Zaplana demana l'absolució al Suprem per la trama de les ITV: "L'única condemna que importava era la meua"

L'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP, Eduardo Zaplana, ha sol·licitat al Tribunal Suprem l'absolució amb l'argument que la seua era "l'única condemna que importava" en el cas Erial.

En un recurs contra la condemna de deu anys i cinc mesos de presó per corrupció i suborns en l'adjudicació de les ITV, parla "d'engany", proves prefabricades, indicis equívocs, contradiccions i indefensió en comparació amb els acusats que van pactar amb la Fiscalia.

Nega la dimensió probatòria dels papers del sirià, el full de ruta documental que va activar la investigació, afirma que no hi ha proves que l'incriminen i que davant de l'absència d'estes la condemna es basa en "declaracions pactades de manera clandestina" pel ministeri públic amb altres acusats "perquè estos incriminaren Zaplana a canvi d'absolució o rebaixa de pena".

Així es desprén del recurs que ha interposat el lletrat de l'expresident, Daniel Campos, contra la sentència de l'Audiència de València, d'octubre del 2024, que condemna Zaplana a penes de deu anys i cinc mesos de presó per rebre comissions per l'adjudicació entre 1997 i 2003 d'estacions d'ITV de la Comunitat Valenciana i canalitzar-les a través d'una complexa estructura societària tant a Espanya com en països com Panamà o Luxemburg i amb comptes a Andorra.

A Zaplana, que ha defés la seua innocència al llarg de tot el procediment, se'l va condemnar pels delictes de prevaricació, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals i, a amb la pena de presó, se li han imposat multes que sumen 25 milions d'euros.

Els papers del sirià, "un engany"

El recurs insisteix en l'argumentari ja exposat durant la vista oral: que la causa té origen en un "engany", l'obtenció dels documents coneguts com a "full de ruta" que es van intervindre en el despatx de l'advocat del 'ionqui dels diners', l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, en una altra investigació judicial.

"És impossible negar que el mal anomenat "full de ruta" no sols ha servit per a justificar l'inici de la present instrucció, sinó que a més ha servit d'amalgama per a intentar cohesionar les diferents afirmacions i deduccions policials sobre les quals es va articular, des de l'inici de la causa, una veritat merament aparent i formal que manca, no sols del mínim manteniment probatori sinó, fins i tot, de la mínima lògica", s'exposa.

Una "investigació paral·lela i prospectiva" de l'UCO

L'obtenció de la documentació, continua el recurs, es va produir en un escorcoll sense una resolució judicial que l'emparara. I una vegada obtinguts els documents, acusa els agents de l'UCO d'haver efectuat una "investigació paral·lela i prospectiva de quasi cinc mesos durant la qual van arribar a accedir a protocols notarials", que justificaria la nul·litat de la prova. L'Audiència va sentenciar que estos documents tenien el valor de denúncia anònima però nul·la rellevància en la decisió judicial.

La defensa incideix en l'origen "rocambolesc" dels papers del full de ruta, proporcionats a Benavent per un empresari sirià. L'advocat de Zaplana destaca que estos documents estaven marcats amb dates posteriors a la venda i desallotjament de la vivenda de l'expresident, manté. "El cas era buscar una connexió, encara que fora absurda, d'estos documents amb Zaplana per a poder iniciar una investigació contra ell", s'exposa.

En la vista oral l'empresari va manifestar que va veure els papers en el forat al costat d'una caixa forta en un pis on vivia de lloguer i que havia sigut abans propietat de Zaplana. El 'ionqui dels diners', que va avalar esta tesi en la fase d'instrucció, va rectificar-la en el juí, on va manifestar que els dos es van inventar la ubicació i la trama entorn de la troballa.

Confessions pactades poc creïbles

Pel que fa al tripijoc en les adjudicacions de les ITV, l'advocat exposa suposades contradiccions entre la documentació i les afirmacions que es fan en la sentència, respecte de la mesa de contractació. Nega cap "obsequi" a Zaplana i defén que l'adjudicació era "aliena" a les seues com a cap del Consell.

El lletrat Daniel Campos assegura en el recurs que, davant de la falta de proves, la condemna es basa en les confessions pactades amb altres acusats perquè rebaixaren la pena a canvi d'incriminar el president. Particularment el testimoni del testaferro uruguaià, Fernando Belhot, "l'única prova de càrrec directa", a què retrau que s'haja donat credibilitat malgrat les "contradiccions" i a què s'haja exonerat del delicte de blanqueig quan va acordar amb la Fiscalia testificar contra Zaplana.

"La principal prova incriminatòria s'hauria obtingut a través d'un mitjà que en el nostre dret seria il·lícit, per derivar d'un acord que garanteix la impunitat a un presumpte partícip, vulneraria el contingut essencial del dret a un procés públic amb totes les garanties i sense indefensió", adverteix.

Altres acusats de l'entorn de Zaplana, com Joaquín Barceló o Juan Francisco García apunta el recurs a un "tracte privilegiat" a canvi de declarar contra l'expresident, un fet que hauria generat "indefensió" a l'exministre.

En conclusió, lamenta que la sentència de l'Audiència condemne Zaplana per resolucions dictades per uns altres (la prevaricació); per un suposat oferiment d'obsequi fet després de l'adjudicació; i (blanqueig) per operacions "que tenen acreditat l'origen dels diners". Per tots estos motius, l'advocat de Zaplana demana celebrar una vista i aconseguir l'absolució del seu representat.