Sánchez: "La pau a Ucraïna i la seguretat a Europa són les dos cares de la mateixa moneda"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha manifestat este dilluns que ara “s’obri una oportunitat per a la pau” i ha sostingut que “Ucraïna no representa cap amenaça per a la Rússia de Putin”. Sánchez ha volgut recalcar que “la pau a Ucraïna i la seguretat a Europa són les dos cares de la mateixa moneda”.

D'esta manera s’ha pronunciat el cap de l'executiu espanyol a París, després d’assistir a una cimera informal convocada d'urgència pel president francés, Emmanuel Macron, després que els Estats Units anunciaren la setmana passada que tracten de tancar el conflicte a Ucraïna en converses directes amb Rússia i sense la participació d'Europa ni del país en guerra.

Una trobada "informal" al palau de l'Elisi, en què no s'han pres decisions, però sí que s'han plantejat futurs escenaris, i en què han participat el mateix Sánchez; el canceller alemany Olaf Scholz; el primer ministre dels Països Baixos, Dick Schoof; el de Polònia, Donald Tusk, i el del Regne Unit, Keir Starmer. La líder del govern italià i afí a Donald Trump, Georgia Meloni, també hi ha acudit, però hi ha arribat una hora tard. A més, hi han assistit el president del Consell Europeu, António Costa, i de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, així com el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. S’ha fet, per tant, sense comptar amb els Estats Units ni Rússia. 

“No és la primera vegada que la Rússia de Putin s'annexiona territoris que li són aliens, ha ocorregut durant la dècada passada”, ha assenyalat Sánchez en una compareixença posterior a la reunió. Per tant, per al cap de l’executiu espanyol és important que “estes converses de pau no suposen un nou tancament en fals”. Per a evitar-ho ha demanat que siga “una pau duradora i justa”, comptant amb la participació activa d'Ucraïna, “que és el país agredit”, i també “del projecte polític que se sent amenaçat, que és la Unió Europea”, ha incidit. A més, ha apuntat que eixa pau “ha de reforçar l'orde multilateral, el dret internacional, consolidar el respecte a la integritat territorial i la sobirania de les nacions”. Finalment, ha apostat perquè la pau porte “una Unió Europea més forta davant de les adversitats”.

A la pregunta per la despesa d'Espanya en defensa, Sánchez ha reafirmat el compromís del país amb l’Aliança Atlàntica, que marca una inversió en defensa del 2% del PIB. I també ha plantejat una nova flexibilitat fiscal. De la mateixa manera que la Unió Europea va haver d’activar mecanismes mancomunats per a fer front a l’emergència sanitària de la covid-19, ara “Europa ha d’afrontar com un ben públic el finançament de la seguretat i la defensa, davant del nou escenari geopolític i l’amenaça de Putin a Ucraïna”, ha explicat.

l president espanyol ha dit que tot l’esforç i la inversió en armament ha donat resultat, perquè “Ucraïna està resistint” i “Putin no va assolir els objectius que es va proposar a l’inici de la invasió”. Per este motiu, “Espanya donarà suport a Ucraïna fins que acabe esta guerra, que ningú volia, excepte l’invasor Putin”.

Desacord en l'enviament de tropes de pau

Sobre la possibilitat d’enviar tropes per a garantir el procés de pau, el president del govern espanyol ha demanat esperar, ja que “encara estem en guerra” i “encara no s’han donat les condicions de pau perquè puguem començar a pensar en eixe disseny”, ha apuntat. Això sí, ha avançat que, arribat el moment, hi deurà haver “solidaritat per part de tots els aliats”.

Sobre este cas, hi ha països que s'han posicionat a favor i altres que, de moment, no ho veuen clar. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha afirmat que és el “moment erroni” per a debatre sobre l'enviament de tropes de pau a Ucraïna i ha advocat per mantindre el suport militar a Kíiv, finançant-lo amb crèdits. Polònia, fronterera amb Ucraïna i Bielorússia, tampoc es planteja enviar soldats. Per contra, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ja s'ha mostrat disposat, una possibilitat a la qual tampoc tanquen la porta altres països, com Suècia, Bèlgica o els Països Baixos.

Reunió informal i sense decisions sobre la taula

Si bé en tot moment s’ha sostingut que era una trobada informal, la urgència d'esta convocatòria mostra la necessitat de reacció d'una Europa que no esperava un acostament tan ràpid entre Washington i Moscou. L'administració Trump ha deixat als europeus al marge de les discussions però, just abans de la reunió, Macron ha parlat per telèfon amb el president dels Estats Units, però l’Elisi no ha divulgat cap detall d'eixa conversa.

L’ONU fa balanç de tres anys de crims a Ucraïna: 12.600 civils morts i 29.300 ferits

Precisament el pròxim dilluns, 24 de febrer, es compleixen tres anys des que Rússia va atacar Ucraïna, on deixa 12.654 civils morts (673 d'ells xiquets) i 29.392 ferits, segons les xifres que ha fet públiques este dilluns l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans.

Quasi la meitat dels morts i més d'un terç dels ferits en zones del front ucraïnés són persones de la tercera edat, un dels col·lectius més vulnerables en el conflicte, tal com ha arreplegat l'oficina de l'alt comissionat Volker Türk a través de la seua missió a Ucraïna.

A més, l'informe denuncia els atacs “deliberats, repetits i sistemàtics” contra infraestructures vitals com les energètiques, sanitàries i educatives.

Vora 139.000 quilòmetres quadrats d'Ucraïna, quasi la quarta part del territori nacional, han quedat sembrats de mines antipersones i altres artefactes explosius, convertint al país en un dels més contaminats del món amb este armament.

L'informe de l'ONU recorda, citant investigacions de les seues missions sobre el terreny, que al voltant d'un 95% dels presoners de guerra ucraïnesos alliberats van revelar haver sigut objecte de tortura, mentre que el percentatge en el cas dels presoners russos en territori ucraïnés va ser del 5%.