El TSJCV acumula en una causa les set querelles i denúncies contra Mazón per la gestió de la DANA

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha notificat este divendres una provisió que acorda acumular en la mateixa causa les set denúncies i querelles interposades contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la DANA. La catàstrofe del passat 29 d'octubre va negar una huitantena de municipis a la província de València i que de moment deixa ja 223 morts.

La resolució judicial trasllada les actuacions a la Fiscalia i li demana que emeta un informe en el termini de dos dies per a pronunciar-se sobre la competència de l'alt tribunal valencià per a seguir la causa, així com sobre l'admissió o inadmissió dels escrits remesos per les parts.

Igualment, disposa abocar la decisió sobre la causa al ple de la sala civil i penal, que està integrat per la presidenta d'esta mateixa sala i del TSJCV, Pilar de la Oliva, i per quatre magistrats més, conforme a les normes de repartiment.

Ara mateix, en els tribunals valencians hi ha set denúncies o querelles contra Mazón. Dos les ha interposades el sindicat CGT, dos més són d'advocats, dos de particulars i l'última és del moviment ciutadà Iustitia Europa.

D'esta manera, ara, la Fiscalia ha de valorar si l'alt tribunal assumeix la causa i obri diligències prèvies contra el president de la Generalitat, donat que el TSJCV és l'únic òrgan competent per a investigar una persona aforada.

L'altra opció és si considera que no hi ha prou elements probatoris per a investigar Carlos Mazón i, per tant, es pot remetre la causa a un jutjat d'instrucció ordinari perquè porte a terme la investigació pertinent.

Bosch: "Per a imputar a Mazón no és suficient que hi haja hagut insuficiències en la gestió"

El magistrat i portaveu territorial de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Joaquim Bosch, argumenta que no és senzill poder acusar formalment una persona aforada i que la querella, o demanda penal, prospere. “Per a imputar un president autonòmic o un membre del Consell no és suficient que hi haja hagut insuficiències en la gestió, errors de coordinació o altres errades en la prevenció de tot el que va passar”, resumeix Bosch.

Segons destaca, “es requereix una imprudència d’una certa gravetat. Les insuficiències en la gestió poden comportar una responsabilitat civil. Però, perquè hi haja responsabilitat penal, es requereix que un membre del govern valencià tinguera tota la informació sobre el que podia passar, amb un grau alt de probabilitat que es produïren totes les desgràcies que es van produir”. I, després de tot això, “i, malgrat disposar de tota la informació, que no actuara i que, amb la seua omissió i la seua falta de diligència i eficàcia, fora responsable del que ha passat”.