Vint anys de l’11M: 193 morts, 2.000 ferits i una divisió que encara dura

Fa vint anys Madrid vivia la seua pitjor massacre terrorista. A primera hora del matí de l'11 de març de 2004, onze bombes col·locades per una cèl·lula jihadista a quatre trens de rodalia van matar 192 persones i van deixar 2.000 persones ferides, a tres dies de les eleccions generals. La majoria de les víctimes feien part d’una classe obrera que matinava per a arribar a la capital des de barris i ciutats perifèriques, moltes d’elles migrants.

Aquell migdia, el govern del popular José María Aznar va donar per fet que ETA n'era la responsable, però a les 21:00 hores un grup jihadista vinculat a Al-Qaeda en reclamà l'autoria, vinculant els fets al suport espanyol en la invasió de l'Iraq. Una motxilla dels terroristes sense explotar trobada en una furgoneta i una cinta amb versos alcorànics van avalar l'autoria. 

En total 193 persones de 17 nacionalitats diferents van perdre la vida pels atemptats: 34 al tren que va explotar a l'estació d'Atocha, 63 al seu pas pel carrer Téllez, 65 a l'estació d'El Pozo, 14 a la de Santa Eugenia i 16 en diferents hospitals, l'última d'elles el 2014, després d'estar deu anys en coma. La víctima que fa 193, un policia, moriria quasi un mes després a Leganés.

Dels 21 condemnats només queden en presó dos dels autors materials i qui els subministrà els explosius. Aquesta tragèdia sense precedents faria que el Consell d’Europa proclamara l’11M com el Dia Europeu en Memòria de les Víctimes del Terrorisme.

L’atemptat va provocar una onada de manifestacions, moltes espontànies, en què els missatges de rebuig al terrorisme i en contra de la guerra es van multiplicar. El divendres 12 de març, 11,7 milions de persones es van manifestar a pobles i ciutats de tot l’Estat, només a València un milió de persones eixiren al carrer. 

Dissabte, en jornada de reflexió, els mitjans de comunicació es van fer ressò de la investigació policial que apuntava a Al-Qaeda, mentre Eduardo Zaplana, llavors portaveu del govern, mantenia la hipòtesi que ETA estava darrere dels atemptats. Milers de persones, organitzades a través d’SMS, van acudir al número 13 del carrer Génova de Madrid i a altres seus del PP per a exigir tota la veritat abans de votar l'endemà.

Part de la societat va responsabilitzar Aznar dels fets pel seu suport a la invasió de l'Iraq liderada pels Estats Units i les urnes van donar la victòria, el 14 de març, al socialista José Luis Rodríguez Zapatero. 

El 3 d'abril, set dels terroristes es van immolar en un pis de Leganés on s'havien atrinxerat, matant també un agent de la policia. Tres anys més tard, dos dels autors materials dels atemptats, i qui els subministrà els explosius, van ser condemnats a penes de fins a 42.922 anys de presó, però està previst que estiguen entre reixes fins a 2044. Les altres 18 persones condemnades a penes menors ja han complit condemna.

Canvi de rumb: una altra política exterior i fi d’ETA

Una de les primeres decisions que prendria el nou govern del PSOE seria la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq, distanciant-se així del model anterior de política exterior, alhora que es va enfortir la col·laboració amb altres estats europeus en la lluita contra el terrorisme internacional.

En paral·lel, l’executiu de Zapatero va iniciar un procés de diàleg amb ETA el 2006 que, tot i no estar exempt de crítiques i controvèrsia, va conduir a l’abandonament de les armes el 2010 i un alto el foc que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Aquest dilluns, els familiars dels morts, agents socials, polítics i la ciutadania en general retran diversos homenatges a aquelles persones que van perdre la vida en els atemptats. Vint anys després, però, la divisió entre les associacions de víctimes encara és evident.

L'associació 11M Afectats del Terrorisme, com cada any, farà un recorregut per a rememorar el succés. Començarà l'homenatge a l'estació d'Atocha a les 10:30 hores i, tot seguit, celebrarà els actes habituals en els altres punts on van esclatar les bombes —carrer Téllez, Santa Eugenia i El Pozo— que van posar fi a la vida de les víctimes.

L'Associació de Víctimes del Terrorisme, allunyada dels llocs de la tragèdia, celebrarà una missa a les 10:00 hores a la catedral de l'Almudena i retrà homenatge a les víctimes al Bosque del Recuerdo, al parc del Retiro.

A casa nostra, el Consell ha convocat un minut de silenci a les 13:00 h al Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de València commemorarà el Dia Europeu en Memòria de les Víctimes del Terrorisme a la plaça de la Reina, una hora abans.