Un informe municipal recorda que l’AVL és qui ha de validar el topònim 'Valéncia', perquè és l’entitat normativa

El canvi de denominació del topònim de València per a adoptar la versió bilingüe, de Valéncia/Valencia, i seguint les conegudes com a Normes del Puig, que contemplen l'accent gràfic tancat per al nom de la ciutat, no és competència de l’Ajuntament. Així ho determina un informe jurídic emés pel mateix consistori i que afirma que la doble denominació que vol impulsar el govern de la popular María José Catalá “excedeix les competències legals que se li atorguen al municipi, ja que la normativa lingüística en la Comunitat Valenciana” la fixa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) perquè així ho dicta l’article 41 de l'Estatut. Per tant, i segons aquest informe, “infringiria l'ordenament jurídic”.

Tot i això, en el ple celebrat aquest dimarts s’ha aprovat, amb els únics vots del PP i Vox, iniciar el procediment per al canvi de nom oficial de la ciutat, encara que sense fer referència a les Normes del Puig per a "no contradir" l'informe dels serveis jurídics.

Per tant, la proposta que ha tirat endavant advoca per mantindre “Valencia” en castellà i “Valéncia”, amb accent tancat, en valencià "perquè no hi haja cap confusió". D’aquesta manera ha quedat descartada la petició de Compromís de retirar aquest punt de l’orde del dia, per a evitar convertir el valencià en "una arma d'autodestrucció". Tampoc s'ha aprovat una esmena del PSPV per a aprovar la versió bilingüe 'València/València'.

L'informe jurídic, elaborat a petició dels grups municipals de Compromís i PSPV, per a conéixer si la decisió que va eixir de la Comissió Informativa de Cultura del 19 de setembre, s’ajusta a la legalitat, també indica que no hi ha “res a objectar des del punt de vista jurídic” sobre l'inici del procediment de canvi de denominació del municipi, ja que s'ha de regir pel Decret 69/2017, de 2 de juny, com se cita en el dictamen emés el 19 de setembre.

El mateix escrit afig que, també des del punt de vista jurídic, res impedeix que el ple de l'Ajuntament propose la denominació en versió valenciana amb l'accent tancat.

L’informe explica que només és la iniciació del procediment que “ha de comptar amb aprovacions municipals posteriors, previ informe de tècnics experts lingüistes i l'aprovació definitiva posterior de la Generalitat Valenciana, previ informe de l'AVL”. En aquest sentit, abans que començara el ple, des de les files de Compromís —formació que demanarà la retirada de la doble denominació— Joan Ribó recordava que si no és així, "hi haurà elements greus de prevaricació per incomplir la legislació".

"Es tracta, en conseqüència, d'una proposta d'inici, és a dir una manifestació de voluntat o de desig que s'ha de concretar en un futur, prèvia la tramitació legal oportuna, i d'una proposta de denominació que ha de sotmetre's, com s'ha dit, a informes i aprovacions posteriors", aclareix l’informe.

Res a objectar a l'aval d'entitats no normatives

D’altra banda, i pel que fa a l’al·lusió a l'“aval” d’entitats com ara la "Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat i altres institucions representatives de la cultura autènticament valenciana" —a les quals al·ludeix l'informe—, si la intenció de la comissió informativa de cultura i esports o del ple és que aquestes institucions informen en el procediment, "res caldria objectar des del punt de vista estrictament jurídic".

Ara bé, l’informe jurídic aclareix: “Tot això sense perjudici de les aportacions que es puguen dur a terme per altres entitats en el tràmit d'informació pública i de l'informe preceptiu i vinculant de l'AVL, que ha de ser sol·licitat per l'òrgan competent de la Generalitat, amb caràcter previ a la resolució definitiva del canvi de denominació del municipi”.