Directes
Ara en la televisió
TERRITORI EN CONCERT
Ara en la ràdio
FÓRMULA TERRITORI (reemissió)

Fins a tres anys de presó per a càrrecs públics que no justifiquen un enriquiment de més de 250.000 euros

El PSOE i Unides Podem presenten una esmena per a crear un nou delicte d'enriquiment il·lícit en el Codi Penal, mentre que ERC proposa distingir entre si existeix o no ànim de lucre per a fixar les penes per malversació

Pedro Sánchez i Gabriel Rufián (ERC), en una imatge d'arxiu / Europa Press

El PSOE i Unides Podem han presentat una esmena a la proposició de llei de reforma del Codi Penal que es tramita actualment al Congrés per la qual s'introdueix un nou tipus penal, el d'enriquiment il·lícit, que castigarà amb penes de fins a tres anys de presó els càrrecs públics que augmenten el patrimoni en més de 250.000 euros sense que puguen justificar-ho en cas que un òrgan oficial ho requerisca.

L'esmena planteja que les autoritats públiques estiguen obligades a justificar aquest enriquiment durant cinc anys després de deixar la responsabilitat que tenien, segons han indicat a Efe fonts socialistes.

Amb aquest nou punt en l'article, el 438 bis, el govern de coalició pretén reforçar la lluita contra la corrupció política en paral·lel a la reforma del delicte de malversació, que s'incorporarà a través d'una esmena impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Segons ha apuntat el portaveu parlamentari socialista en una roda de premsa aquest divendres, Patxi López, actualment si un càrrec públic té un "enriquiment patrimonial desproporcionat" una vegada finalitzat el mandat, "no passa res". Però amb l'esmena, els que incrementen el patrimoni o cancel·len deutes per damunt de 250.000 euros dels ingressos actuals durant l'exercici del càrrec i fins cinc anys després d'abandonar-lo, tindran l'obligació de justificar-ho.

El nou delicte contempla penes de presó de sis mesos a tres anys, i inhabilitació entre dos i set anys, i multes de fins a tres vegades la quantitat obtinguda il·lícitament. Els socialistes neguen haver-ho proposat per a "contrarestar" el canvi sobre malversació que ha registrat ERC i asseguren que no han negociat res amb la formació independentista en el context de reforma del Codi Penal.

ERC posa el focus en l'ànim de lucre

L'esmena que ha presentat el partit independentista català a la reforma del Codi Penal proposa modificar el delicte de malversació que afecta autoritats i funcionaris per a distingir si aquesta apropiació indeguda de béns comporta o no ànim de lucre per a la persona. D'aquesta manera, fixa penes més baixes per a aquells que no es beneficien personalment del delicte, amb no més de tres anys de presó.

Concretament, la proposta d'ERC que retoca l'article 432 del Codi Penal planteja condemnes amb forquetes de presó de dos a huit anys per als casos més greus, en els quals hi haja "ànim de lucre", i de sis mesos a tres anys per al càrrec que "sense ànim d'apropiar-se'l, destine a usos particulars i aliens a la funció pública el patrimoni públic posat a càrrec seu per raó de les seues funcions o en ocasió d'aquestes". En aquest cas, la suspensió d'ocupació i càrrec públic serà d'un a quatre anys, mentre que el partit republicà eleva a deu anys la inhabilitació en els casos més greus de malversació.

ERC justifica l'esmena en la necessitat de tornar en la tipologia d'aquest delicte a la redacció anterior a la reforma del 1995 executada pel PP, amb la finalitat que la malversació arreplegue les conductes d'apropiació del patrimoni públic amb ànim de lucre.

No obstant això, la proposta d'Esquerra incorpora també la definició del que s'entén per patrimoni públic. Per a ERC la nova redacció esmena la "inadequada" reforma del 2015, que equipara "indegudament" el que sol denominar-se administració d'actius aliens particulars i públics. En la primera administració d'aquests patrimonis, la privada, l'obtenció d'un benefici és la guia; en canvi, en la segona, en els assignats a les administracions i entitats públiques, el que es persegueix és la prestació de serveis o de donar suport a aquestes prestacions. "Beneficis privats i serveis públics són a la vista objectius diversos i, per tant, no mereixen ser equiparats com a protecció juridicopenal", valora ERC.

També et pot interessar