Tensió a les Corts en el debat de la llei de “concòrdia”

La nova llei de “concòrdia” valenciana ha començat este divendres la tramitació en la comissió de les Corts, enmig de totes les reaccions provocades per la publicació de l'informe de l'ONU, que ha advertit Espanya que esta norma pot incórrer contra l’obligació que té l’Estat de “garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans”. Entre les veus de la ciutadania hi ha arguments contraposats. 

El parlament valencià ha viscut moments de tensió, on una dotzena de veus de la ciutadania han opinat este divendres sobre el contingut de la llei de concòrdia, que es tramita a proposta del PP i Vox. La diputada socialista Mercedes Caballero ha demanat que es feren preguntes als compareixents, no atacs, al que el diputat de Vox José María Llanos ha respost que en cap cas ha escoltat atacs personals. 

Els primers a comparéixer han sigut dos representants de grups de memòria històrica a proposta de Compromís i el PSPV, que consideren que esta llei equipara el règim democràtic de la Segona República amb la dictadura. El president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, ha assegurat que el leitmotiv de la llei és exposar motius per a “blanquejar el franquisme”. Per la seua banda, el president de la Coordinadora Memorialista del País Valencià, Ángel González, ha dit: “Les víctimes del franquisme desapareixem en este projecte. És una maniobra per a tornar-nos al calaix de l’oblit i el silenci a les víctimes que lluitarem per la democràcia i la llibertat”.

Així, han demanat la retirada del projecte de llei que qualifiquen de “la discòrdia” i reclamen el manteniment de la llei de memòria en vigor des del 2017. “Que l’ONU haja publicat este matí un informe hauria de replantejar l’aprovació d’este projecte de llei”, ha remarcat Isabel Gómez, portaveu de la Plataforma de Familiars de les Fosses de Paterna. També ha intervingut el secretari de l’associació de xiquets furtats de la província d’Alacant, Paco Alarcón, que ha insistit en el fet que la llei no els reconeix com a víctimes. 

En contraposició, les veus ciutadanes triades pel Partit Popular i Vox qualificaven l'actual llei de memòria de norma sectària, que no inclou, diuen, totes les víctimes. “Totes les víctimes ho són. No pot haver-hi víctimes de primera ni de segona, ni de qualsevol color polític”, ha manifestat Carlos Casañ, germà de José Edmundo Casañ, víctima d’ETA. A més, la representant de la Fundació d’Advocats Cristians, Ana Antón, ha insistit que la norma “rectificarà la falta de neutralitat i objectivitat de l’anterior”. Per a la Fundació d'Advocats Cristians, la llei de concòrdia acabarà, asseguren, amb la persecució dels símbols religiosos a la Comunitat Valenciana.