Vicent Mompó: "Mazón no estava incomunicat, vaig parlar amb ell per a dir-li el que passava i que calia prendre mesures"
El màxim responsable de la Diputació de València ha presidit el primer ple presencial de la corporació des de la DANA, en què els alcaldes afectats han traslladat les urgències que tenen i han aportat nous detalls de la vesprada de la catàstrofe
La Diputació de València ha reunit este divendres presencialment, per primera vegada després de la DANA, els alcaldes de les poblacions afectades. Vora cinquanta responsables municipals han fet balanç dels danys, han traslladat des del saló de plens les urgències dels seus pobles i han participat en una crida col·lectiva sobre la necessitat que la reconstrucció minimitze l'endeutament dels ajuntaments, el veïnat i els negocis. Només la valoració de danys que han presentat supera les 200 pàgines. Hi ha municipis completament arrasats, com Paiporta; pobles on, fins i tot, ha desaparegut l'Ajuntament, com Sedaví, i termes inundats per complet, com Llocnou de la Corona.
L'estimació parcial de la corporació provincial avança inversions per valor de 1.300 milions d'euros per a obres de sanejament i reconstrucció d'estructures, carreteres i camins provincials i locals. I tot, sense comptar encara la majoria dels municipis de l'Horta Sud, els més afectats, on la gran part de les vies són autonòmiques i estatals.
La reunió ha permés conéixer detalls nous sobre el fatídic 29 d'octubre. El president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda (Ribera Alta), el popular Vicent Mompó, ha relatat la seua arribada accidentada al Cecopi, vora les 17:30 hores, després d'un matí en què va ser testimoni d'inundacions a Alfarb i rescats amb helicòpter a l'Alcúdia i en què va haver de pegar mitja volta quan es dirigia cap a Utiel, després que els travessara una mena de tornado.
Segons ha explicat, va rebre desenes de telefonades i avisos al mòbil. Els alcaldes li donaren informació de la situació, aportaven detalls que analitzava amb dades tècniques el Cecopi, com en el cas de l'alcaldessa de Xiva, el municipi que hi ha a la capçalera del barranc de Poio. En mitja hora Amparo Fort va passar de dir que la cosa "anava bé" a cridar plorant al diputat per a alertar que la situació "era un desastre", segons ha relatat.
Mompó nega que Mazón estiguera incomunicat perquè, assegura, ell mateix va telefonar al president per a alertar-lo de la situació, com també diu que va fer l'exconsellera Salomé Pradas. "En un moment li vaig tocar perquè estava nerviós, li vaig dir el que passava i que calia prendre mesures", ha explicat el president de la Diputació. No recorda, però, si eixa telefonada va ser "a les 17:30 h, 18:00 h o 18:15 h", ni tampoc la desconnexió telemàtica d'una hora de la delegació del govern i els organismes de l'Estat de què va informar la ministra de Transició Ecològica. "No sé qui estava i qui no," afirma Mompó sobre una jornada que diu que té pendent de reestructurar en la memòria.
L'alerta no és redactar i enviar, cal demanar permisos, seguir un protocol
Tanmateix, sí que té més clar que ja des de les 19:00 hores es va començar a plantejar des del Cecopi que s'havia d'alertar la ciutadania per a limitar la mobilitat, que la gent no es desplaçara i, fins i tot, que pujara a les primeres plantes pel risc de desbordament del pantà de Forata. L'embassament, ha dit, va ser una referència constant en la reunió, en què assegura que no es va parlar tant de la rambla de Poio. Es parlava de cabals de 140 a 180 l/m², i van superar els 500. En cap moment ens van avisar que venia com venia", ha dit.
Pel que fa a l'alerta, que s'enviaria finalment les 20 hores passades, amb els municipis inundats, ha dit que "no és redactar i enviar, cal demanar permisos, seguir un protocol. A la gent del carrer li costa d'entendre, però hi ha un protocol que cal seguir". "Tot va ser molt ràpid. És molt fàcil parlar hui. Eixe dia teníem la informació que teníem. Crec que les responsabilitats polítiques s'hauran d'assumir, haurem de veure què ha passat cada dia, no només el primer", ha explicat.
Cal tirar avant. Es deuen haver comés errades? Sí, però qui no en fa en un desastre com este?
"Em negue a parlar de passat", ha respost l'alcaldessa de Xiva, Amparo Fort (PP), a les preguntes dels periodistes. Només ha recordat que va estar reportant la situació a Emergències fins a les 17 hores, quan el municipi de la Foia de Bunyol es van quedar sense llum ni comunicacions per la pluja. Ha volgut matisar que el problema inicial no va vindre del barranc de Poio, sinó de l'aigua que arribava per la serra, baixava sense control pels carrers i inundava el poble. "Fins a última hora de la vesprada no vam viure una situació desesperada", ha destacat.
"Tots hem d'assumir que era una tragèdia de magnitud descomunal, que era imparable. Centrar-nos en la recuperació i tirar cap avant. Es deuen haver comés errades? Sí, però qui no en fa en un desastre com este? Els estem cometent ara? Segurament", ha explicat. Per a Fort, la prioritat és aclarir la situació de les 130 famílies desallotjades: "El barranc ha creat un llit nou i dins ha deixat un munt de cases; necessitem que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es pronuncie sobre si podran tornar a casa o no. Tenen el dret de saber-ho i psicològicament és molt important".
Ningú parla del barranc de la Saleta. Qui em diu a mi que la setmana que ve no pot haver-hi un altre tsunami?
Més crític contra el conjunt de les autoritats autonòmiques, provincials i estatals s'ha mostrat Guillermo Luján, alcalde socialista d'Aladaia, que s'ha presentat als mitjans com l'alcalde del barranc de la Saleta per a denunciar la invisibilitat dels desperfectes que ha causat el desbordament al municipi. "En cap compareixença s'ha parlat d'ell. És el no-res. Ni abans vam rebre cap alerta ni ara es menciona i ja toca", ha dit Luján, que assegura que encara no ha parlat amb el president de la Generalitat.
"Ni abans ni durant ni després ens han explicat què ha passat. Qui em diu a mi que la setmana que ve no pot haver-hi un altre tsunami?", ha lamentat.
Tots els polígons estan parats; si no ens posem en marxa, estem morts socialment
No recorda si va palar amb Mazón entre les desenes de telefonades que va atendre aquell dia, però Paco Comes (PP), l'alcalde de Massanassa, pensa que potser sí. És un dels consistoris que va enviar el funcionariat a casa i va suspendre l'activitat municipal i lectiva, en este cas des de les 13 hores. "No volíem que la gent circulara amb l'alerta roja", ha dit. Comes, que estava hospitalitzat en aquell moment, recorda que amb les dades que arribaven de vesprada l'arquitecte municipal va minimitzar el risc de desbordament del barranc de Poio.
Com l'alcaldessa de Xiva, el regidor centra l'objectiu en la reconstrucció. Recorda que al polígon de Massanassa hi ha 400 empreses parades i al poble només s'han reactivat 22 dels 130 comerços. "Si no ens posem en marxa, estem morts socialment", ha advertit, després de recordar que els polígons de l'Horta Sud afectats donen faena al 25% dels treballadors de la província.
Mazón ni està ni se l'espera. Està més preocupat per salvar-se i justificar on estava el dia 29 que per ajudar
La regidora de Catarroja i portaveu de Compromís a la Diputació de València, Dolors Gimeno, creu que encara no es pot girar full de la gestió del 29 d'octubre. Denuncia "l'absència absoluta" del president de la Generalitat, que "ni està ni se l'espera" i, segons destaca, "no ha estat, no ha vingut, no ha telefonat, no ha xafat els nostres carrers per a veure com estava la gent". Un buit que ha comparat amb la "salvació" que va oferir "el voluntariat per a gent que ho havia perdut tot". Gimeno ha criticat que ni Carlos Mazón ni els consellers no hagen participat en cap de les reunions telemàtiques diàries que la diputació ha organitzat amb els alcaldes afectats, com tampoc en la trobada presencial d'este divendres. "Està més preocupat per salvar-se i justificar on estava el dia 29 que per ajudar i coordinar els municipis".
"Ningú ens va avisar, fins que a les 20 h i amb la llum apagada i l'aigua al coll, amb veïns trencant les talles per a poder respirar, en eixe moment arriba l'alarma en un Cecopi que eixa nit no va estar a l'altura de les circumstàncies de l'emergència", ha denunciat. D'aquella vesprada recorda els vídeos en un grup de WhatsApp dels alcaldes de l'Horta reportant les primeres inundacions: "Quan vaig veure el de Paiporta, vaig dir que en cinc minuts estava a Catarroja; vaig mirar el carrer i l'aigua ja estava ací". Gimeno reclama "coordinació" en les ajudes per a la reconstrucció perquè arriben a totes les persones afectades i inversió supramunicipal per a una "emergència extrema", perquè "ajuntaments, persones, autònoms i sectors productius no podem endeutar-nos més".
Ens quedàrem aïllats i fins al cap de setmana no ens telefonaren. Ara cal parlar de reconstrucció, perquè totes les cases es van inundar
Reivindica també el seu espai Llocnou de la Corona (Horta Sud), el municipi més xicotet de tot Espanya. El regidor d'Hisenda, Rubén Molina (PP), subratlla que la riuada va negar totes les vivendes, cases de planta baixa, però la solidaritat dels 120 veïns els va permetre eixir del fang després d'un parell de dies incomunicats i sense ajuda. Els serveis de Policia Local i d'Emergències d'Alfafar i Sedaví no pogueren tirar-los una mà, com en altres ocasions, i van haver de vindre agricultors d'Almàssera amb tractors a ajudar-los a llevar el tap de vehicles i residus que bloquejava la població. "Va ser molt ràpid, no puc dir que foren hores, sinó minuts. Quan Catarroja avisa que se n'ha eixit el barranc, Paiporta, Alfafar i Parque Alcosa s'inunden, i Llocnou també".
"Els primers dies van ser de no tindre ajuda. El cap de setmana ens van telefonar per primera vegada, però el president no es va posar en contacte amb nosaltres", recorda Molina. El municipi ja està perdent l'omnipresent color marró del fang i les canyes, però veient els danys, el regidor estima que cal parlar abans de "construcció" que de "reconstrucció" perquè el 100% dels municipis s'han vist afectats.
