El Tribunal Suprem suspén els diputats independentistes processats per rebel·lió

El jutge Pablo Llarena que instrueix la causa oberta per l’anomenat Procés, ha comunicat a la Mesa del Parlament de Catalunya la suspensió de les funcions públiques dels càrrecs públics dels cinc diputats independentistes que estan a la presó preventiva, així com també les de l’expresident Carles Puigdemont, que està a Alemanya, tot ells processats per rebel·lió.

La mesura afecta Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sánchez, també a Carles Puigdemont, però no a l’exconseller Toni Comín que es troba a Bèlgica, perquè té encara pendent el seu recurs contra la interlocutòria de processament.

El jutge Llarena ha pres la decisió basant-se en l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, que recull que els processats per un delicte de terrorisme o rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb presó provisional decretada, quedaran “automàticament suspesos” de l’exercici de les seues funcions públiques mentre dure la situació de presó. Això comporta la inhabilitació de funcions abans de la celebració del juí dels dirigents empresonats que tenen acta de diputat.

Conflicte amb el Parlament de Catalunya

La decisió podria obrir un conflicte entre el Tribunal Suprem i el Parlament català, que en el seu reglament estableix que per a suspendre un diputat cal que el ple "ho acorde per majoria absoluta". A partir d'ara, deixa al Parlament la possibilitat que els processats suspesos puguen ser substituïts per altres de les seues llistes.

La suspensió comporta que els diputats no poden delegar el seu vot, i obliga els partits independentistes a fer córrer les llistes per reemplaçar els seus escons si no volen perdre la majoria.

El magistrat ha conclòs el sumari de l’anomenat Procés per als acusats que no estan fora de l'estat espanyol, i per als que estan en altres països, els declara en rebel·lia.

Llarena ha activat aquest mecanisme de suspensió després que el 27 de juny la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem desestimara els 15 recursos presentats per les defenses i confirmara el processament dels 25 investigats per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. Ho va fer justificant que s'havia produït una "rebel·lió sense armes" per derogar a Catalunya la Constitució i l'Estatut.

La portaveu del govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha considerat que la suspensió de les funcions polítiques dels diputats presos i processats pel cas de l’1-O té una clara intenció política.

En ser preguntada poc abans de fer-se pública la decisió judicial i el tancament de la instrucció, Artadi s’ha avançat assegurant que si això passava suposaria que hi ha "un interés a voler alterar les majories parlamentàries". En qualsevol cas, de moment el Govern no té previst prendre la iniciativa en la reacció, i ha deixat en mans del Parlament català prendre algun tipus de mesura de protesta o que intente evitar els efectes de la suspensió.