La Unió demana al Consell que torne a permetre la crema agrícola a cent metres de terrenys forestals

La Unió Llauradora ha demanat hui dimarts a la Generalitat, en un escrit remés a la Conselleria de Justícia, que permeta cremar restes agrícoles a les parcel·les situades a més de cent metres de terrenys forestals, dels confrontants i dels situats a la zona d'influència forestal, sempre que les condicions meteorològiques siguen de risc baix.

L'organització agrària ha indicat que els últims dies s'han registrat temperatures "més baixes del que és normal i algun episodi de pluges". Per això, hi ha hagut "diverses jornades amb risc baix d'alerta de preemergències meteorològiques i sense alerta d'incendi per absència de risc". Segons assenyalen en un comunicat, és important "gestionar les restes de poda quan la situació meteorològica ho permeta com ara".

La crema agrícola, prohibida fins al 15 d'octubre

El 15 d'abril es va publicar una resolució de la Direcció General de Prevenció d'Incendis Forestals, per la qual es modifica el període de crema de marges de cultiu i d'eliminació de residus agrícoles o forestals mitjançant l'ús del foc. Va prendre la decisió després de l'incendi de Tàrbena que va cremar vora 700 hectàrees. De manera general, es prohibeix la crema agrícola a la Comunitat Valenciana fins al 15 d'octubre en tots els terrenys forestals, els confrontants i els situats a la zona d'influència forestal.

A més, en la nota informativa referida a esta resolució, la prohibició se centra en les parcel·les situades a menys de 500 metres de terrenys forestals, els confrontants i els situats a la zona d'influència forestal.

La Unió ha exposat que el sector agrari valencià està en ple període de poda de molts cultius llenyosos, que "només es poden gestionar de manera viable per dues vies, mitjançant la trituració o a través de la crema, a les parcel·les on no és factible aquesta trituració".

En este segon cas, amb la prohibició, l'organització agrària considera que la situació és "molt greu, perquè s'estan acumulant les restes de poda a les parcel·les. En paraules del secretari general, Carles Peris, "les restes de poda acumulades als camps totalment secs i amb la pujada de les temperatures poden ser un polvorí i augmentar el perill d'incendi si han de continuar fins a mitjan octubre, així com un augment de la fauna salvatge".

"No es pot aplicar la mateixa norma a tots"

La Unió considera que "prohibir de manera generalitzada la crema agrícola no és la solució" i assegura que "no es pot aplicar la mateixa normativa per a tots, perquè no és el mateix una determinada zona que una altra". Peris ha insistit que el període d'autorització de la crema agrícola i de marges s'ha d'adaptar "a la realitat agrícola de cada any i cada zona, segons les necessitats de les diverses localitats i, sobretot, a les circumstàncies meteorològiques". Per això, ha advocat per dotar els ajuntaments de més competències per a gestionar la crema i delimitar les zones en el respectiu terme municipal.

A més, ha explicat que "de manera majoritària" ja no es cremen les restes vegetals, principalment la poda, perquè és més costosa que la trituració. Així i tot, ha indicat que "a vegades és necessari cremar" perquè "hi ha zones on no hi ha possibilitat de trituració per tindre un difícil accés per a les trituradores, o un marc de plantació que no ho permet, així com per als casos d'arrancada de plantacions per a implantar un nou cultiu".

"Pagar pels serveis que presten"

Per últim, La Unió ha apostat per incentivar la ramaderia extensiva per tal de previndre incendis i per "pagar als agricultors i ramaders pels serveis que presten a la societat". En eixe sentit, ha proposat una ajuda per cultivar les franges agrícoles que limiten amb les àrees forestals, una cosa que "evitaria un gran nombre d'incendis i estalviaria una gran quantitat de diners públics, ja que eixos terrenys són els primers que s'abandonen per la baixa rendibilitat".

Les ajudes del segon pilar de la PAC (desenvolupament rural) són on els estats –i sobretot, les comunitats autònomes– disposen d'un cert marge de maniobra per al seu enfocament i ací podrien incloure's les autonomies. "Seria el pagament d'un treball ecosistèmic als agricultors i ramaders per cultivar, del qual es beneficia posteriorment tota la societat", ha assegurat Carles Peris.