El tribunal del cas Erial desestima la pretensió de les defenses d'anul·lar la causa

Ara sí, al tercer intent, ha arrancat el juí pel cas Erial, que seu al banc dels acusats l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana com a presumpte líder d'una trama de comissions il·legals derivades d'adjudicacions de les estacions d'ITV i els parcs eòlics. L'acompanyen l'excap del Consell José Luis Olivas i tretze persones més, entre ells el cercle de confiança de Zaplana i els nebots de l'expresident de les Corts, Vicente i José Cotino, adjudicataris a través de l'empresa Sedesa.

El juí hauria d'haver-se celebrat el 9 de gener, però primer la baixa del fiscal Anticorrupció i després la malaltia de l'advocat de Zaplana van propiciar dos ajornaments. S'han programat quaranta sessions, que es podrien prolongar fins al juny i la presència de més de 200 testimonis. L'excap del Consell, exministre de Treball i exportaveu del govern de José María Aznar, declararà el 9 d'abril.

El tribunal ha desestimat les pretensions de la majoria de les defenses, liderades pel lletrat de Zaplana, d'anul·lar la causa. L'advocat Daniel Campos s'emparava en dos arguments inicials. El primer, que la causa hauria de ser competència de l'Audiència Nacional, perquè parts dels delictes, com el presumpte blanqueig, se situaren a l'estranger. El segon, que l'escorcoll que va descobrir el presumpte "full de ruta" que ha guiat la investigació entre la documentació confiscada en el despatx de l'advocat de Marcos Benavent (l'exgerent d'Imelsa, l'autonomenat ionqui dels diners) va ser "prospectiva", és a dir, buscant possibles indicis de delicte i no a partir de sospites concretes, una motivació contrària a la llei.

"D'aberrant" l'ha qualificada Campos. "D'inaudita" Saturnino Suanzes, acusat de blanqueig amb la germana (l'exdiputada del PP Elvira Suances) i que es representa a si mateix com a advocat en la causa. El magistrat president del tribunal, Pedro Castellano, no ha donat recorregut a les peticions, alineant-se amb la posició de la Fiscalia. "Directament no l'admetem. La fonamentació la donarem en la sentència", ha explicat. Abans, el ministeri públic havia recordat que el possible conflicte sobre la jurisdicció la va resoldre l'Audiència de València el 2019 i respecte de l'escorcoll, ha destacat que el mateix advocat de Benavent, Ramiro Blasco, no va al·legar mai vulneració de drets per la confiscació de documentació del seu despatx. Allí, els investigadors de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil van localitzar els anomenats papers del sirià, els documents amb l'esmentat full de ruta de la trama, suposadament descoberts a un pis de lloguer de Zaplana i que el llavors inquilí va entregar a Benavent.

La gran majoria de les defenses han actuat en bloc, adherint-se a aquestes peticions de nul·litat que havia traslladat el lletrat de Zaplana. Entre les que no ho han fet estaven l'advocat de la família Cotino, el del presumpte testaferro i amic de confiança de Zaplana, Joaquín Barceló, i del seu excap de gabinet de Presidència de la Generalitat entre 1995 a 1999, Juan Francisco García. En vespres del juí s'ha especulat amb la possibilitat d'un acord amb la Fiscalia Anticorrupció.

El tribunal ha acabat desestimant una per una la gran majoria de les objeccions que els advocats de l'acusació han presentat en el seu torn de paraula, com la presumpta falta de concreció en l'acusació de falsedat documental contra Zaplana, la petició de prescripció del delicte continuat de suborn de què s'acusa l'expresident Olivas o l'exigència perquè la declaració del testimoni clau Fernando Belhot (el testaferro que ha col·laborat amb la justícia per a repatriar prop de set milions d'euros associats a la presumpta trama) siga presencial i no per videoconferència. Per contra, sí que ha admés la petició d'alguna testifical addicional, com la d'un pèrit que va elaborar un informe favorable a Olivas.

Els acusats, amb "ganes" de passar el tràngol del juí

Una allau de periodistes ha rebut l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana a l'entrada de la Ciutat de la Justícia. L'exministre de Treball només ha intercanviat un "gràcies" amb els informadors, que pràcticament ha hagut d'apartar per a accedir a la porta de l'edifici. "Gràcies" ha sigut també la resposta amb què molts dels acusats han reaccionat a les preguntes dels informadors, juntament amb compartir amb la premsa les "ganes" perquè començara el juí.

La macrocausa ha arribat a sala sis anys després de la detenció de Zaplana (el 22 de maig del 2018), que va estar a la presó fins al 7 de febrer del 2019, encara que va romandre ingressat a La Fe per una malaltia oncològica des del 18 de desembre del 2018 a l'11 de febrer del 2019. 

Dènou anys de presó i 20,6 milions en joc

La Fiscalia Anticorrupció reclama una condemna de dènou anys de presó per a Zaplana com a màxim responsable d'una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que es va iniciar amb la privatització de les estacions de les ITV valencianes. En l'escrit d'acusació, el Ministeri Públic demana el decomís de 20,6 milions d'euros —dels quals 6,7 ja s'han transferit a l'oficina de recuperació d'actius ORGA—, quantitat de la qual suposadament es van apropiar tant Zaplana com altres catorze processats, en una operativa de mossegades que es van desviar a paradisos fiscals. 

En Erial s'investiga una vintena de persones físiques i jurídiques. A més de Zaplana, el fiscal dirigeix l'acusació contra els seus col·laboradors Joaquín Barceló (al qual demana huit anys), Francisco Grau (8), Juan Francisco García (14), la secretària de l'expresident Mitsouko Henríquez (8), els empresaris Vicente Cotino —que pateix una malaltia que li impedeix totalment ser jutjat— i José Cotino (14) i el l'expresident del Consell José Luis Olivas (6), acusat aquest últim de cobrar una presumpta comissió il·legal de prop de 600.000 euros a través d'una empresa familiar.

El ministeri públic també implica en la trama Saturnino i Elvira Suances (5), Francisco Pérez López (7), Pedro Romero (5), Roberto Bataouche (5), Ángel Salas (5) i Carlos Gutiérrez Mondedéu (5) i les empreses Costera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Integrales, Turnis Sylvatica i Dobles Figuras.

En la seua qualificació, el fiscal els imputa presumptes delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental.