Yolanda Díaz: “Vull ser la primera presidenta d’Espanya”

“Vull ser la primera presidenta d’Espanya”. Així ho ha confirmat la vicepresidenta segona del govern estatal i ministra de Treball, Yolanda Díaz, la seua intenció d’aglutinar el vot a l’esquerra del PSOE en les eleccions generals sota la marca Sumar. La decisió arriba després d’un llarg procés d’escolta que ha recorregut totes les comunitats autònomes i dies abans de fer públic el seu “projecte de país” redactat per 35 grups de treball. 

L’esperat anunci l’ha fet aquest diumenge en un acte al poliesportiu Magariños de Madrid, ple de gom a gom amb 3.000 persones dins i 2.000 més que s’han quedat perquè no hi cabien, segons l’organització. Llargues cues han envoltat el recinte i a primera hora del matí ja s’han repartit adhesius amb missatges com “Yolanda presidenta” i “La Fashionaria”, malnom resignificat de l’ara candidata a la presidència d’Espanya per Sumar. 

Qui vol sumar Díaz en el front d'esquerres?

Tot i que aquest “moviment ciutadà” ha cedit el protagonisme de la jornada a persones majoritàriament alienes a la política institucional, l’assistència de més d’una dotzena de partits polítics ha donat una idea del front d’esquerres que Díaz vol alçar per als pròxims comicis estatals.

Pel que fa a les formacions d'esquerres del País Valencià, ha destacat la presència de les tres potes de Compromís —Més, Iniciativa i els Verds—, amb l'alcalde de València Joan Ribó al capdavant; la coordinadora general d'EUPV, Rosa Pérez Garijo, i l'exsíndica d'Unides Podem, la podemita Naiara Davó.

La resta de partits situats a l'esquerra del PSOE que han donat suport a Díaz—més d'una dotzena— han sigut Esquerra Unida, amb el seu coordinador estatal i ministre de Consum, Alberto Garzón; En Comú Podem, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el ministre d'Universitats, Joan Subirats; Aliança Verda, Més País, Verds-Equo, Chunta Aragonesista, Projecte Drago o el Moviment per la Dignitat i Ciutadania de Ceuta, entre d'altres. En l'àmbit internacional, han destacat tant la copresidenta del Partit Verd Europeu, Mélanie Vogel, com el president del Partit de l'Esquerra Europea, Walter Baier.

Entre el públic també s'han vist membres de Podem que no comparteixen l'estratègia de la direcció estatal del partit, que ha decidit no assistir perquè no han arribat a un acord bilateral amb Sumar per a convocar primàries obertes a tota la ciutadania. Des de la plataforma de Díaz justifiquen la negativa en el fet que la negociació ha de ser multilateral amb totes les forces que conformaran l'espai.

Quin és el paper de la societat civil?

La selecció de persones que han pujat a l'escenari abans de la intervenció de la gran protagonista de la jornada ha sigut tota una declaració d'intencions: la majoria han sigut dones. La primera a intervindre ha sigut Maite Navarro, propietària d'uns ultramarins al barri de Benimaclet de València, que va traure una cistella de la compra amb 29 productes a 28 euros.

Aquesta comerciant ha explicat que la seua intenció amb aquesta iniciativa era "demostrar que Yolanda tenia raó" i que, mesos després, ha sigut tot un èxit tant al barri com en pobles pròxims. Aquest és un exemple, entre altres, que reforçala tesi de Sumar que "el neoliberalisme ha fracassat" i que cal posar les cures en el centre de l'economia.

També han intervingut l'influenciador extremeny Helio Roque; la sindicalista murciana Teresa Fuentes; la poeta i escriptora nicaragüenca Gioconda Belli i l'activista trans Carla Antonelli, que ha donat pas al discurs de Díaz. La presència d'Antonelli, exdiputada socialista a l'Assemblea de Madrid, és significativa perquè fa menys de sis mesos que es va donar de baixa del PSOE pel retard de la tramitació de la llei trans estatal. La canària ha sigut l'única política dalt de l'escenari, a banda de Díaz, i ha reivindicat un país més lliure per a "tots, totes i totis".

Quin és el "projecte de país" de Sumar?

Els feminismes, l'ecologisme i els drets laborals han estat molt presents en la intervenció de la gallega, que ha enumerat tot un seguit de referents femenins i ha citat l'escriptora Rosalía de Castro: “Jo sóc lliure, ningú pot detindre la marxa dels meus pensaments i ells són la llei que regeix el meu destí". En aquesta línia, ha emfasitzat que les dones no volen cap mena de tutela i "no són de ningú".

Durant el seu discurs, la líder de Sumar ha defugit de "la polarització i el soroll" i ha assegurat que la política és "dialogar, són acords, unir voluntats, esperances i no renunciar a res". Ha alertat, però, que la democràcia està en perill arreu del món pels "partits de l'odi" que tenen noms diferents a Espanya —en referència a Vox—, Itàlia, els Estats Units o el Brasil.