Von der Leyen tornarà a presidir la Comissió Europea durant cinc anys

Ursula von der Leyen tornarà a presidir la Comissió Europea (CE) durant cinc anys. La candidata a la reelecció del Partit Popular Europeu ha sumat el suport de 401 membres del Parlament Europeu, 40 més dels necessaris. L'anterior legislatura va salvar esta votació secreta per la mínima, amb només nou sufragis per damunt de la majoria de l'Eurocambra.

En teoria, després de setmanes de negociacions, la candidata del Partit Popular Europeu hauria d'haver rebut el suport dels 188 escons del seu grup parlamentari; els 136 de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, els 77 de Renovar Europa i els 53 dels Verds/Aliança Lliure Europea: una àmplia majoria de 454. El resultat final demostra que l'aritmètica parlamentària és més complexa en la pràctica i Von der Leyen probablement no haurà obtingut el vot positiu d'alguns partits o membres individuals d'estes famílies polítiques.

El tercer grup a l'hemicicle, Patriotes per Europa, ha fet públic el seu vot en contra de la candidatura popular; com també ho han fet l'Esquerra i l'Europa de les Nacions Sobiranes. La nota discordant entre les tres faccions d'extrema dreta a l'Eurocambra són els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), quarta força amb 78 escons en total i liderada per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. La direcció ha donat llibertat de vot als partits que conformen l'agrupació i, de fet, els Germans d'Itàlia han votat no per a no contradir els principis de la formació que presideix Meloni.

Tot i que la votació és secreta, molts partits han fet pública la intenció del seu vot després que Von der Leyen haja sigut reelegida per a liderar la CE. Un d'ells ha sigut l'eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, que ha defés el seu vot en contra perquè la coalició valencianista no vol ser còmplice de "la militarització, l'ambigüitat amb l'extrema dreta, del retrocés de drets humans, del genocidi a Palestina o del lliure comerç descontrolat". També han rebutjat la mandatària les altres dos representants de l'Aliança Lliure Europea: Ana Miranda, del BNG, i Diana Riba, d'ERC.

Picant l'ullet a esquerra i dreta

Al llarg de la seua intervenció la candidata a la reelecció ha anunciat mesures que podrien garantir-li els vots favorables de formacions ecologistes, però també algunes més enfocades a membres dels tres grups parlamentaris d'extrema dreta.

Pel que fa a les polítiques verdes, l'actual líder de la CE ha assegurat que mantindrà els objectius del Pacte Verd Europeu i ha promés una agenda ambiciosa de mesures, entre les quals destaca l'obligació legal de reduir les emissions del bloc comunitari un 90% el 2040. En esta línia, ha posat l'accent en el problema d'accés a la vivenda a la Unió Europea i ha anunciat la creació d'un comissariat específic per a lluitar contra esta problemàtica social.

Von der Leyen, però, també ha picat l'ullet als partits ubicats a la dreta del PPE. Qui va ser ministra de Defensa d'Alemanya ha apostat per una "vertadera Unió de defensa europea". En esta línia, ha avançat la seua intenció de nomenar un comissari o comissària específic del ram, que tindrà entre els seus objectius promoure un escut antiaeri europeu. Quant a la política migratòria, ha anunciat que es reforçaran els controls a les fronteres de la UE.

Durant el seu discurs, la mandatària també ha criticat el viatge a Moscou del primer ministre hongarés, Viktor Orbán. L'actual president rotatori del Consell de la UE ha defensat esta visita com una "missió de pau", però Von der Leyen ha subratllat que es tracta d'una "missió d'apaivagament". "Ningú vol la pau tant com els ucraïnesos", ha dit. La d'Hongria ha sigut l'única menció específica a un dels 27 estats membres de la Unió.

Expulsen una eurodiputada romanesa amb boç

Una de les anècdotes de la jornada ha sigut l'expulsió de Diana Șoșoacă de l'hemicicle per interrompre la sessió. Esta europarlamentària del partit d'extrema dreta romanés S.O.S. Romania ha cridat "confiem en Déu" des del seu escó, ha mostrat una imatge de la Mare de Déu i Crist dempeus i després s'ha posat un boç de gos. Șoșoacă també ha acusat Von der Leyen de "matar gent" en relació amb la vacuna contra la covid.