El tàndem Mazón-Ayuso escenifica l'aliança política com un bloc contra el govern espanyol

La Comunitat Valenciana i Madrid enforteixen els llaços polítics i econòmics en la II Cimera empresarial organitzada en la capital espanyola aquest dimarts. La jornada, que compta amb la col·laboració de les patronals autonòmiques, les respectives cambres de comerç i l'associació empresarial AVE, repeteix la fórmula de l'any passat per a convertir-se també en l'escenari de la sintonia política dels dos executius territorials. Ambdues administracions han estat representades al més alt nivell, amb els presidents Carlos Mazón i Isabel Díaz Ayuso. Els mandataris, del Partit Popular, han exhibit compenetració i abraçades en una trobada que vol simbolitzar també l'aliança estratègica de dues comunitats autònomes que representen el 25% del PIB de l'Estat i el 26% de la població, i que ara obrin una nova etapa de "coordinació" i "competència lleial" per a defendre els seus interessos. I també s'alineen en la batalla política com a baluard de l'oposició al govern espanyol, integrat per la coalició PSOE-Sumar.

En paraules de la presidenta madrilenya, la trobada de hui és un exemple de responsabilitat: el compromís de treballar per Espanya en un moment en què ambdós han qualificat d'especialment difícil per la conjuntura política actual. En el rerefons, assumptes com el debat sobre la futura llei d'amnistia als condemnats i implicats en el procés català, que comença hui mateix en el Congrés, o el sistema de finançament autonòmic. "Açò va d'Espanya. Va de Madrid, va de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, però sobretot d'aquesta nació", ha proclamat Ayuso, que ha apostat també perquè les dues regions puguen "anar de la mà" al servei dels espanyols. Li ha agafat el guant l'homòleg valencià, que ha deixat caure que s'ha acabat la mirada en negatiu contra la capital de l'Estat que, a parer seu, practicava l'anterior Consell del Botànic. "Açò ho fem per Espanya. La meua intenció no és que Madrid i la Comunitat Valenciana alcen un mur contra ningú", ha sostingut Mazón.

I dins de les aliances, hi ha una reivindicació que destaca per damunt de les altres: l'ampliació del port de València. Tots dos dirigents han coincidit a qualificar-la d'urgent i estratègica durant la roda de premsa que han oferit conjuntament. Aquest dijous hi ha una visita prevista del ministre de Transports, Oscar Puente, al recinte portuari que ha generat moltes expectatives sobre la possibilitat que servisca per a anunciar l'aprovació de les obres per a construir la nova terminal de contenidors en la part nord. L'actuació està paralitzada des del gener passat en la taula del Consell de Ministres.

El malestar dels dos dirigents populars amb el govern central ha quedat també palés en qüestions com les rodalies o les inversions de l'Estat. També amb el resultat de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrada aquest dilluns, on el Ministeri d'Hisenda va comunicar formalment a les autonomies l'objectiu de dèficit marcat per a 2024, que serà del 0,1%.

La xifra és tres vegades inferior a la prevista per la Generalitat i desquadra els pressupostos que havia elaborat el Consell. El president Mazón ja ha deixat clar que no contempla modificar els comptes autonòmics a pesar que comptarà amb transferències de recursos per part de l'Estat. En concret, vora 500 milions menys dels que havien pressupostat."Ni puc, ni vull", ha assegurat en la compareixença amb l'homòloga madrilenya. "La meua resposta és que no: no canviaré els pressupostos. Les retallades de Pedro Sánchez no s'aplicaran quan venen tard, malament i amb irresponsabilitat" ha dit, quan li han preguntat els periodistes.

Ayuso, per la seua banda, s'ha mostrat a favor de condonar el deute històric que arrossega la Comunitat Valenciana i ha defensat que cada autonomia "té les seues peculiaritats". Per exemple, s'ha referit a l'"envelliment de la població" de Castella i Lleó o la "densitat de població" de la Comunitat Valenciana o Madrid. Uns factors que ha demanat tindre en compte a l'hora de reformar el sistema de finançament. "Necessitem que quan hi haja reformes dels sistemes de finançament es tinguen en compte aquestes peculiaritats. El que passa és que normalment no és així. L'última reforma es va fer per a acontentar els nacionalistes", ha denunciat la dirigent madrilenya, que ha carregat contra el nacionalisme per considerar-lo "un business, un negoci per a exigir més i més i viure de l'altre".