Vicent Marzà, un mestre de primària per a apuntalar el futur electoral de Compromís
La gestió del ja exconseller d'Educació destaca per iniciatives exitoses, com Xarxa Llibres o el procés d'estabilització del professorat, i el revés judicial contra el decret de plurilingüisme
El conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà (Castelló de la Plana, 1983), abandona el càrrec. Se'n va set anys després d'incorporar-se al Botànic amb la idea d'enfortir la seua formació, Més Compromís (la majoritària en la coalició Compromís), per a les eleccions del 2023.
El de Marzà, membre de l'antic Bloc Nacionalista Valencià des de fa dues dècades, és un dels noms recurrents en les quinieles per a encapçalar candidatura de Compromís en els pròxims comicis, unes especulacions sobre les quals sovint ha manifestat incomoditat quan s'han interpretat com una decisió individual, que no col·lectiva, del partit.
Perquè el ja exconseller (el titular d'Educació que més temps ha estat en el càrrec) ha reivindicat sempre, per damunt de tot, la condició de membre de la comunitat educativa. Mestre d'anglés amb plaça a Castelló de la Plana, Marzà es va incorporar amb 32 anys a la cartera d'Educació, una de les més exposades del govern valencià.
Des del 2015 ha format un dels tàndems més estables del mestissatge polític del govern tripartit, en companyia del secretari autonòmic Miguel Soler (PSPV-PSOE) per a qui ha tingut paraules de record en el seu comiat. Amb ell ha liderat les iniciatives de l'executiu progressista per a reformar el sistema educatiu i revertir les retallades derivades a la crisi econòmica del 2007.
Xarxa Llibres, menys barracons i més places docents
Alhora s'ha reivindicat com un dels més destacats defensors de les polítiques del Botànic, com una eina per a "cohesionar la societat i evitar el creixement de la dreta més extrema".
En l'herència de Marzà destaca Xarxa Llibres, el banc de llibres gratuïts, el pla Edificant per a reduir els barracons i l'impuls de la gratuïtat de l'educació d'infantil des dels dos anys. L'exconseller també ha liderat els majors processos d'estabilització del professorat interí dels últims anys, amb la contractació de sis mil docents i convocatòries d'oposicions per a 13.000 places fins al 2021, a la que seguirà una nova oferta enguany.
L'anul·lació del decret de plurilingüisme, el principal revés
No obstant això, el projecte de l'exconseller ha entropessat amb algunes pedres, sovint en forma de sentència contra algunes de les polítiques del departament, com la decisió de no renovar els concerts de batxillerat en alguns centres educatius. Tanmateix, el colp més sonat va ser l'anul·lació del Tribunal Superior de Justícia (TSJ-CV) del primer decret de plurilingüisme en considerar-ho "discriminatori" per al castellà. Finalment, es va tirar avant amb un sistema que garanteix almenys un 25% de l'ensenyament en les dues llengües cooficials. Un revés important per a Marzà, que va estar en la directiva d'Escola Valenciana i que s'ha manifestat clarament per la unitat lingüística i facilitar que el valencià conquerisca més espai.
La sintonia de Marzà amb la comunitat docent no ha evitat el xoc amb part del professorat per la implantació no negociada del nou model d'àmbits de coneixement en l'ESO. També s'ha qüestionat el desequilibri entre les iniciatives d'Educació en comparació amb les carteres de Cultura i Esport.
De gestionar la crisi sanitària al repte electoral
L'últim gran desafiament del conseller ha sigut la gestió de la pandèmia de coronavirus a les aules. Després d'haver-les convertit en un dels espais més segurs durant la crisi sanitària, amb una xifra residual de contagis, la progressiva tornada a la normalitat sembla haver marcat per a Marzà el moment de centrar-se en tasques de partit.
Aficionat al running, l'escalada i el ciclisme —que va practicar en la joventut— sembla que Marzà haurà d'esperar un poc més per a gaudir de la vida tranquil·la en què situava el seu horitzó posterior a la política, tal com va compartir fa un parell d'anys en el programa À córrer d'À Punt. "Soc funcionari de carrera i quan acabe de conseller tornaré al meu lloc de mestre d'anglés a Castelló", va manifestar, abans de conéixer el nou repte que el destí li ha posat en el camí: el port de muntanya de les pròximes autonòmiques.
