Díhuit anys del parc natural de Xera - Sot de Xera: "Pensem que no tornarà mai a ser el que era"

Este diumenge 16 de febrer es compleixen díhuit anys des que el parc natural i geològic de Xera - Sot de Xera (l'únic d'este tipus que hi ha a casa nostra) el van declarar parc natural. Però enguany, l'efemèride no suscita motius de celebració, perquè l'espai està en un dels pitjors moments de la seua història a causa de la dana del passat 29 d'octubre. L'avinguda d'aigua va produir danys d'una magnitud sense precedents en este espai protegit.

"Pensem que el parc natural no tornarà mai a ser el que era", comparteix Diego Sánchez, tècnic de l'espai, en declaracions per a À Punt Notícies. Afirma que el pas de les riuades ha fet canviar totalment l'aparença del paisatge. "Hi ha brolladors que han canviat inclús d'ubicació. Algunes caves subterrànies han col·lapsat i l'aigua en lloc d'eixir per un punt ix per un altre; és a dir, que hi ha fonts noves en altres llocs", apunta.

La dana va afectar especialment els barrancs, les sendes i les pistes forestals, moltes que les quals han quedat impracticables. "Les sendes són importants perquè passe la fauna, per als visitants o perquè si a l'estiu hi ha un incendi forestal els equips d'extinció d'incendis puguen arribar a enclavaments difícils d'accedir", alerta Sánchez. Com a exemple, el camí que anava fins a l'anticlinal de Sot de Xera —molt valorat geològicament— s'ha perdut per complet i s'ha de reconstruir per a poder accedir-hi.

La flora i fauna també s'ha vist greument afectada pel desastre natural. Segons explica Rafael López, tinent d'alcalde i regidor de Medi Ambient de la localitat el riu s'ha vist greument danyat. "Tot ell era un bosc meravellós de ribera que ha desaparegut totalment, la dana s'ho ha endut tot, la vegetació i els animals en dotze quilòmetres fins a la desembocadura del Túria", manifesta.

Sánchez explica que, des de fa anys, porten a terme projectes per a introduir l'ofegabous i el carranc europeu en alguns tolls i basses, però que des de la dana no han tornat a veure estes espècies. "No sabem si els ofegabous s'han enterrat, perquè ells hivernen. Ara quan vinga la primavera de nou salabrarem per a comprovar si estan i, si no és el cas, haurem de tornar a començar els projectes d'introducció".

Valor econòmic de la recuperació "incalculable"

D'altra banda, el tècnic també destaca que els visitants són imprescindibles per a l'economia de les dos localitats on descansa el parc natural, Xera (Plana d'Utiel-Requena) i Sot de Xera (Serrania). "Ací no hi ha indústria, ramaderia molt poca, i agricultura cada vegada menys", explica. "Xera i Sot de Xera són pobles xicotets, tenen 400 veïns censats. Si no ve gent, que en la majoria dels casos són senderistes, ciclistes o escaladors, l'economia no es mou, així que necessitem tindre les sendes en bones condicions com més prompte millor". "Sot de Xera és un poble molt viu: tenim farmàcies, tendes, carnisseria, forn, etc. Però si volem que tot açò continue obert necessitem que vinga gent perquè gaste en estos comerços", afegeix López.

Sánchez no s'atreveix ni a posar xifres a la recuperació, talla la pregunta amb la paraula "incalculable". "Se n'han calculat algunes i s'ha passat algun pressupost, però segurament no serà ni el 10% dels danys que hi ha", afirma. El que sí que ja té els números sobre el paper és la despesa que es farà per a recuperar l'embassament de Buseo: 4,7 milions d'euros. Les obres, que es prolongaran durant alguns anys, són imprescindibles per a salvaguardar la seguretat de la població davant del possible trencament de la presa.

Algunes de les pistes danyades les recuperaran empreses com Tragsa, que duran a terme les tasques de reconstrucció durant molt de temps. Però altres sendes es quedaran fora d'este pla i podran passar anys fins que tornen a ser practicables. "Ajudes estan prometent-nos moltes però no estan arribant, és molt lent. I no podem esperar ací si vivim del turisme quatre mesos a que facen alguna cosa", lamenta el regidor de Sot de Xera.

És per això que des del parc natural estan organitzant voluntariats per a recuperar les sendes. La pròxima serà el 23 de febrer a Xera. Però no és la primera que fan, ja estan fent-ne des del passat mes de desembre, amb gran èxit de participació, segons apunta Sánchez. Perquè almenys la dana sí que ha fet emergir una cosa bona: la solidaritat del poble valencià.