Veus expertes denuncien la "impunitat" de l'extrema dreta espanyola

Són molts els casos d'amenaces de l'extrema dreta que no han sigut perseguits policialment o que no han rebut condemna judicial. Això, segons algunes veus expertes, alimenta la sensació d'impunitat que tenen aquests grups i els anima a seguir amenaçant.

El passat febrer va quedar arxivada la causa contra un exlegionari neonazi que en juny de 2020 va fer un simulacre d'execució de membres del govern de coalició d'esquerres de l'Estat com Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Fernando Grande-Marlaska i Irene Montero.

També han quedat impunes les amenaces de colp d'estat llançades en un grup de WhatsApp per ex-alts comandaments militars d'extrema dreta. Proposaven, fins i tot, afusellar 26 milions d'espanyols. Era el desembre de 2020.

La llista de casos és llarga

Miquel Ramos, periodista especialitat en la ultradreta, ha explicat a À Punt Notícies que "és evident que hi ha un problema en la judicatura que no considera la violència de l'extrema dreta com un problema".

Per la seua part, el magistrat i portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, ha argumentat que "tradicionalment no s'han posat prou recursos a investigar grups d'extrema dreta i al perill que solen comportar". Ara les amenaces han pres la forma de bala.

"Aquest clima d'impunitat fa que algú es prenga la llicència d'amenaçar de mort aquestes persones i les seues famílies", explica Ramos. En aquest sentit, Joaquim Bosch es contundent: "s'està amb els feixistes violents o amb els demòcrates, no hi ha mitges tintes. Per tant és molt important l'aïllament o encapsulament de qui justifica o dona suport a amenaces contra càrrecs democràtics''

Un problema que ve de lluny

Huit anys després de l'assalt a llibreria Blanquerna, els 14 ultres condemnats per agredir diputats no han ingressat en presó. "A l'estat espanyol no s'està prenent seriosament aquesta amenaça i qualsevol dia tindrem una desgràcia", explica Miquel Ramos. Per a Joaquim Bosch: "és essencial en l'àmbit públic la condemna sense condicionants i excuses a aquest tipus d'amenaces"

L'esquerra fa un cordó sanitari a Vox

El fet que la candidata de Vox a la presidència de la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio, haja posat en dubte la veracitat de les amenaces de mort que han rebut Pablo Iglesias, Fernando Grande-Marlaska i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, ha marcat un punt d'inflexió en la campanya dels comicis madrilenys. L'esquerra madrilenya, i també la valenciana, no tornarà a debatre amb aquesta formació d'ultradreta.

A hores d'ara la policia científica ja està investigant les amenaces de mort. Segons el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, tot i que els fets acaben de produir-se cal deixar un temps per a la investigació.

Sembla que les quatre bales que va rebre Iglesias, les dos de Grande Marlaska i la que anava adreçada a la directora de la Guàrdia Civil, són de fusells d'assalt que emprava l'Exèrcit antigament però que ara ja estan en desús.