Suspés fins al 21 de març el juí a Zaplana pel cas Erial
El tribunal ha acceptat la petició d'ajornament de l'expresident de la Generalitat, després de quedar-se sense advocat per l'afecció cardíaca d'aquest
El juí pel cas Erial es posposa fins al 21 de març. Les previsions s'han complit i el tribunal ha admés la petició de l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana de suspendre la vista oral, després de quedar-se sense advocat per malaltia. La secció quarta de l'Audiència Provincial de València havia mantingut la data i hora a les deu del matí, malgrat la petició de la representació legal de Zaplana, que ha al·legat una afecció cardíaca. És el segon retard en el juí, que havia d'haver començat el 9 de gener, però es va posposar per la baixa del fiscal anticorrupció. Un núvol de periodistes ha envoltat Zaplana a l'arribada a la Ciutat de la Justícia de València, vora 9:30 hores, però els informadors no han pogut traure cap declaració a l'expresident llevat d'una referència al seu advocat. "Està recuperant-se", ha dit.
A l'eixida de la Ciutat de la Justícia, l'excap del Consell s'ha mostrat alleujat per l'ajornament. En un nou intercanvi de monosíl·labs amb la premsa ha compartit l'esperança en el fet que comence el juí per a passar pàgina "si Déu vol com més prompte millor" i ha insistit a defendre la innocència. "Absolutament" ha respost als periodistes.
Qui fora cap del Consell entre 1995 i 2002, ministre de Treball (2002-2004) i portaveu del govern de José Maria Aznar (PP) s'enfronta a una petició de 19 anys de presó i més de 40 milions d'euros en multes com a presumpte responsable d'una trama de comissions il·lícites i blanqueig de capitals derivada de la privatització de les estacions d'ITV valencianes. La Fiscalia reclama el decomís de 20,6 milions d'euros, desviats a paradisos fiscals, de què presumptament es va apropiar l'expresident i catorze dels processats com a part de les comissions per l'adjudicació. Se'ls imputen els delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental.
Segons l'acusació del ministeri públic, els plecs es van dissenyar amb "condicions subjectives" perquè determinades societats es feren amb les licitacions "en perjudici d'altres competidors", sempre segons el fiscal; i perquè això fora possible, es van crear les condicions necessàries en els "òrgans polítics del més alt nivell".
Hi ha vint persones investigades en la causa, que arriba a juí sis anys després de la detenció de Zaplana, el 22 de maig del 2018. L'expresident va estar a la presó fins al 7 de febrer del 2019, encara que va romandre ingressat en La Fe per una malaltia oncològica des del 18 de desembre del 2018 fins a l'11 de febrer del 2019. A l'exministre se li complica la defensa després que, almenys, quatre acusats clau hagen tancat un principi d'acord amb la Fiscalia per a confessar a canvi de no entrar en presó.
L'expresident Olivas i la família de Cotino, imputats
Juntament amb Zaplana i el seu cercle de confiança, també està imputat l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas —que s'enfronta a una petició de sis anys de presó— i la família de l'expresident de les Corts, exvicepresident del govern valencià i exdirector general de la Policia, Juan Cotino. Aquests últims van guanyar més de 86 milions amb la revenda de les concessions a través del grup empresarial Sedesa. La Fiscalia demana catorze anys de presó per als empresaris Vicente i José Cotino, la mateixa pena que el col·laborador de Zaplana, Juan Francisco García. Del seu entorn també estan imputats Joaquín Barceló, Francisco Grau i Mitsouko Henríquez, per als quals demanen huit anys de presó.
També investiguen Francisco Pérez López, per a qui demanen set anys. De la mateixa manera, per a Saturnino i Elvira Suances, Pedro Romero, Robert Bataouche, Ángel Salas, i Carlos Rodríguez en demanen cinc. També estan imputades les empreses Costera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Integrales, Turnis Sylvatica i Dobles Figuras.