Verònica Cantó (AVL): "N'hi ha hagut molt poca cortesia institucional de la presidenta de les Corts"

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Verònica Cantó, ha criticat en Les notícies del matí el menyspreu de la presidenta de les Corts en la presentació de la memòria de la institució. Acabat l'acte, Maria de los Llanos Massó (Vox) va qüestionar davant dels mitjans de comunicació l'AVL, responsable de fixar la normativa lingüística del valencià i va anticipar que intentaria un canvi legal per a “donar-li al valencià la legislació que es mereix”. "Em produeix moltíssima tristesa. Hi va haver poc sentit i cortesia institucional, en aquestes declaracions immediatament després, no amb mi davant. Cal recordar que la presidenta de les Corts representa el Parlament Valencià al complet, amb independència de la seua posició política", ha explicat Cantó als micròfons d'À Punt. La presidenta de l'AVL assegura que hi ha "normalitat institucional" en la relació amb el Consell de PP i Vox, si bé ha admés més "en una part del govern que no en una altra". També ha assegurat que després d'aquell incident no va rebre "cap telefonada" del govern valencià. "No m'ha cridat ningú. Llavors vaig mantindre una posició institucional que és el que em toca, perquè tinc molt clar a qui i què represente", ha aclarit.

En una situació de conflicte lingüístic permanent, qui guanya sempre és el castellà

Connecta atacs com el de Llanos Massó a la institució amb una "profunda falta d'estima a la llengua pròpia dels valencians" i "un odi contra allò que és diferent o allò que no uniformitza". "No sé si és un tema de divan de psiquiatre, però crec que no està en l'ADN majoritari de la classe política valenciana ni de la societat. Percep que n'hi ha autoodi a allò significa aquesta part de riquesa que suposa la llengua", ha explicat. La presidenta de l'AVL ha subratllat en la ràdio d'À Punt el consens polític que va precedir la creació de la institució (impulsada pel Partit Popular en temps d'Eduardo Zaplana per a pacificar el conflicte lingüístic) que hui, assegura, guia el funcionament d'aquesta. "El conflicte lingüístic ja no es percep com feia fa uns anys", ha dit.

"Les llengües no són excloents. Però en una situació de conflicte lingüístic permanent, qui guanya és el castellà", ha advertit Cantó, que ha lamentat la regressió en l'ús social del valencià que revelen les últimes enquestes. Manifesten que la parla al carrer ha passat d'un 47% l'any 1995, a un 23% en 2021 i adverteixen que "s'ha interromput la transmissió entre generacions" en zones valencianoparlants.

Anar en contra del valencià debilita l'autogovern que està a l'Estatut i en la voluntat política dels partits majoritaris. Això ho hem de tindre molt clar

"El problema (polític) naix de la identificació de la identitat nacional i llengua, i això és un error. La llengua és un patrimoni de tots, no té color polític. És la llengua materna de polítics d'un costat i un altre", ha raonat la presidenta de l'AVL, que ha alertat del risc que el retrocés del valencià suposa per a la Comunitat Valenciana. "El valencià és el que ens dona l'entitat com a poble, és el nostre pal de paller i fomentar el valencià i el seu ús, enforteix el nostre autogovern. Anar-hi en contra debilita l'autogovern que està a l'Estatut i en la voluntat política dels partits majoritaris. Això ho hem de tindre molt clar. El valencià és el nostre tret diferencial al qual no podem renunciar. Perquè és llengua de cultura i hi ha tota una producció associada", ha explicat.

Tinc la impressió personal que el Consell no fa tot el que es podria per a equiparar el valencià i el castellà

Tot i la situació d'alarma que descriu, Cantó assegura no haver vist cap acció de política lingüística a favor de fomentar el valencià des del Consell". "Espere que tinguen temps d'implementar alguna cosa, però la impressió personal que tinc és que no es fa tot el que s'hauria de fer per a equiparar el valencià i el castellà", ha manifestat en Les notícies del matí. La presidenta de l'AVL ha qüestionat una d'aquestes decisions, com és l'eliminació del 25% d'assignatures no lingüístiques que fins ara s'impartien en valencià al Baix Segura. "No és encertat. Abans de prendre decisions s'han d'avaluar resultats de la llei del plurilingüisme. A més, crec que és discriminatori respecte dels alumnes que viuen en zones castellanoparlants. Va en contra de la igualtat d'oportunitats. Per exemple, quan aquests joves vulguen passar per a una oposició", ha advertit Cantó als micròfons d'À Punt.

Massó respon: “És l’ADN de l’esquerra i els separatistes”

Les presidenta de les Corts, Llanos Massó, ha respost a les paraules de la presidenta de l’AVL a través del seu perfil de la xarxa social X. “Que parlen d'odi els que assenyalen xiquets i professors per la seua llengua, que parlen de no uniformar els que volen erradicar l'espanyol de l'educació, que parlen de llengua històrica els que han creat una normativa artificial, és l'ADN de l'esquerra i els separatistes”.