Un de cada cinc euros que inverteix el govern espanyol té una finalitat militar

La despesa militar real dels pressupostos generals de l'Estat per al 2022 aprovats pel govern espanyol ascendeix als 22.796 milions d’euros, un 124% més del que assigna al Ministeri de Defensa (10.155 milions), la qual cosa suposa un nou rècord històric i un creixement del 5,75% respecte a l’any anterior. 

És el que denuncia el Centre Delàs d’Estudis per la Pau en el seu darrer informe sobre això, que explica que aquest increment es deu en part per l’augment del 16,2% en les inversions en armament, que arriben als 4.581,5 milions, la qual cosa suposa el 21,38% del total de les inversions estatals. En altres paraules, un de cada cinc euros que inverteix l’administració central tenen una finalitat militar. Així, la despesa militar diària puja fins als 62 milions i suposa 479 euros per habitant a l'any.

L’informe també critica el “greuge comparatiu entre el que l’Estat espanyol dedica a la recerca en l’àmbit civil i el militar”. Assenyala que taxa d’execució del pressupost d'R+D civil (51% el 2020) és normalment molt inferior a la de l'R+D militar (97% el 2020), així com que el percentatge de devolució dels crèdits atorgats a la indústria militar és insignificant.

Aquest nou augment de la despesa militar estaria molt vinculat als Programes Especials d’Armament (PEA), dels quals fins ara se n'han aprovat 34, amb un cost actual de 51.644 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 17.390 milions han rebut el vistiplau dels governs de Pedro Sánchez des de 2018 i inclouen la recent assignació de 2.500 milions per a la segona fase de desenvolupament del programa del futur avió Futur Sistema de Combat Aeri (FCAS), el cost final del qual podria superar els 50.000 milions d’euros i que inclou a empreses com Airbus, Tecnobit, Indra, Sener, ITP Aero o GMV. 

A través d’una anàlisi històrica de l’últim quart de segle (des de 1996 fins a l’actualitat) el Centre Delàs identifica els PEA, un element clau d’impuls i vertebració de l’economia militar espanyola, i ajuda a explicar increments espectaculars durant aquest període: d’un 129% en la despesa militar; un 199% en les inversions militars; un 821% en la facturació de material militar per part de la indústria; i un 3.012% en les exportacions d’armes. 

Per últim, l’informe denuncia que –en un moment de crisi sanitària, social i climàtica com el que vivim– els pressupostos preparats per l’executiu de Pedro Sánchez presenten una despesa militar tan elevada i que es posa en evidència “un molt dubtós ordre de prioritats, així com els privilegis amb els quals compta el complex militar-industrial espanyol”.

A més, l’informe insta a la necessitat de replantejar el concepte de seguretat “per a acostar-lo a les veritables necessitats de les persones” que, segons conclouen, “tenen molt més a veure amb la salut, l’habitatge, l’ocupació o el medi ambient”.