El govern declara il·legals les condemnes a tretze represaliats pel franquisme

El govern espanyol ha declarat il·legals i il·legítims els tribunals que van condemnar tretze persones represaliades pel franquisme i ha lliurat els documents que així ho acrediten a les famílies, en un acte que ha tingut lloc a València este dijous. El ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i la ministra de Ciència, Diana Morant, han presidit l'entrega dels documents de reparació declarant il·legals i il·legítims tribunals, jurats, condemnes, sancions i resolucions contra estes víctimes.

Durant l'acte de reparació i homenatge, a què també ha acudit la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, Torres ha manifestat que estes tretze persones foren “humiliades, maltractades i assassinades per defensar la llibertat i l'orde constitucional”.

Per la seua banda, el representant de les famílies, Matías Alonso, ha afirmat que amb este acte s’ha saldat “un deute heretat” de les seues àvies, que els transmeteren la preocupació dels seus marits “perquè els fills i nets no ens avergonyírem, perquè ells van morir innocents”. “Estos reconeixements també són per a aquelles dones que van quedar a soles en la vida a càrrec d'uns fills als qui també van matar la seua infantesa”, ha subratllat. 

Estes són les persones reconegudes:

• Juan Peset Aleixandre, metge i rector de la Universitat de València
• Vicente Miguel Carceller, director de la revista La Traca
• Carlos Gómez Cabrera, dibuixant de La Traca
• Consuelo Galvis Perucho, que estava empresonada quan van afusellar dos dels tres fills
• Juan Álvarez Madrid, jornaler afiliat a la CNT
• Juan Manuel Contreras García, regidor de Godella
• Ramón Darijo Castillo, treballador afiliat a la CNT
• José Celda Beneyto, llaurador
• Julio Giménez Jordán, periodista i president d'una associació de premsa
• Gonzalo Tejero Langarita, policia municipal de València
• Pascual Blasco Marco, fundador de la UGT al seu poble
• Doroteo Coronat Serrano, familiar del guerriller Basiliso Serrano
• Dámaso Cabanillas Roso, ferroviari

Voluntat de negociar les lleis de “concòrdia”

Torres ha insistit en el seu compromís de continuar desenvolupant i potenciar la llei de memòria democràtica i ha convidat les comunitats autònomes on governa el PP que impulsen lleis de “concòrdia” a negociar-ne amb el govern el contingut “perquè realment siguen lleis que promoguen la reparació, la veritat i la justícia”.

Si no es paralitzen estes lleis, ha reiterat que hi ha un procediment reglat, a través de l'article 33.2 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, que serà activat per a obrir un període de diàleg amb la Comunitat Valenciana. En este sentit, ha manifestat que el govern espanyol espera que, ara que Vox ha trencat el pacte de govern amb el PP a les comunitats autònomes on governaven en coalició, els populars accepten este període de debat. Considera que ara disposen “d'una oportunitat excel·lent per a reconsiderar la seua posició i demostrar que estan del costat dels demòcrates i dels drets humans”.

Per la seua part, Morant ha defensat la necessitat d’honrar la memòria dels qui van perdre la vida “per creure en una cosa tan elemental com la convivència” i per defensar “un somni que hui ens sembla normal i quotidià: viure en una societat democràtica, en una Espanya moderna, plural, diversa i solidària”.