El testaferro uruguaià Fernando Belhot: "Zaplana era l'amo dels actius"

El testaferro uruguaià Fernando Belhot ha situat l'expresident Eduardo Zaplana com a propietari de la gran majoria dels fons en paradisos fiscals que es relacionen amb les presumptes adjudicacions a dit de les contractes de les ITV valencianes i el parc eòlic. "En principi em va dir que era de Joaquín Barceló [l'amic i testaferro confés de l'excap del Consell] però amb el temps em vaig adonar que qui tenia poder de decisió i era consultat per Barceló i [l'assessor fiscal Francisco] Grau era el senyor Zaplana" [...]. "Amb el temps (Zaplana) em manifesta que, efectivament era l'amo de la majoria d'actius i que no volia que això fora conegut per la seua posició pública com a polític i empresari d'activitats de lobby", ha afirmat en una nova sessió del juí del cas Erial. "El juí és llarg, cal esperar fins al final", ha manifestat l'expresident a la premsa en els minuts previs a la declaració del seu excol·laborador, com si anticipara que estaven a punt de fer-se afirmacions que no li deixarien en bon lloc.

Belhot és l'intermediari que va col·laborar amb la Fiscalia per a repatriar 6,7 milions d'euros associats a Zaplana en la fase d'instrucció del procediment. Se'l relaciona amb la trama el 2009, quan assumeix un canvi en l'estructura de l'entramat de societats off-shore per a ocultar les presumptes comissions. En una intervenció per videoconferència ha certificat que Imilson, la societat de Luxemburg a què es van canalitzar els presumptes suborns, era en realitat de l'expresident de la Generalitat; que li donava comptes cada tres o quatre mesos dels moviments de les diferents societats pantalla creades a partir d'aquella i que Zaplana trencava els extractes, una vegada llegits, "perquè és extremadament caut".

"Mai en la vida em va enviar un sol correu ell mateix. La nostra comunicació sempre es feia a través de terceres persones i pel mòbil, mai per escrit", ha manifestat Belhot. Segons ha explicat, en els huit anys de relació amb Zaplana li va fer arribar vora 2,3 milions en efectiu des de les societats a l'estranger. Ho va fer a través d'un sistema internacional de canvistes que entregaven els diners en mà a la secretària de l'expresident, Mitsuko Henríquez. D'acord amb el seu relat, Zaplana va accelerar els traspassos d'efectiu a partir de la convalescència per leucèmia, una situació mèdica que, segons Belhot va motivar l'escriptura d'un document per a situar com a beneficiària dels fons a l'estranger una filla de l'expresident, per si este no superava la malaltia.

Belhot ha situat l'assessor fiscal Francisco Grau com el responsable de la trama de societats a Espanya i l'advocat Saturnino Suances com el coneixedor de la part societat radicada a Andorra, però ha difuminat el paper de Barceló, per la falta de coneixement financers d'este, i que ha restringit a l'impuls de les operacions immobiliàries.

Zaplana trencava els extractes una vegada llegits perquè és una persona extremadament prudent Fernando Belhot - Gestor internacional de fons en societats off-shore

La defensa de Zaplana ha intentat acorralar Belhot, subratllant els moviments que va fer cap a comptes propis des de les societats associades a l'expresident. Ha volgut evidenciar que eixos diners podrien ser del testaferro i no de l'excap del Consell, com assegura Belhot. Els últims d'estos moviments es van fer amb Zaplana a la presó. L'exassessor internacional ha dit que les transferències formaven part del procés amb intermediaris per a entregar efectiu a Zaplana i ha intentat justificar les últimes com a compensacions per entregues anteriors a l'empresonament.

"Es constata la subordinació dels processos administratius (d'adjudicació) als interessos personals"

Abans han declarat els tres pèrits de la Unitat Operativa de la Guàrdia Civil que han certificat l'operativa de la trama a través d'una teranyina de societats a l'estranger. Des d'Imison i Fenix, on s'ingressaren els presumptes suborns de Sedesa, la societat de la família Cotino, per les adjudicacions a dit, a les espanyoles Costera del Glorio, Medlevante o Gesdesarrollos Integrales, on suposadament es canalitzaren els fons, així com els comptes i societats a Andorra, Suïssa, l'Uruguai i Panamà per on passaren els diners.

El mateix que Belhot, els investigadors han sostingut que si bé el titular de moltes de les firmes era l'amic de joventut de Zaplana, Joaquín Barceló, 'Pachano', en realitat era l'expresident qui prenia les decisions, cosa que han intentat demostrar amb la coincidència de les reunions que figuren en l'agenda de l'expresident amb els diferents protagonistes de la presumpta trama en els moments clau que s'investiguen. Entre els episodis han destacat la reactivació de la compra d'uns terrenys a la Vila Joiosa després d'una visita de Barceló a l'Hospital La Fe de València per a reunir-se amb Zaplana, que llavors estava ingressat per leucèmia.

El doble llenguatge de Zaplana

Els agents de l'UCO han destacat el paper de gestor a Espanya de l'assessor de Zaplana, Francisco Grau, a partir, entre d'altres, de l'anàlisi dels arxius digitals del seu ordinador, amb noms com "els comptes de la vella", que segons els investigadors evidencien bona part de l'operativa. Un dels arxius anticipa la compra d'uns apartaments amb fons associats a la trama a través de Medlevante, quan la societat encara no s'havia constituït. També han destacat un arxiu Excel, elaborat el juny del 2006 sota el nom de ''Resum", que es crea durant una reunió de Zaplana al despatx de Grau, on es referencien els saldos bancaris a l'estranger i que consideren un dels documents clau per a evidenciar l'entramat. Durant la vista oral, l'assessor va justificar estos arxius com esborranys per a simular operacions per als seus clients. També han subratllat la figura de "coordinador" dels fons a Andorra de Saturnino Suances.

Respecte de la intervenció dels telèfons dels investigats, han destacat que Zaplana adoptava un registre diferent quan abordava qüestions legals amb l'assessor fiscal respecte del qual mantenia sobre els assumptes presumptament irregulars. En el segon cas, emprava un llenguatge críptic i opac i ple de sobreentesos. "Esquiu", en paraules textuals dels agents.

Durant la seua exposició els investigadors han constatat amb diferents evidències l'aparaulament de les adjudicacions de les ITV i el parc eòlic, que estan en l'origen de les presumptes comissions pagades per la trama. "Es constata la subordinació dels processos administratius als interessos personals" dels investigats, han conclòs els agents.

Qui millor parat ha eixit de la sessió ha sigut l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas. Els agents de l'UCO han explicat que el van connectar amb la trama arran la condemna el 2017 falsificar una factura per a justificar un pagament de 580.000 euros de Sedesa, l'empresa de la família Cotino, per mediar en la venda de la seua participació en el parc eòlic, quan era president de Bancaixa. No obstant això, no han establit cap altre vincle de l'acusat amb l'operativa que els indicis derivats del fet que l'adjudicació es va fer sota el seu mandat com a cap del Consell.