Barceló confessa ser el testaferro de Zaplana: "Jo firmava i punt. Els diners eren d'Eduardo"

Joaquín Miguel Barceló Llorens, Pachano, un dels millors amics d'Eduardo Zaplana, company d'aventures en la penya el Picarol de Benidorm, ha dinamitat la versió de l'expresident de la Generalitat, en la segona sessió del juí pel cas Erial. Barceló ha reconegut ser el testaferro de l'excap del Consell i l'home de palla que figurava com a fals titular de les societats i els diners en paradisos fiscals d'aquell, producte de les presumptes comissions per les adjudicacions de les estacions ITV i el pla eòlic de la Comunitat Valenciana.

"Sí. Era amic de confiança, em va demanar favors i li'ls vaig fer. Si això és ser testaferro, doncs era el testaferro", ha reconegut a preguntes del ministeri públic.

L'acusat, que s'enfronta a una petició de pena de huit anys de presó, es considera enganyat per Zaplana i els assessors d'aquest, Francisco Grau, Saturnino Suances i l'intermediari internacional Fernando Belhot. Segons ha explicat, l'expresident donava les ordes, els seus assessors organitzaven la maquinària financera i preparaven la burocràcia, i ell es limitava a signar.

"Sempre he confiat en el senyor Grau i he signat tot el que em posava per davant. Els papers que m'han posat davant no els he llegit mai", ha manifestat. "He fet sempre el que m'ha demanat sense dir ni pruna", ha dit. A Francisco Grau Jornet el situa com "l'artífex", el que "munta tota aquesta trama" a través de Medlevante i Gesdesarrollos, dues societats associades a Zaplana.

"Els diners eren de Zaplana i de la família. Em va dir que no tributaven, però que tot era normal", ha manifestat sobre el perquè de la seua participació en altres societats, Merceron, Puncak i Adua, registrades a Andorra.

Els diners eren Zaplana i de la família. Em va dir que no tributaven, però que tot era normal

"Aní a Luxemburg a fer-me càrrec d'Imilson [una de les societats] per Zaplana", ha manifestat sobre altre presumpte favor que li va fer a l'excap del Consell. "[Zaplana] em va dir que [l'acusat i presumpte testaferro] Juan Francisco García s'havia portat bé amb ell, que s'havia trobat amb uns diners que no esperava per una operació, 2,5 milions, i que si me'n podria fer càrrec, perquè estava en política i tenia més por pel tema mediàtic que per la part política. García em va dir que era transparent i lícita i vaig acceptar per Eduardo", ha manifestat. El trasllat a Luxemburg el va fer en un avió amb García i un altre dels acusats, Vicente Cotino, de l'empresa Sedesa, acusat d'haver pagat comissions per les adjudicacions.

"El que em demanava li ho donava. Era el meu amic de l'ànima", ha dit Barceló en un moment de l'interrogatori, en què no ha ocultat la decepció amb Zaplana. S'ha confessat "defraudat... utilitzat. M'ha utilitzat per a tot això. I jo ho he fet i punt. Sempre he pensat que les coses eren lícites. Era el meu amic, m'ho demanava i ho feia", ha manifestat visiblement dolgut.

El que em demanava Zaplana li ho feia. Era el meu amic de l'ànima

"No prenia les decisions, [...] estava en la lluna, no m'assabentava de res", ha explicat. "Al principi estava convençut que tot era lícit. Vaig fer consultes al ducat de Luxemburg i tot. Però quan m'assabente que els diners eren de les ITV ja em fa pudor. No perquè pensara que fora il·legal, però m'enfadava", ha dit.

Segons ha exposat, la trama li ocultava part de la maquinària i la procedència dels fons, la qual cosa li va acabar perjudicant i va motivar tensions entre els presumptes participants. La prova definitiva la va tindre el dia de l'escorcoll del seu domicili, quan la Guàrdia Civil el va detindre amb relació als fons opacs al compte de Luxemburg, tres vegades més del que suposadament li havien dit. "Els diners no eren meus. Quan entra l'UCO a ma casa m'assabente que hi havia 6,4 milions i no 2,5. Vaig dir-los 's'estan equivocant, són dos milions no sis', i van riure", ha declarat.

Aní a Luxemburg a fer-me càrrec d'Imilson [una de les societats] per Zaplana

Suposadament, es van fer operatives i moviments al seu nom dels quals no va ser informat. Una d'elles va fer que li bloquejaren 90.000 euros en un compte propi d'Andorra. El banc havia sigut intervingut i els diners no es podien passar al banc bo perquè "estaven contaminats" per moviments comptables de les societats opaques atribuïdes a Zaplana.

Una bossa amb cinc milions i un compte d'Andorra

Barceló ha admés haver participat en una operació per a evadir cinc milions de l'expresident a Andorra, que suposadament acabaren, sense el seu consentiment, en el seu compte personal. "Me'ls va donar Francisco Grau. Me'ls va donar perquè segons va dir eren diners de Zaplana. Jo havia de portar diners a Andorra i havia quedat amb un intermediari. Quan me'ls va donar en una bossa, els vaig entregar al senyor Platell [l'intermediari] que els va portar a Andorra. No sé ni com va entrar al país", ha explicat. "Sense el meu permís i consentiment els van passar al meu compte personal i després els van transferir", ha relatat.

El lament de Barceló inclou la denúncia de la falsificació de la seua firma per a justificar l'operativa de societats i, fins i tot, d'un testament. El bloqueig dels seus fons a Andorra va introduir en l'equació l'assessor Saturnino Suances i l'intermediari Fernando Belhot, amb qui acabaria vinculat en el seu paper de testaferro de dues societats de l'Uruguai presumptament associades a l'expresident de la Generalitat. "Eduardo em dona una carpeta en què Belhot em donava poders per a aquelles societats a Espanya", ha manifestat.

En reiterades ocasions ha negat ser propietari de les societats o haver-hi posat capital. Només la seua firma. "Mai he tingut diners a Luxemburg" ha dit sobre la societat Imilson, presumpta depositària de les comissions. En l'escriptura de constitució d'aquesta, un dels documents clau de l'acusació, figura que "en cap cas el mandatari pot ser considerat ni representant a Espanya del mandant ni depositant i gestor dels seus béns i drets", un articulat que evidenciaria que el titular, Barceló, no n'era el propietari.

Sempre he confiat en el senyor Grau i he signat tot el que em posava per davant. Els papers que m'han posat davant no els he llegit mai

La relació de confiança i favors entre Barceló i Zaplana inclou més operacions sospitoses, com la compravenda d'una finca a Somosaguas (Madrid) a nom del primer, però amb diners del segon —segons el relat de l'acusat— i la d'un pis a la capital madrilenya (amb la plusvàlua de l'anterior) on l'exministre de Treball fixaria temporalment la residència. Zaplana va manifestar que li l'havia cedit Barceló per amistat, però aquest ha reconegut que els diners i la propietat van ser sempre de l'expresident. 60.000 euros de la venda d'aquest segon pis els va entregar en mà al xofer de l'expresident. Hi ha més operacions estranyes, com ara entregues en efectiu en benefici d'una germana de Zaplana o la compra d'un rellotge per al cap del Consell que va acabar en mans de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, condemnat per corrupció en el marc del cas Lezo.

Zaplana: "No crec que haja sorprés a ningú. Ara comença el juí"

L'exposició de Pachano ha desmuntat per complet el relat d'Eduardo Zaplana, que 24 hores abans havia atribuït totes les societats i els diners al seu entorn, particularment a Barceló, i que havia justificat en coincidències i situacions conjunturals, així com en la interpretació tendenciosa de l'acusació, la implicació en l'entramat. La versió de Joaquín Barceló, que s'enfronta a una pena de huit anys de presó, confirma les sospites d'un pacte amb la Fiscalia. Sobre aquesta possibilitat, Zaplana no s'ha mostrat preocupat a l'arribada a la Ciutat de la Justícia de València. "Por, ja saben que no en tinc", ha manifestat a la muntanya de periodistes que l'esperaven a la porta del recinte judicial.

Zaplana conservava el somriure a l'eixida de la Ciutat de la Justícia, aparentment impertèrrit per la traïció del seu amic. "No crec que haja sorprés a ningú. Aquestes conformitats [amb la Fiscalia Anticorrupció] que ningú reconeix, les coneixíem, han sigut publicades i les sabem des de fa molt de temps. Cap sorpresa. Era el que tots esperàvem", ha manifestat. L'expresident ha contestat a totes les parts en la vista oral, a diferència de Barceló, que només ho ha fet a preguntes del ministeri públic, un fet que Zaplana ha destacat per a defendre la credibilitat del seu discurs sobre l'altre. "Ara està començant el juí", ha reconegut l'expresident, que ha insistit a separar la part personal de la processal. "Això no és una qüestió de sentiments, sinó d'aclarir la veritat", ha insistit amb relació al relat incriminatori de Barceló.

Per a Zaplana se'n demanen dènou anys i quaranta milions d'indemnització. El seu assessor, Juan Francisco García, s'enfronta a huit anys de presó. El fiscal acusa els quinze imputats, entre els quals hi ha també l'expresident José Luis Olivas, de presumptes delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental.