Les 25.365 dones nascudes el 1991 estrenen a la tardor un programa de garbellat de càncer de cèrvix

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública començarà aquesta tardor, una vegada conclòs de manera satisfactòria l'estudi pilot previ, l'enviament massiu d'invitacions per a participar en el cribratge poblacional del càncer de cèrvix. D'aquesta manera, el programa començarà a estendre's de manera progressiva a totes les dones de 25 a 65 anys de la Comunitat Valenciana, que s'estima que són 1.400.000.

Fins a darreries del 2022, el sistema de detecció de càncer de coll d'úter se substanciava en la realització de citologies vaginals, bé a petició de la mateixa dona, bé aprofitant la visita al servei d'obstetrícia. Per això era un "cribratge oportunista", indica la Generalitat en un comunicat. Ara l'estratègia és fer un cribratge poblacional, és a dir, estés a totes les dones entre 25 i 65 anys, i preveu dos tipus de proves en funció de l'edat.

Així, les que tinguen entre 25 i 34 anys se sotmetran a una citologia vaginal, que permet diagnosticar alteracions cel·lulars indicatives de càncer. Les primeres a rebre la invitació per a participar en el cribratge poblacional en aquesta franja d'edat seran 25.365 dones nascudes el 1991. Si el resultat és normal, la citologia es repeteix cada tres anys.

D'altra banda, les dones de 35 a 65 anys (inicialment 250.000 nascudes els anys 1958, 1963, 1968, 1973, 1978, 1983 i 1988) rebran un kit per tal de prendre's una mostra vaginal que s'utilitzarà per a detectar la presència del virus de papil·loma humà (VPH). És un test similar a l'autopresa que ja s'usa en el cribratge del càncer de còlon. El resultat està en un lapse de 7 a 10 dies i, si és positiu, no significa que la persona tinga càncer, ja que es faran proves addicionals per a valorar si existeix alguna alteració. Quan no es detecta (VPH negatiu), el test es repeteix cada cinc anys.

El 80% de les dones sexualment actives té contacte amb el virus del papil·loma

Les diferents proves s'expliquen perquè la infecció persistent per papil·loma humà és la causa més freqüent de càncer de cèrvix en dones no vacunades contra aquest virus. De fet, la majoria de les persones sexualment actives (80%) té contacte amb aquest virus, però desconeix que és portadora. La infecció sol remetre de manera espontània, però en genotips d'alt risc pot produir càncer.

A aquestes primeres dones que rebran la invitació per a participar en el cribratge poblacional, s'anirà sumant la resta en els pròxims anys. La previsió és convidar cada any, des del 2024, un total de 285.000 dones (35.000 de 25 a 34 anys i 250.000 de 35 a 65 anys).

Amb aquest esquema per franges poblacionals, es preveu cobrir la invitació a la població diana total en cinc anys. Per tant, l'objectiu és que el 2029 la cobertura, entesa com a invitació a participar-hi, s'aproxime al 100%. En última instància, es busca reproduir en el cribratge de càncer de cèrvix els beneficis que ja s'estan obtenint amb el cribratge de càncer de mama, això és, previndre i detectar el càncer de cèrvix de manera precoç per a reduir la mortalitat i millorar la qualitat de vida.

La Comunitat Valenciana va registrar el 2020 un total de 186 casos de càncer de cèrvix, amb una taxa de 6,8 casos per 100.000 dones. En aquesta tipologia de tumor, les mesures de prevenció secundària, com ara fer proves de cribratge per a previndre'l i detectar-lo precoçment, s'han demostrat eficaces.