Zaplana va malversar més d’11 milions d’euros a través d'una vintena d'empreses fantasma
El sumari del Cas Erial detalla l’entramat d’empreses creades per l'expresident de la Generalitat amb la col·laboració de Juan Cotino.
La magistrada del jutjat número 8 de València, que investiga el cas Erial, ha alçat part del secret de sumari en què es detalla l'entramat d'empreses i moviments internacionals amb què Eduardo Zaplana va blanquejar presumptament 11 milions d'euros procedents de comissions il·legals del Pla Eòlic i de les ITV. L'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil assenyala que l'expresident de la Generalitat va ocupar un "nivell de jerarquia superior" en les dues trames.
La part del sumari que ara ha eixit a la llum, i a la que ha tingut accés À Punt Notícies, inclou còpies de documents, informes i gràfics que descriuen el recorregut que van fer els diners fins a arribar a Luxemburg a través d'Imision Internacional SA, una societat luxemburguesa creada com a societat pantalla i amb un paper nuclear en la trama. En total, segons la investigació feta per l'UCO, la suma de fons que es conformen durant els anys 2005 i 2009 en aquesta societat, que es van abonar mitjançant transferències bancàries des d'Espanya i Andorra, és d'11.209.028 euros.
La declaració de l'advocat Fernando Belhot, testaferro de Zaplana, vincula directament els diners i la societat amb l'expresident, ja que assegura que Zaplana mateix li va reconéixer que aquests actius li pertanyien "majoritàriament o de forma contundent", i li va demanar a Belhot que administrara fiduciàriament els fons d'aquests actius financers. Així mateix, l'advocat uruguaià, que està col·laborant amb la justícia espanyola, ha reconegut haver entregat un total de 2,3 milions d'euros a l'expresident de la Generalitat entre 2011 i 2018 a través de la seua secretària particular o el seu xofer.
L'informe de l'UCO també determina que Zaplana va fer valer la seua posició de superioritat com a president de la Generalitat per a portar a terme la trama i se'l vincula en reiterades ocasions amb Juan Cotino, en aquell moment director general de la Policia Nacional i delegat del govern a la Comunitat Valenciana. Les anotacions en les agendes incautades i els correus electrònics registren que van mantindre reunions i contacte en moments clau del procés d'adjudicació i en les transaccions econòmiques posteriors. A més, un dels projectes seleccionats comptava amb participació de Sedesa, una empresa participada per la família Cotino.
Adjudicacions "absolutament opaques"
En aquesta part del sumari també es recullen les conclusions de l'Agència Valenciana Antifrau sobre les adjudicacions del Pla Eòlic de 2001 i de les ITV de 1997, que defineix com "absolutament opaques". Segons aquests informes, es van obviar les garanties "més elementals" i es va alterar el procediment "arribant a eliminar el tràmit d'informació pública".
Segons l'agència, el procés de privatització de les ITV valencianes i l'adjudicació dels parcs eòlics van ser "inusualment ràpids", no van respectar la legalitat vigent i es van efectuar en unes condicions que van perjudicar l'erari públic.
Un any en llibertat provisional
Zaplana va quedar en llibertat sense fiança el 7 de febrer de 2019, després de passar huit mesos de presó preventiva al centre penitenciari de Picassent, tot i que va estar part d'aquest període ingressat a l'Hospital La Fe de València a causa de la leucèmia que pateix.
El cas Erial investiga el presumpte cobrament de més comissions derivades de la concessió de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) realitzades el 1997 durant la gestió d'Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat, i del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana que es va posar en marxa l'any 2003.
