El Suprem anul·la l'absolució dels 34 acusats en el primer juí de Brugal i demana repetir la sentència
L'alt tribunal torna les actuacions al moment de la deliberació i dona per bones les proves que va anul·lar l'Audiència d'Alacant
El Tribunal Suprem ha anul·lat l'absolució que l'Audiència d'Alacant va acordar per a les 34 persones acusades en el primer juí del cas Brugal, la causa més gran contra la corrupció investigada mai en esta província i oberta per presumptes irregularitats en l'adjudicació dels contractes de recollida de fem a Oriola. La decisió, adoptada després d'estimar parcialment el recurs de cassació interposat pel fiscal contra la sentència dictada pel tribunal provincial en 2020, s'ha conegut este dimarts i obliga a retrocedir en les actuacions al moment de la deliberació. D'esta manera, demana a l'Audiència alacantina que redacte una nova sentència tenint en compte esta vegada les proves que va excloure del procés en entendre que derivaven d'actuacions nul·les. Entre altres, hi ha escoltes telefòniques i escorcolls que ara s'han donat per bons.
En finalitzar el juí, que es va celebrar el 2019, este tribunal amb seu a Elx va exonerar els 34 encausats després d'anul·lar les gravacions de les converses incriminatòries sobre les quals es basaven les acusacions. Entre d'altres, estaven processats els exalcaldes populars d'Oriola José Manuel Medina i Mónica Lorente, així com Ángel Fenoll, l'empresari a qui se li va adjudicar el contracte dels serveis de neteja sobre el qual pivotava el juí. Ara, després de l'anàlisi d'un elevat nombre d'actuacions, el Suprem ha declarat vàlides estes punxades telefòniques, acordades en la causa des de l'origen, així com els registres que el veredicte va anul·lar.
L'alt tribunal descarta que els acusats patiren indefensió pel protocol que va regular en la causa l'accés als suports que contenien les gravacions, i ara determina admetre'n el valor. La sala que ha examinat el recurs de la Fiscalia explica que la jurisprudència del Tribunal Suprem reconeix el sistema SITEL —sistema d'intercepció legal de les telecomunicacions—, utilitzat habitualment i també en aquell juí, garanties suficients per a la validesa probatòria de les intervencions que l'empren. En el cas de Brugal, l'autenticitat de les proves es va qüestionar de manera extemporània, sense que se'n practicara cap que desvirtuara la presumpció d'autenticitat de les gravacions.
La resolució, que s'ha publicat hui, incideix en la "falta de manteniment lògic i racional d'algunes de les decisions adoptades pel tribunal sentenciador, que han implicat l'expulsió de material probatori que el ministeri fiscal, que actua com a garant de la legalitat i de l'interés públic, va proposar en defensa de les seues pretensions. Per això el Tribunal Suprem considera vulnerat el dret de l'acusació pública a la tutela judicial efectiva, i a utilitzar els mitjans de prova pertinents".
Més de deu anys d'instrucció
La instrucció del cas Brugal, la presumpta trama de corrupció política i empresarial al voltant del contracte de fem d'Oriola, es remunta al 2006, arran d'un vídeo gravat amb càmera oculta pel mateix Fenoll. Catorze anys després, l'anul·lació de les proves obtingudes mitjançant escoltes telefòniques va servir per a absoldre els acusats.
El material inicial gravat amb càmera oculta i lliurat per Ángel Fenoll va portar a ordenar gravacions telefòniques tant a ell com al seu entorn. Tanmateix, la sala de l'Audiència d'Alacant encarregada de jutjar el cas va deixar-les fora perquè considera que infringien el dret fonamental al secret de les comunicacions i el dret a tindre un procés judicial amb garanties.
Al llarg de tota la instrucció, van passar fins a huit magistrats i dos fiscals d'Anticorrupció, que finalment imputaren 34 persones. Vora la meitat, quinze, eren càrrecs públics o funcionaris, set d'ells regidors. Se'ls acusava d'haver adjudicat a Fenoll el contracte de la gestió dels residus a canvi de beneficis, i els imputaren delictes com ara frau, suborn, prevaricació i tràfic d'influències. El juí, que va culminar el desembre del 2019, va estar ple d'incidències, com ara la desaparició d'algunes gravacions que posaven en evidència la custòdia rigorosa de les proves. A més, l'administració va gastar 26.000 euros per a habilitar una sala amb prou capacitat per a acollir-lo.
"Molt de temps" transcorregut
En el recurs presentat al Suprem, la Fiscalia demanava que la nul·litat s'estenguera al judici i sol·licitava celebrar-ne un de nou amb un altre tribunal. No obstant això, esta petició queda rebutjada en la resolució de l'alt tribunal, que deixa clar que l'abast de la decisió és “anul·lar la sentència objecte de la cassació retrotraient les actuacions en el moment de la deliberació i redacció de la sentència, perquè el mateix tribunal procedisca, esta vegada analitzant la totalitat de la prova, amb l'abast que hem dissenyat, a emetre, com no pot ser d'una altra manera, amb llibertat de criteri, el pronunciament que estime adequat".
Admet que "és cert que ha transcorregut molt de temps", per la qual cosa "els efectes de la immediació poden veure's afectats, però la constància en suport videogràfic de les sessions del judici i l'abundant suport documental contribuiran decisivament a pal·liar estos elements".
