Un any del canvi de govern: el gir de guió de les polítiques del Consell després de la victòria del PP

Este dimarts es compleix un any des que el PP va guanyar les eleccions autonòmiques, una victòria que ha suposat un gir de guió en les polítiques del Consell. Unes setmanes després, el popular Carlos Mazón va ser investit president de la Generalitat, en rebre el relleu del socialista Ximo Puig. El canvi al Palau de la Generalitat representava la fi d'un cicle, el de les dos legislatures amb governs de coalició d'esquerres. Per al PP i Vox, començava el que ells mateixos van denominar "el govern del canvi". En canvi, per a l'oposició, començava l'executiu més involutiu de la nostra història recent.

Amb la instal·lació del PP i Vox al Palau de la Generalitat arribava la fi del Botànic. El PSPV, Compromís i Podem no van tindre vots suficients per a conformar un nou govern. Per tant, esta possibilitat quedava en mans del PP i Vox. Era l'hora d'altres pactes, en este cas de dretes, per a poder governar. El PP i Vox van signar una aliança i la presentaren només tres hores després d'asseure's a negociar.

El PP liderava des d'aleshores el govern i Vox hi entra, per primera volta, amb competències legislatives. Les visions diferents sobre la violència de gènere i el canvi climàtic els han separat i han friccionat la relació, però el discurs oficial és que són un únic govern.

Els primers compassos de la legislatura es van centrar a reduir l'estructura del Consell (amb menys conselleries, alts càrrecs i assessors) i impulsar una reforma fiscal que va començar amb l'eliminació de l'impost de successions i donacions i va seguir amb noves deduccions en els primers pressupostos autonòmics del PP-Vox.

Un punt d'inflexió

Però el punt d'inflexió d'esta onzena legislatura el marca el 21 de març, quan el PP i Vox van registrar a les Corts cinc proposicions de llei per a "impulsar l'agenda reformista" i que suposen una esmena a la totalitat a normes del Botànic sobre la memòria democràtica o el plurilingüisme.

La més polèmica és la que han denominat "de concòrdia", que substitueix la llei valenciana de memòria democràtica per una que abasta des de la primera república espanyola fins a l'actualitat. L'han deixada en parada tècnica fins després de les europees, quan es farà el tràmit següent.

La llei de llibertat educativa, que es carregarà la de plurilingüisme, ja ha tingut contestació dels sindicats al carrer i el Consell acaba d'afrontar la seua primera vaga.

La previsió és que este paquet legislatiu que marcarà el full de ruta dels pròxims mesos del Consell, i que afecta també la radiotelevisió pública o l'Agència Antifrau, s'aprove al juliol. Després ja es podran presentar els recursos judicials anunciats per una oposició que les qualifica d'"involucionistes". Un dels retrets del PSPV i Compromís és que amb estes normes el PP assumeix les tesis de Vox.

Altres accions del Consell

Si les rebaixes fiscals van marcar les primeres setmanes de govern, en estos dotze mesos, altres mesures del Consell han sigut assumir la reversió al sistema públic de la gestió de l'Hospital de Manises, amb el que només queda privatitzat el d'Elx-Vinalopó, i "revalencianitzar" els criteris lingüístics de les seues comunicacions.

També s'han fet passos en el diàleg social, s'ha signat un acord sobre funció pública per a la legislatura i s'ha aprovat un pla per a reduir la burocràcia administrativa, mentre que el Consell acaba d'afrontar la seua primera vaga, protagonitzada pel sector educatiu.

Pel despatx del president ha passat la nova líder del PSPV-PSOE, Diana Morant, que al febrer va succeir a Ximo Puig al capdavant del principal partit de l'oposició, per a demanar-li que trenque amb Vox. I encara que en un principi no va voler fer-ho el síndic de Compromís, Joan Baldoví, en els últims dies s'ha mostrat disposat a acudir al Palau per a parlar de finançament. Este mateix dimarts el polític suecà ha anunciat en Les notícies del matí que es reunirà amb Carlos Mazón este divendres a les 11 h.

Mazón analitzarà a les Corts la situació política després d'un any del canvi de govern

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, respondrà en el ple de les Corts d'esta setmana en què compleix un any de les eleccions autonòmiques, a preguntes dels grups parlamentaris.

La sessió parlamentària de control al president començarà dijous a les 10 hores amb la pregunta del síndic del grup socialista, José Muñoz, que tornarà a interpel·lar Mazón sobre com valora la situació política de la Comunitat Valenciana.

A continuació, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, preguntarà al president en l'última sessió de control abans de les eleccions europees si considera que el Consell "està atenent les necessitats dels valencians i valencianes".

Tancarà la sessió de control el síndic de Vox, José María Llanos, qui plantejarà a Mazón quin balanç fa de l'acció de govern un any després del 28M.

L'oposició posa el focus en les "retallades"

El PSPV ha anunciat que proposarà a les Corts la creació d'una comissió d'estudi de caràcter permanent per a mesurar l'impacte de les polítiques públiques dutes a terme pel Consell, a qui acusa de fer "retallades terribles" en matèria social. El principal partit de l'oposició assegura que l'actual executiu "només ha executat un 5% del pressupost" estos deu primers mesos de govern. El síndic socialista, José Muñoz, ha criticat que Mazón "es dedique a ser opositor del govern d'Espanya" i ha contraposat els 1.412 milions d'euros licitats pel govern de coalició progressista estatal des de juny del 2023 amb els 437 del Consell del PP i Vox.

En esta línia, Compromís ha xifrat en més de 800 milions d'euros les retallades aplicades per l'executiu autonòmic en vora un any, especialment en Educació, Sanitat i Serveis Socials: 337, 251 i 110 milions d'euros respectivament. El síndic valencianista, Joan Baldoví, ha destacat que la coalició "hui està al carrer en més de cent pobles de tota la geografia valenciana denunciant quins són els punts negres de l'acció de govern del PP i Vox".