25 anys de la riuada més catastròfica d’Alacant

Botigues del centre amb més d’un metre d’aigua, carrers convertits en rius, cotxes dins dels grans clots que havien generat les solsides i la pitjor part: quatre víctimes mortals. Va ser el desolador panorama amb què es van trobar els alacantins fa 25 anys.

Aquell 30 de setembre del 1997 la pluja torrencial va deixar registres històrics sobre la capital, que no s’han tornat a batre des d’aleshores. Segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, Aemet, les precipitacions van deixar més de 270 litres en només unes hores del matí.

Sobre Alacant van caure quantitats insòlites. En només una hora es van fregar els cent litres, 99,8 litres, com puntualitzen des d’Aemet. L’organisme meteorològic recorda que aquestes continuen sent, un quart de segle després, les majors quantitats recollides a la ciutat en 24 hores i també les majors en una hora.

Darrere d’aquests registres històrics estava una DANA, que va entrar al sud del territori procedent de Múrcia, on ja havia deixat pluges de “fortes a molt fortes”, segons consta en l’arxiu d’Aemet. Cap a les set del matí, el nucli convectiu es va situar sobre la ciutat d’Alacant. Alimentat pels vents marítims, el nucli de la tempesta va estar “ancorat” sobre Alacant dues hores.

El front de pluges va donar una treva, quan es va desplaçar debilitat cap al nord, però poques hores després, es va intensificar i va tornar de nou a descarregar amb força sobre Alacant i les localitats pròximes. “Aleshores, la pluja era encara més torrencial que abans”, segons consta en l’arxiu de fenòmens històrics d’Aemet.

Davant d'aquestes allaus d’aigua, ni els carrers, ni el clavegueram, ni el sol va poder absorbir la pluja caiguda. Les precipitacions van deixar una ciutat col·lapsada, amb els carrers negats, però sobretot, una tragèdia humana difícil d’oblidar. Quatre persones van morir a causa de les inundacions, entre elles una mare i el seu fill, que van caure al clavegueram i van ser arrossegats per la força de l’aigua.

Botigues amb un metre d'aigua

En algunes botigues del centre, el nivell de l’aigua va arribar a un metre. Les pèrdues econòmiques que va deixar la pluja descomunal van ser importantíssimes. Les infraestructures tampoc van eixir indemnes: mobiliari urbà desfet, carrers amb clots i semàfors sense funcionar.

Molts alacantins encara recorden l’espectacular clot que es va fer en el carrer Bazán i que es va engolir diversos vehicles. En altres carrers, les grues no donaven l’abast per a retirar vehicles amuntegats. L’entorn de la Rambla Méndez Núñez i la plaça de bous van ser algunes de les parts més afectades per la tromba d’aigua.

El centre, com mai s'havia vist

El panorama va esdevindre encara més dantesc en caure la nit d’aquell 30 de setembre del 1997. La tempesta va deixar la ciutat sense electricitat i Alacant va quedar a fosques. L’entorn de la Rambla Méndez Núñez i la plaça de bous van ser algunes de les parts més afectades per la tromba d’aigua i el centre d’Alacant va tardar dies a recuperar la normalitat. Les imatges de la tempesta encara es remouen en la memòria de molts alacantins.