Els ultres acusats de rebentar la marxa del Nou d'Octubre del 2017 es declaren culpables per a esquivar la presó

La Fiscalia de València ha tancat un acord de conformitat amb les defenses de 26 de les 28 persones vinculades a la ultradreta acusades d'intentar rebentar la marxa cívica del Nou d'Octubre del 2017 a València. Tots els imputats, llevat de dos, s'han declarat culpables davant del tribunal de la secció primera de l'Audiència Provincial. No ho han fet Pepe Herrero, el cronista faller acusat d'instigar el boicot des de Facebook, ni Francisco Moreno, membre de Defenem Valéncia, una plataforma que diu promoure "les senyes d'identitat valencianes" contra "l'horda catalanista". La resta dels acusats han assumit penes que oscil·len entre els dos anys i l'any i cinc mesos de presó, una rebaixa substancial sobre la petició inicial del ministeri públic, que ballava entre els tres i els set anys de reclusió. En un cas s'ha acceptat canviar la presó per una multa.

El Codi Penal permet jutges i tribunals suspendre les penes privatives de llibertat quan no superen els dos anys i es compleixen certes condicions, com el fet d'haver satisfet les indemnitzacions, no arrossegar una condemna anterior per fets similars i no reincidir. La conformitat evitarà als processats xafar el jutjat durant la vista oral, sempre que no se'ls cite com a testimoni, segons ha explicat a À Punt un dels advocats, Eugenio Ponz. No obstant això, alguns dels processats s'han jugat la suspensió de la pena de presó només eixir del jutjat, quan s'han encarat amb una concentració antifeixista participada, entre altres, per la mateixa Comissió Nou d'Octubre que exerceix l'acusació popular i que va convocar la marxa boicotejada el 2017. Les càmeres d'À Punt han gravat com un dels acusats arribava a dir-los "poc us vam donar. Ens hauria eixit més barat matar-vos", després de fer la salutació nazi.

Els condemnats comparteixen la ideologia feixista, tatuatges amb simbologia neonazi i arrels amb l'extinta penya ultra del València, els Yomus. Han assumit delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques (en la variant relativa a l'exercici del dret de reunió i manifestació, l'article 514.4 del Codi Penal), coaccions, amenaces i lesions. Se'ls han aplicat agreujants de discriminació ideològica i abús de superioritat, així com l'atenuant de reparació del dany, per les indemnitzacions avançades a les víctimes, què ascendeix a 47.203 euros. També se'ls condemna a pagar prop de 47.000 euros en costes judicials i una quantitat menor en concepte de multa.

L'acord inclou un orde d'allunyament de cent metres de les seus de les organitzacions integrades en la Comissió Nou d'Octubre, convocant de la marxa, i de 300 metres de qualsevol acte que facen, per un període de tres anys. El juí havia d'haver-se celebrat el setembre del 2023, però es va suspendre fins al 4 de març pels desacords entre acusacions i defenses precisament per les ordes d'allunyament fixades. L'acord de conformitat aplana el camí cap a la vista oral, amb la gran majoria d'indemnitzacions i penes resoltes, a falta d'aclarir el futur dels dos imputats que hi discrepen.

"Celebrem que la impunitat haja cessat", ha manifestat la portaveu de la Comissió Nou d'Octubre, Anna Oliver Borràs, l'associació que integra les entitats convocants de la marxa atacada i que exerceix l'acusació particular en el juí. Borràs considera "una fita històrica" aconseguir que persones "amb un llarg historial d'agressions" hagen rebut una condemna. Reconeix que "l'alegria és continguda" perquè haurien volgut penes majors, però alhora considera que s'han assolit "els objectius", els quals, segons ha subratllat, passaven pel reconeixement dels fets, la indemnització a les víctimes i les ordes d'allunyament "per a garantir els drets democràtics" de les entitats.

"Tenim un sentiment agredolç, perquè hem hagut de renunciar a coses", ha manifestat Maria Josep Martínez des d'Alerta Solidària, una altra de les associacions personades en la causa com a acusació. Si bé ha celebrat l'acord com "una victòria contra la impunitat de l'extrema dreta al País Valencià", ha admés que les penes de presó "no es corresponen amb la gravetat dels fets". I ha anticipat que mantindrà la petició de delicte d'odi contra els dos acusats que no s'han acollit a l'acord de conformitat.

Pel que fa a les noves amenaces a l'eixida del jutjat, Borràs ha advertit que malgrat la "sensació d'impunitat" que ha generat la suspensió de la presó entre alguns dels autors confessos, aquesta consideració està condicionada al compliment estricte de l'acord, que podria trencar-se en cas de noves agressions, amenaces o l'incompliment de les penes d'allunyament.

Segons el relat de la Fiscalia, el 9 d'octubre del 2017, una setmana després de la consulta popular d'autodeterminació a Catalunya, una facció de l'extinta Yomus, liderada pel neonazi Vicente Estruch, de malnom l'Alfarrasí, va respondre per la via dels fets a una crida de Pepe Herrero en les xarxes socials. Un missatge que instava a actuar contra la tradicional marxa reivindicativa que cada any reuneix organitzacions culturals, polítiques i sindicals d'esquerra sota el paraigua de la Comissió Nou d'Octubre. D'acord amb el ministeri públic, els ultres perseguien "obstaculitzar el desenvolupament de la manifestació i enfrontar-se als que hi assistiren per raó de la seua ideologia". El grup de radicals d'extrema dreta va protagonitzar diversos intents de rebentar la marxa. Primer, amb insults i amenaces a la capçalera, decorades amb salutacions feixistes. Després amb estampides i agressions contra alguns participants, fins i tot informadors que cobrien l'acte. Entre aquests hi havia quatre col·laboradors del Diari Jornada, interpel·lats perquè no parlaven el castellà, als quals també trencaren part del material. Més d'un miler de vídeos i fotografies documenten les agressions i estan en la base de la instrucció de la causa.