El Senat votarà el dilluns la reforma que permet convalidar les penes de presó de fora d'Espanya

El mes passat, el Congrés va aprovar per unanimitat la reforma que permet convalidar les penes a presos que han complit condemna fora d'Espanya. La modificació d'eixa llei respon a una adaptació que ve marcada per una directiva d'Europa. 

Fets els comptes dels beneficis amb què es trobaran els presos de la banda terrorista ETA, molts dels quals han complit condemna fora d'Espanya, les associacions de víctimes de terroristes han mostrat la seua total indignació. 

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez-Feijóo, ha afirmat que "hi ha un abisme moral entre un error en una tramitació parlamentària i la voluntat deliberada de traure de la presó els presos". En canvi, des del PSOE han recordat que la iniciativa va arribar al plenari de la mà de Sumar i amb el consens de tots els partits des de la comissió de justícia, com demostra l'acta de la sessió. "No hi ha hagut ni distracció ni errors. Deixen ja d'utilitzar d'eixa manera tan indigna el terrorisme", ha replicat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria.

"S'ha estudiat amb tot deteniment l'esmentada iniciativa, així com les esmenes", segons indica el text. No hi havia cap veu en contra. Encara més, apareixen els noms dels membres de tots els partits que participaren en eixa comissió.

Ara, el Senat, que presideix el PP, ha decidit ajornar a la setmana que ve la votació de la reforma, després de la polseguera que ha alçat. Els populars i Vox reconeixen l'errada quan va votar a favor de la tramitació de la llei al Congrés. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, li ha comunicat a la secretària general del PP, Cuca Gamarra, que el govern no retirarà la llei, que després del Senat tornarà al Congrés per a l'aprovació definitiva. 

Etarres involucrats en atemptats a la Comunitat Valenciana, entre els beneficiats

El 4 d'agost del 2002, un cotxe bomba explotava a la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola, al Baix Vinalopó. Matà dos persones, una d'elles Silvia, una xiqueta de sis anys. La banda terrorista ETA no va avisar. Un any abans, a Gandia, explotava un altre cotxe. En este cas, la banda va enviar un avís i s'evitaren les víctimes. Alguns dels responsables que firmaren estes accions terroristes es beneficiaran de les reduccions de condemna a la presó per la reforma de la llei.

Una d'elles és Soledad Iparraguirre, àlies Amboto, exdirigent d'ETA acusada d'ordenar l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola. Per esta acció van ser condemnats, a més, Oscar Zelaraín i Andoni Otegi a 843 anys de presó.

Ells tres formen part dels membres d'ETA dels vora quaranta que poden beneficiar-se de la reforma, que reduiria la seua estada en presó per haver complit part de la condemna a França. En la llista apareixen dirigents i militants històrics amb delictes de sang com Francisco Javier Garcia Gaztelu, àlies Txapote, o Jose Javier Arizkuren, que podrien eixir-ne el 2025.