El tribunal europeu dona la raó a Llarena per al lliurament de Puigdemont

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat aquest dimarts la raó al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Així sentència que la justícia belga no pot rebutjar el lliurament dels encausats pel procés reclamats per a ser jutjats a Espanya, entre ells l'expresident català Carles Puigdemont, basant-se en el risc que es violen els seus drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya. Tampoc pot posar en dubte les competències del Suprem com a autoritat per a emetre tals euroordres.

La sentència dictada per la gran sala del tribunal europeu, davant la qual no cap recurs i és d'obligat compliment, respon a les qüestions prejudicials remeses per Llarena el març de 2021 després que la justícia belga rebutjara entregar l'exconseller Lluis Puig per considerar que el tribunal competent per a reclamar la seua extradició hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que si se l'entregara a Espanya podrien posar-se en risc drets fonamentals com la presumpció d'innocència.

Llarena va acudir a la justícia europea per a aclarir tant l'abast de l'emissió de les ordes europees de detenció i liurament emeses pel Tribunal Suprem contra diversos encausats pel seu paper en el procés, entre ells l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, com les raons per a denegar l'execució d'aquelles euroordres.

Cap país de la Unió Europea pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem per a emetre les euroordes contra els líders independentistes, però sí que pot negar-se a entregar-los si considera que a Espanya existeixen "deficiències sistèmiques" per a garantir els seus drets fonamentals, segons el Tribunal de Justícia de la UE.

La sentència de hui és essencial per a determinar el futur judicial de l'expresident català Carles Puigdemont, pendent també que el Tribunal General de la UE decidisca si li alça o no la immunitat, en limitar les opcions de la justícia belga per a rebutjar les euroordes emeses per Espanya contra independentistes catalans.

La resolució permet ja al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena emetre una nova euroorde contra l'exconseller català Lluis Puig, qui va fugir amb Puigdemont a Bèlgica l'any 2017, però que a diferència de l'expresident no és eurodiputat i no gaudeix, per tant, d'immunitat.

El TJUE, constituït en gran sala, ha assenyalat que el principi de confiança i de reconeixement mutu entre els estats membres constitueixen "la pedra angular" de les euroordes, per la qual cosa un jutge només pot rebutjar una extradició després d'un "examen adequat" del cas concret i sempre amb "caràcter excepcional".

A més, el jutge encarregat de decidir sobre una extradició "no pot comprovar" si una euroorde ha sigut emesa per una autoritat judicial competent i negar-se al lliurament d'una persona si considera que no és així, va continuar el tribunal amb seu a Luxemburg.

El TJUE ha respost així a les preguntes que li va plantejar Llarena sobre els motius pels quals es pot rebutjar una euroorde, després que Bèlgica es negara a entregar a Puig per considerar que el TS no era el competent per a dictar la seua cerca i que Espanya violaria els seus drets fonamentals.

Segons la sentència, si la persona buscada al·lega que el seu lliurament al país que el reclama l'exposaria a una vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu perquè el tribunal encarregat d'enjudiciar-lo no fora el competent per a això, el país encarregat de decidir sobre l'extradició (en aquest cas Bèlgica) ha d'estudiar el cas en dues fases.

Primer ha d'analitzar si existeix "un risc real" de vulneració d'aquest dret fonamental a causa de "deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial" del país que emet una euroorde (en aquest cas Espanya) o si hi ha "deficiències que afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertanga l'interessat".

En segon lloc, "si tenint en compte la situació individual d'aquesta persona, de la naturalesa de la infracció i del context" dels fets "existeixen raons serioses i fundades per a creure que aquesta persona correrà tal risc".

Els jutges belgues només podran denegar el lliurament dels líders independentistes si arriben a la conclusió que "aquestes deficiències existeixen" i per una altra si la falta de competència del Suprem per a enjudiciar-los "és manifesta".

No obstant això, per a determinar si aquesta falta de competència "és manifesta" Bèlgica haurà de sol·licitar a Espanya "informació complementària".

La decisió de hui és fonamental per a determinar el futur judicial de Puigdemont, a qui Llarena ha processat pels delictes de malversació agreujada i desobediència, després que el de sedició quedara derogat amb la reforma del Codi Penal.

Llarena, no obstant això, emetrà la nova euroorde contra Puigdemont i l'altre eurodiputat de JxCat, Toni Comin, quan el TGUE decidisca sobre la seua immunitat parlamentària, en una decisió que fins i tot no té data i contra la qual es podrà recórrer davant la instància superior, el TJUE.