se dels danys importants que van patir per la crescuda del Magre el fatídic 29 d’octubre, en l’Ajuntament es votava el 5 de novembre la moció de censura que va espentar el socialista Mario Sánchez cap a l’alcaldia.

El PSPV i el Partit de Requena i Aldees (PRyA) van sumar els vots suficients, onze, per a fer fora Rocío Cortés, que governava en minoria des de l’estiu, quan el Partit de Requena i Aldees que es va embarcar en el seu govern a l’inici de la legislatura, se’n va anar de l’executiu.

A més d’esta ciutat de vora 20.000 habitants, enguany el PSPV en perdia una altra de vora 28.000. En la capital de la Ribera Baixa, Sueca per Davant es convertia en palanca del canvi per a fer fora el socialista Dimas Vázquez i, a més, ocupar l'alcaldia. En este cas, una cridanera aliança entre el PP, Compromís i el partit local va reunir el suport suficient perquè Julián Sáez, que havia estat integrat en el govern del PSPV, es convertirà en alcalde de Sueca per la formació independent.

El 2024 comportava també canvis en l’Ajuntament d’Albaida. Només es va iniciar l’any, el 2 de gener, els vots del PP i el d’un regidor trànsfuga del PSOE, van permetre que Juan Carlos Roses (PP) presidira la corporació en detriment d’Alejandro Quilis, fins aleshores alcalde i líder d’un govern en minoria que tenia quatre regidors de Compromís. En aquella ocasió la moció de censura va tirar avant amb la firma de dos dels tres regidors socialistes, encara que al remat, una d’elles, Cristina Vila, es va abstindre en la votació en el ple que es decidia.

D'altra banda, a Montserrat un partit local també va ser decisiu a l’hora de fer fora l’alcaldia que s’havia constituït després d’unes eleccions celebrades a penes sis mesos abans. El PP, Vox i la formació Aigua derrocaven el socialista Josep Maria Mas, que també havia estat al capdavant de la corporació en les dos legislatures anteriors. Així, des de desembre de 2023, el popular Sergio Vilar és alcalde de Montserrat.

La moció de censura més primerenca

Si matinera va ser la moció de censura d’este poble, encara ho va ser més la de Vilafamés. Arribava el setembre del 2023, escassament tres mesos després de les eleccions i la constitució de les noves corporacions, i es convertia en la tercera moció de censura de la legislatura en tot Espanya. La d’este municipi de la Plana Alta, de vora 1.800 habitants, és una que venia i anava cap a un dels escenaris més particulars que poden motivar una moció de censura.

A pesar que l’esquerra havia aconseguit més representació en els comicis de maig del 2023 en sumar cinc regidors, tres del PSOE i dos de Compromís, una errada de votació en el plenari de juny de constitució de la nova corporació va fer que l’alcaldia quedara en mans de la popular Marisa Tolrà. A principis de setembre l’esquerra s’unia i situava Ana Andrada, de Compromís, en la presidència de la corporació. Ara bé, Andrada cedirà la vara de comandament al socialista Abel Ibáñez, qui estarà al capdavant de la corporació en el tram final de la legislatura.

Pocs mesos després, al desembre, i en les comarques del nord, Vinaròs vivia un canvi de govern. La corporació passava a estar presidida pel Partit de Vinaròs Independent (PVI). María Dolores Miralles va substituir el socialista Guillem Alsina, que fins eixe moment es mantenia al govern en coalició de Compromís. Novament, una formació independent va ser determinant per al canvi de govern. La unió dels set regidors populars, els dos de Vox i altres dos del Partit de Vinaròs Independent va facilitar el canvi en l’alcaldia. Entre tots van reunir els onze vots necessaris per a obtindre majoria en el govern.

Quatre forces sumen suports a Xiva

A estos capítols que han agitat la política local dels nostres pobles, este dijous s’afig el que s’ha escrit a Xiva. En este municipi de la Foia de Bunyol que es recupera dels greus danys que va deixar la DANA, al migdia es debat la moció que ha tret de l’alcaldia Amparo Fort.

La popular cedirà la presidència de la corporació al socialista Ernesto Navarro, a qui la moció de censura que han subscrit el PSPV, Compromís i dos formacions locals, Activa Xiva i Alternativa de Disseminats i Urbanitzacions de Xiva (ADUC). Com va passar a Sueca i Requena, els partits minoritaris, que van formar part inicialment del govern municipal, han permés el canvi de color polític al consistori una vegada han quedat en l’oposició.