Més de 160 assassinats masclistes en dos dècades: la punta de l'iceberg de la violència contra les dones a la Comunitat Valenciana
Expertes en violència de génere subratllen els perills de la indústria pornogràfica, directament implicada en l'augment d'agressions sexuals, i alerten que els feminicidis continuaran si les administracions públiques no hi destinen més recursos
Centenars de ciutats i pobles a tot el món s'ompliran este dilluns, 25 de novembre, amb pancartes en els carrers per a exigir que acabe la violència masclista i la desigualtat de gènere. En el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones destaquem algunes dades que cal tindre presents i que evidencien que este fenomen encara perviu entre la societat i és estructural. Una xacra que s'acarnissa amb les dones pel simple fet de ser-ho, amb agressions que adopten múltiples formes: discriminacions, maltractaments físics i psicològics, assetjament sexual o violacions. Son només alguns dels tipus de violència que pateixen les dones, amb el feminicidi com el cas més extrem. Habitualment perpetrats per homes amb qui han tingut vincles afectius, encara que no sempre és així.
Este 2024 s'han complit justament vint anys des de l'aprovació de la llei integral contra la violència de gènere (LO 1/2004), una norma promoguda pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero que va convertir Espanya en un país pioner en este àmbit. Des d'aleshores han canviat coses a millor i totes les veus expertes destaquen avanços en la lluita contra la violència masclista, però també els nombrosos reptes i desafiaments que queden per a erradicar-la.
Tal com adverteix en declaracions a À Punt NTC Encarna Canet, doctora a la Universitat de València (UV) i experta en violència masclista, la llei de 2004 "va nàixer amb moltes limitacions", perquè només contempla la violència exercida per la parella o exparella. Per a esta professora i investigadora en l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones, el fet de tindre un marc legal ajuda, però alerta que el que importa realment és la prevenció social davant de la "socialització violenta" a què estem exposats tota la població per part dels vídeojocs, pel·lícules, cançons, o la indústria pornogràfica. "No s’estan destinant els recursos necessaris, els feminicidis continuaran perquè des de les institucions únicament estem actuant al final de la cadena, quan la violència ja s’ha produït", avisa.
En la mateixa línia opina Julia Sevilla, professora honorària del Departament de Dret Constitucional de la UV: "La violència de gènere és injusta i anormal. Sols que hi haja una dona víctima ja és suficient per a considerar que l'Estat té un problema, perquè ha de garantir els drets de la ciutadania i el de la vida és el més fonamental". Esta jurista, experta en igualtat i feminisme, considera que és "difícil" tindre una posició d'optimisme si s'atén a l'evolució de l'arquitectura institucional de l'Estat en referència a les dones, perquè pel que fa als drets "la norma és la desigualtat". "I no és solament cosa d'Espanya , la situació està per tot arreu. La desigualtat de les dones és clamorosa en tot el món" assegura, en entrevista amb À Punt NTC.
Els feminicidis continuaran perquè les institucions actuen únicament al final de la cadena, quan la violència ja s’ha produït
La desigualtat de les dones és clamorosa en tot el món
Una comptabilitat "escandalosa"
La radiografia que ens dibuixen les xifres sobre víctimes de la violència masclista evidencia que la realitat continua resultant inassumible. Fent balanç de les últimes dos dècades, a la Comunitat Valenciana hem hagut de lamentar la mort d'almenys 162 dones, segons les dades recopilades pel Ministeri d'Igualtat des que s'inicia la sèrie històrica. Són set de mitjana cada any i totes perderen la vida a mans d'homes amb qui tenien o havien mantingut una relació sentimental en el passat, ja que ací no es comptabilitzen aquells feminicidis en què l'assassí no tenia vincle afectiu amb la víctima. És difícil recaptar les dades completes perquè els registres oficials del govern espanyol començaren a comptar esta casuística en 2022, i en una estadística a banda. Algunes entitats com el portal Feminicidio.net elabora des de fa més d'una dècada un informe que sí que inclou també estos casos i que eleva a 174 les dones mortes al territori valencià, però el període abasta els anys entre 2010 i 2023.
L'històric de l'evolució anual de les víctimes mortals en crims confirmats com a violència de gènere pel Ministeri d'Igualtat mostra un pic màxim en 2015, quan se'n comunicaren 11. Des d'aleshores es pot percebre certa reducció dels assassinats masclistes, tal com s'extrau si es comparen les mitjanes dels últims deu anys i els deu anteriors (6,4 i 8,2, respectivament). Però l'escenari se situa encara molt lluny del cobejat zero i l'erradicació de la violència contra les dones. I el que preocupa més a les especialistes és que, amb este degoteig constant de xifres, "sembla que correm el risc de patir a nivell social una insensibilització per habituació", remarca Canet. "Abans un home podia matar una dona quasi debades si la trobava enganyant-lo. Hem avançat, és de veres que hi ha més sensibilitat entre la societat, però la contabilitat és escandalosa", apunta Sevilla al respecte.
Des de principi de 2024, almenys 41 dones a tota Espanya han sigut assassinades a mans de parelles o exparelles—dotze menys que l'any passat per estes mateixes dates— i 32 xiquets i xiquetes quedaren orfes. Sis de les víctimes dels feminicidis confirmats enguany residien a la Comunitat Valenciana. Concretament a l'Alfàs del Pi, Benaguasil, Villena, Bunyol, Alacant i Castelló de la Plana. L'estiu va estar marcat per l'agudització de la violència masclista amb resultat mortal, ja que cinc dels sis crims es concentraren entre els mesos de juny i setembre. A escala estatal, des que Igualtat va començar la sèrie històrica en 2003 es comptabilitzen 1.285 dones assassinades per parelles o exparelles. Sense anar més lluny, l'últim cas va ocorrer just este diumenge, quan un home va matar la dona a Sevilla amb un arma de caça i després es va suïcidar. Des de 2013, l'estadística inclou també els i les menors morts a mans dels pares i parelles de les mares. Ja són 61 les criatures que perderen la vida a tot el país fruit de la violència vicària, exercida per a castigar les dones.
Quasi 17.000 casos en Viogén
L'informe estadístic sobre el sistema de seguiment integral en els casos de violència de gènere (Viogén) ens aporta més dades per a analitzar la realitat del fenomen a la Comunitat Valenciana, i com continua present entre la societat. Esta ferramenta policial, centralitzada i coordinada pel Ministeri d'Interior, serveix per a monitorar i protegir les dones víctimes i els seus fills i filles en qualsevol part del territori nacional. Segons l'últim balanç, actualitzat el 31 d'octubre, la Comunitat Valenciana tenia actius 16.832 casos en Viogén, el 16,7% del total estatal. O el que és el mateix, un de cada quinze dels registrats. El territori, tot i ser el quart més poblat d'Espanya, està en segon lloc del rànquing atenent a la quantitat de casos actius en Viogén, sols per darrere d'Andalusia.
Per províncies, València i Alacant concentren el 85% dels expedients, 7.591 i 6.570, respectivament. El 15% restant es localitza a Castelló, que es tradueix en 2.671 casos. Quasi la meitat (7.258) corresponen a dones d'entre 31 i 45 anys, mentre que 218 són menors d'edat. Per nivells de risc, hi ha 255 en què és alt i en set s'avisa que el risc és extrem.
D'altra banda, els informes trimestrals sobre violència de gènere elaborat per l'Observatori de Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) arrepleguen almenys 12.620 víctimes de violència de gènere i 13.532 denúncies a la Comunitat Valenciana en la primera meitat de 2024. L'últim estudi, que analitza el període entre abril i juny, situa l'autonomia com la segona amb més víctimes de violència de gènere per cada 10.000 dones i una taxa de 24,1, sols superada per les Balears (28,5) i quasi sis punts per damunt de la mitjana espanyola (18,5).
La utilitat de denunciar
La violència sexual és una altra forma de violència que s'acarnissa especialment sobre el col·lectiu femení i que adopta múltiples modalitats, des de comentaris vexatoris a tocaments no consentits, i agressions sexuals en els casos més greus. Els balanços de criminalitat i estadístiques del Ministeri de l'Interior constaten un augment dels delictes d'índole sexual reportats comunicats als cossos policials, que les veus especialistes atribueixen fonamentalment als avanços en conscienciació social.
Es denuncia més ara perquè la població està més sensibilitzada, però "no hi ha un paral·lelisme entre les denúncies interposades i les sentències", puntualitza Canet. Com adverteix esta experta, sols un terç dels fets denunciats l'any passat acabaren amb sentència judicial i això porta a la desincentivació. "La lliçó que aprenen les dones amb açò és que no val la pena denunciar i passar per tot el procés posterior, que no és agradable" afegeix. Hi coincideix ací Sevilla, que assenyala que "moltes vegades la justícia no ha estat a l'altura que es mereixen les víctimes de maltractaments".
Agressions sexuals a l'alça
Una altra de les alertes recurrents de les especialistes en violència masclista en feminisme és sobre l'auge de la pornografia i com esta indústria està directament implicat en l'augment de la violència exercida cap a les dones. Els registres oficials confirmen estes preocupacions. En 2023 es reportaren davant de les autoritats a tot Espanya 21.825 fets que vulneraven la llibertat sexual. La majoria de les víctimes d'estos delictes eren dones (86%), quatre de cada deu sobre menors i en un de cada cinc casos eren violacions. A la Comunitat Valenciana, els delictes d'índole sexual s'han disparat un 47% en cinc anys fins als 2.575, amb València i Alacant entre les cinc províncies espanyoles on s'han denunciat més casos. Per tipologia penal, el 83% són delictes d'agressió i abús sexual, amb penetració o sense.
"La pornografia s’ha convertit en un arma de destrucció massiva, sobretot contra la gent jove. Els ensenya que el sexe és violència, penetracions o sexe en manada... Els fa creure que tot açò és excitant, més encara quan hi ha violència i quan la xica no vol. La coacció és erotitzada" resumeix la professora Canet.
La pornografia s’ha convertit en una arma de destrucció massiva, sobretot contra la gent jove
Les desigualtats, en el rerefons
Per a la jurista Sevilla, precursora del feminisme constitucional a Espanya, el problema d'arrel en el rerefons de tota esta dinàmica de violències sobre les dones està en el fet que no se'ls considera éssers iguals els homes i que històricament han estat invisibilitzades en els llocs de poder de manera sistemàtica. "No les percep com a símbols d'autoritat i, per això, si no fan el que ells volen, entenen que la poden maltractar", resumeix esta especialista en Dret Constitucional. Esta espiral es perpetua i retroalimenta fins als casos més extrems, que acaben amb la mort de les víctimes.
Els homes no perceben les dones com a símbols d'autoritat i, si no fan el que ells volen, entenen que les poden maltractar
Les dos expertes consultades coincideixen que calen "polítiques valentes" i una educació en igualtat real per a acabar amb els estereotips de gènere, limitacions a la macroindústria de la pornografia i mesures per a fomentar l'accés de les dones a quotes de poder i llocs de decisió tradicionalment ocupats pels homes.
