Quins són els passos següents? Algunes claus sobre els indults

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts els indults als nou polítics independentistes condemnats pel procés. L’executiu estudiarà els expedients d'indult dels condemnats i previsiblement es publicaran una vegada concedits en el Butlletí Oficial de l’Estat l'endemà.

Quins són els passos següents?

Una vegada aprovat pel Consell de Ministres, els nou reials decrets, un per cada condemnat, han de ser signats pel ministre de Justícia, Juan Carlos Campo i, posteriorment, pel rei Felip VI. Els indults s'han de publicar en el BOE en un termini de 24 o 48 hores.

Quan eixiran de la presó?

Després d’aquests tràmits, el Tribunal Suprem ha de fer, d'ofici o a instàncies de les parts, una nova liquidació de la condemna, l'enviarà als jutges de vigilància penitenciària i ho comunicarà a les presons perquè excarceren als presos.

En tractar-se d'indults parcials, el Suprem dictarà quina part de la condemna els falta per complir: en aquest cas, els presos de l'1-O previsiblement quedaran eximits de la pena de presó, però continuaran inhabilitats pel mateix temps que va fixar la sentència.

Està per veure si se'ls indulta només el delicte de sedició o també el de malversació, i si l'indult inclou tots els anys de la condemna o solament els que els queden pendents, la qual cosa podria influir en el temps del Suprem per a recalcular l'execució de la pena.

Els tràmits per a excarcerar-los poden allargar-se més o menys segons l'abast dels indults.

Fonts penitenciàries han explicat que tots els presos de l'1-O tenen permisos penitenciaris aprovats per als pròxims dies, molts d'ells per a eixir de presó el dimecres, uns altres per a eixir el dijous (festiu a Catalunya), i amb diferents durades, de manera que alguns estaran fora de presó fins diumenge, 27 de juny.

Aquest últim tràmit, l’excarcerament,  podria solapar-se amb els permisos penitenciaris de tots o alguns dels presos de l'1-O, per la qual cosa no eixirien físicament de presó per l'indult sinó que el rebrien ja fora de la presó.

Es pot recórrer l’indult?

Sí. En tractar-se d'un acord del Consell de Ministres, l'òrgan al qual correspon el control jurisdiccional és la sala contenciosa administrativa del Suprem. En concret, la secció cinquena que és la que resol els assumptes derivats del Ministeri de Justícia.

No obstant això, i donada la transcendència de l'assumpte, és probable que els recursos acaben elevant-se al ple de la sala compost per una trentena de magistrats.

Qui pot recórrer l’indult?

El PP, Vox i Ciutadans ja han anunciat que hi recorreran, però la doctrina del Suprem exigeix que el recurrent justifique un interés legítim i directe, que siga perjudicat personal i directament pel delicte comés, no només que pretenga recórrer actuant com a defensor de la legalitat.

Normalment els recurrents solen ser persones molt relacionades amb l'indultat per afectar-los directament la mesura de gràcia (en el cas del kamikaze d’Alzira del 2013, els familiars de la víctima), per la qual cosa el seu interés està més que justificat.

Quant a la Fiscalia, fonts consultades assenyalen que no queda clara la seua legitimació per a recórrer un acord del Consell de Ministres i, a tall d'exemple, no recorden en el Suprem que ho haja fet en el passat. Tot i erigir-se en garant de la legalitat -el seu paper- no serveix ací, en tractar-se d'una mesura de gràcia.

Quins terminis té el recurs?

Quant a la tramitació del recurs, una vegada publicats els reials decrets en el BOE es disposa d'un termini de dos mesos per a presentar-lo. Ja interposat, la sala iniciarà un procés similar al de qualsevol recurs contenciós administratiu, això és, veure si compleix els aspectes formals i, si no és així, donar un termini per a esmenar-lo.

Després d'això, haurà de donar trasllat a la part demandada perquè faça un escrit de contestació en el qual, en aquest cas (Advocacia de l'Estat) podria al·legar falta de legitimació del recurrent.

Això sí, no existeix un termini fixat per la llei per a resoldre la qüestió ja que la duració del procés depén de molts factors, cautelars, al·legacions o prova.

Quin marge d’actuació té el Suprem?

La capacitat de revisió de l'alt tribunal està limitada a analitzar que es complisquen els requisits formals, com per exemple, si falten informes, i en aquest cas s'anul·la per defecte de forma la decisió del Consell de Ministres.

I també controla que "l'indult no siga arbitrari, és a dir, absurd, il·lògic o capritxos", cosa que obliga que l'acord del Consell de Ministres sobre l'indult haja d'estar prou motivat, especialment, si s'han acordat els indults en contra de la Fiscalia i del tribunal sentenciador, com és el cas.

Es pot suspendre l’indult mentre es tramiten els recursos?

Sí, però per a això el recurs ha d'incloure l'adopció de mesures cautelars o cautelaríssimes com la suspensió de l'acord del Consell de Ministres mentre el Suprem n'estudia el fons.

En cas que no es demanen aquestes mesures, els recursos per si mateixos no paralitzen l'execució de la mesura de gràcia.

Hi ha antecedents de revocació d’un indult?

Sí, però escassíssims. El cas que ho va canviar tot va ser el del kamikaze condemnat a 13 anys de presó per causar la mort d'un jove el 2003 a Alzira. El Suprem el va anul·lar i va variar la seua doctrina en la matèria en assenyalar que no sols es podien controlar els requisits formals, sinó també que la decisió no fora arbitrària.

Aquell mateix any va anul·lar el de l'exconseller delegat del Banc Santander Alfredo Sáenz en entendre que l'executiu s'havia extralimitat en anul·lar també els antecedents penals.

El precedent més pròxim és el de María Salmerón, una dona que s'havia separat i que va ser condemnada diverses vegades per no permetre al marit -condemnat per violència masclista- les visites amb la filla. Va ser indultada també en diverses ocasions i en l'última el Suprem va revocar l'indult perquè hi havia arbitrarietat