Enginyers i experts demanen un pacte d'estat sobre l'aigua després de la dana: "Les infraestructures hidràuliques salven vides"

El president del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Miguel Ángel Carrillo, ha demanat que s'arribe a un pacte d'estat sobre l'aigua a Espanya, una tasca "inajornable", segons ha apuntat. De fet, ha remarcat que, com s'ha constatat després de la tràgica dana, "les infraestructures hidràuliques salven vides i béns".

Així ho ha manifestat durant la seua intervenció en la jornada DANA 2024; l'enginyeria i arquitectura posades al límit, organitzada pel Col·legi d'Enginyers de Camins a la Comunitat Valenciana este dilluns a València.

Carrillo ha afirmat que "en ple segle XXI, en un país desenvolupat com Espanya i de referència a Europa en molts àmbits, no podem acceptar que no es tinguen en consideració les indicacions tècniques i que, a conseqüència de no portar-les avant, es puga produir una tragèdia humana i material de la magnitud que ha tingut" la barrancada del 29 d'octubre.

En eixe pacte haurien d'estar administracions i institucions nacionals, autonòmiques, provincials i locals. Des del col·legi, es mostren convençuts que "les conseqüències humanes i materials d'esta tràgica dana podrien haver-se reduït si s'hagueren construït les infraestructures hidràuliques que estaven projectades".

En el mateix sentit s'ha pronunciat en els micròfons d'À Punt el comissionat per a la reconstrucció de la dana del govern d'Espanya, Josep Maria Àngel, qui ha apostat per estudiar quines obres s'han de fer "per a minimitzar el factor de risc, bé siga al barranc de Poio, el Magre o els múltiples barrancs" de la zona zero. També ha apostat per "nous models constructius" que minimitzen eixos factors.

Els assuts i les preses, infraestructures imprescindibles

Segons ha apuntat el Col·legi d'Arquitectes, si un llit, barranc o rambla "té la capacitat de desguassar un cabal màxim determinat, l'única manera d'evitar inundacions davant d'una gran riuada és construir infraestructures hidràuliques", com les preses i assuts per a laminar-la. Així, a eixe llit li arriba menys aigua de manera instantània i, en els casos necessaris, quan siga superior al que puga desguassar, "també hauríem de disposar de llits artificials que canalitzen eixa aigua excedentària".

Per això, proposen diverses actuacions i inversions "imprescindibles" a la conca del Xúquer. Per exemple, en l'àmbit de la regulació de recursos hidràulics, plantes i xarxes de proveïment, tractament i depuració, plantes de gestió de residus urbans, xarxes elèctriques i de telecomunicacions, així com en la posada en marxa de sistemes de comunicació avançats que no deixen de funcionar en situacions d'emergència.

En este sentit, ha al·ludit al fet que Seopan va elaborar una estimació pressupostària, que calculava una inversió de 3.170 milions d'euros en totes les obres planificades entre el 2022 i el 2027 a la conca del Xúquer.

La neteja dels llits ha sigut "insuficient"

Carrillo també ha dit que "s'haurien reduït les pèrdues humanes que ha causat esta devastació si s'hagueren atés les recomanacions tècniques, entre les quals figura la imprescindible neteja dels llits, que ha sigut insuficient". De fet, ha apuntat que la gestió sobre els llits s'ha pogut veure "llastrada" per la imposició d'unes consideracions, derivades d'una interpretació de la Directiva 2007-60 de la Comunitat Europea, amb la qual s'han prioritzat estratègies de prevenció i restauració ambiental, deixant en un segon pla mesures estructurals que sí que consideraven els aspectes hidràulics.

El paper dels enginyers de camins

El col·legi ha reivindicat que l'únic tècnic competent en matèria de seguretat de les preses ha de ser un enginyer de camins per tal de garantir el correcte funcionament d'estes infraestructures, cosa que esperen que s'arreplegue en el reial decret que s'està elaborant.

Una de les seues peticions és la incorporació dels enginyers de camins municipals en totes les localitats, perquè contribuïsquen a plantejar solucions tècniques en zones de risc d'inundació. Una altra reclamació és que "els governs nacionals, autonòmics i locals preserven les competències dels enginyers de camins en la planificació hidrològica".

"És imprescindible que ens permeten liderar la gestió de les inversions en infraestructures hidràuliques des de llocs de treball de màxima responsabilitat en les diferents administracions", sostenen. A més, creuen necessari revisar els sistemes automàtics d'informació hidrològica del Xúquer. Aposten per una revisió del protocol actual, que determine l'activació de l'emergència nacional a través de paràmetres específics i objectius.

"Tecnificar al màxim nivell els sistemes d'alerta"

"És necessari tecnificar, al màxim nivell, els riscos i els sistemes d'alerta", ha dit Carrillo, que veu "imprescindible" millorar el control de la comunicació entre les administracions i els tècnics, la presa de decisions davant d'actuacions d'emergència i l'avís a la població. "Tot això, tenint en compte que més de la meitat de les persones mortes en la dana eren majors de setanta anys", ha matisat.

La dana també ha demostrat el bon funcionament hidràulic de les preses, com la de Forata, al riu Magre, "que han evitat pitjors conseqüències, o el nou llit del riu Túria, a València". Per tant, "hem de tindre molt present que les infraestructures hidràuliques salven vides i béns", ha resolt Carrillo.