Sira Rego: "Si algú amb setze anys pot treballar, també té dret a opinar sobre el marc polític del seu país"
La ministra de Joventut i Infància i aspirant a dirigir Esquerra Unida s'ha mostrat "orgullosa" per la "lliçó" que dona a la societat l'estudiantat de les universitats espanyoles en les acampades en suport a Palestina
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha obert la porta a la possibilitat d'avançar als setze anys l'edat legal per a votar a Espanya en lloc dels díhuit, la majoria d'edat. És una petició que ja han formulat diverses associacions i col·lectius representatius de la població més jove del país —i fins i tot plantejada, sense èxit, en el Congrés per partits com ERC— a què la responsable de la matèria ha donat suport explícit, entrevistada en Les notícies del matí este dimecres. "Si algú amb setze anys pot treballar i, per tant, està contribuint, també té dret a opinar sobre com vol que es regulen les lleis o el marc polític del seu país", ha argumentat Rego, que ha considerat que l'existència d'una obligació ha d'implicar consegüentment un dret.
La ministra, que treballa ja en la primera llei de joventut d'Espanya per a legislar sobre drets econòmics i mesures de participació política, entre d'altres, ha assenyalat que si el jovent obri el debat del vot als setze anys tindran tot el seu suport, perquè cal buscar mecanismes perquè participen en la presa de decisions: "Es tracta d'ampliar democràcia i incorporar la joventut a la vida política del país" ha afirmat.
Per això, les ferramentes de participació seran "un vector fonamental" de la futura llei en elaboració, amb l'objectiu de "trencar amb la desafecció" cap a les polítiques públiques, ha explicat Rego. Igualment, preveu incorporar aspectes vinculats als drets econòmics de la joventut com ara l'habitatge, l'ocupació o els serveis públics i també d'altres relacionats amb la salut mental i el benestar, "un debat que ha obert la joventut, però que ens interpel·la a totes les generacions", ha apuntat. A més, s'abordarà la pota de la justícia intergeneracional relacionada amb el canvi climàtic.
Estem veient un genocidi transmés en directe a Gaza amb dolor i impotència immensos
Nascuda a València el 1973, però amb arrels palestines i família a Cisjordània, Rego ha expressat en la ràdio d'À Punt "l'angoixa" i "desesperació" amb què viu l'ofensiva bèl·lica que manté Israel sobre la Franja de Gaza des de l'octubre passat, que ha titlat de "genocidi". El conflicte, que va esclatar després dels atemptats de la milícia islàmica Hamàs que es cobraren 1.200 víctimes israelianes, ha causat ja quasi 35.000 morts palestins.
L'exeurodiputada i també aspirant a la direcció federal d'Esquerra Unida (EU) en relleu de l'exministre Alberto Garzón ha remarcat que, abans de la invasió d'Israel, Gaza ja era la presó a cel obert més gran del món, amb vora dos milions de persones confinades en una franja de territori "aïllat i bloquejat". Ara, amb l'inici de les hostilitats, la població és "bombardejada sistemàticament, sense aliment, aigua potable, combustible, ni recursos mèdics...". "Estem veient una catàstrofe humanitària, un genocidi transmés en directe a tota la comunitat internacional amb un dolor i una impotència immensos", ha lamentat Rego.
La joventut espanyola ha obert grans debats socials en tots els nivells. Ens estan donant una lliçó i ens hem de sentir molt orgullosos
La ministra i única representant d'EU en el govern de coalició que lidera Pedro Sánchez ha expressat "l'orgull profund" per les mobilitzacions estudiantils propalestines que a poc a poc s'estenen per les universitats espanyoles, en línia amb el que ocorre en tot el món. "La joventut espanyola ha obert grans debats socials en tots els nivells. La protesta en contra del genocidi a Gaza posa en el centre l'exigència del respecte al dret internacional, el compliment dels drets humans i la fi del genocidi. Ens estan donant una lliçó i ens hem de sentir molt orgullosos com a país", ha subratllat.
En el pla polític, Rego ha insistit en la necessitat "urgent" que l'executiu espanyol reconega l'Estat palestí, com ja s'ha compromés a fer Sánchez abans de l'estiu. Un gest que, segons ha admés, és "simbòlic" però important en termes geopolítics perquè situa Espanya al costat d'aquells països que reconeixen el dret de Palestina a existir i que plantegen una posició antagònica al genocidi i a la "fustigació" d'Israel, ha matisat. La ministra i dirigent esquerrana confia que esta mesura permetrà "generar més pressió" des de la comunitat internacional al règim encapçalat per Benjamin Netanyahu perquè cesse l'ofensiva com més prompte millor.
El futur d'EU
En clau nacional, Rego ha reflexionat sobre el paper del seu partit, EU, en l'esquerra espanyola, sobretot després de la davallada a escala tant estatal com autonòmica en l'últim cicle electoral. I s'ha mostrat optimista: "EU té tot el futur del món, és el lloc que ha vehiculat històricament el que anomenem el fil roig, una esquerra molt vinculada a la mobilització dels treballadors, a l'ecologisme, al feminisme i a la pau".
EU té tot el futur del món, és el lloc que ha vehiculat històricament el que anomenem el fil roig
Així, l'aspirant a dirigir esta formació política estatal ha recordat que són l'única de "l'esquerra transformadora" que té "presència en tots els territoris" i amb "alcaldes, regidors i regidores" en tot l'Estat. I ha reivindicat l'arrel municipalista i l'estructura organitzada com els dos punts forts d'EU que el diferencien dels altres partits de l'espectre. "EU és una força històrica, hem tingut alts i baixos, però sempre hem mantingut una estructura sòlida i arrelada que ens permet sobreposar-nos i eixamplar la base", ha manifestat.