Consulta el mapa d'afectació de la DANA: un de cada quatre municipis de València han sigut danyats

L'impacte de la DANA sobre l'economia valenciana ha tingut conseqüències mai vistes a casa nostra, si bé la Generalitat apuntava que el creixement interanual este 2024 es reduiria vora dos dècimes respecte al que s'havia estimat prèviament al desastre, de manera que passaria del 2,7% al 2,53%. Així ho arreplega en un informe elaborat per la Conselleria d'Hisenda i Economia, que també estima que, si bé la DANA ha afectat aproximadament el 25% dels municipis de la província de València, ha tingut un impacte notable en la resta de la província i en l'economia de la Comunitat Valenciana i Espanya.

Este impacte, assenyalen, hauria interromput les operacions comercials i industrials, hauria reduït la producció agrícola, hauria afectat el turisme i els serveis relacionats, hauria disminuït el consum local i hauria perjudicat les cadenes de subministrament. Els efectes també tindrien ressò en el mercat laboral, amb la pèrdua temporal o permanent dels treballs, la reducció dels ingressos per als treballadors i la possible migració laboral forçada.

El text també apunta la necessitat d'analitzar tant els efectes directes de la DANA a curt termini, com els efectes indirectes, "sent estos últims més difícilment avaluables". Danys en infraestructures públiques, en agricultura —especialment cítrics i arròs—, en vivendes i infraestructura urbana, en comerç i empreses i en costos d'emergències i primera resposta serien els efectes directes, mentre que entre els indirectes, "que requeriran més temps per a ser avaluats", destaquen per ara pèrdues per la interrupció de l'activitat econòmica, impacte en el turisme, efectes en la cadena de subministrament, conseqüències en el treball i costos de reconstrucció a mitjà termini.

86 dels 266 municipis de la província de València afectats

La Generalitat fa una classificació dels municipis afectats per la DANA en funció del grau d'afectació: zona zero, municipis molt afectats, municipis afectats i municipis poc afectats. D'acord amb esta classificació, del total de 266 municipis de la província de València 86 van ser afectats en distinta mesura.

Quinze municipis i una pedania de València són els que s'inclouen en la zona zero, que pertanyen principalment a la comarca de l'Horta Sud, però també a la Ribera Alta i la Foia de Bunyol (Alaquàs, Algemesí, Benetússer, Catarroja, Xiva, Sedaví, etc.). Entre els municipis molt afectats n'hi ha dènou i dos pedanies de València (Alginet, Guadassuar, Requena, Torrent, Xirivella, etc.), mentre que els municipis afectats són dèsset (Alberic, Carcaixent, Cullera, Tous, etc.). Finalment, els municipis menys afectats ascendeixen a 35 (Alcàsser, Dosaigües, Montserrat, Silla, etc.).

Afectació moderada en el creixement econòmic

Segons l'informe, l'impacte sobre el creixement econòmic seria significatiu, però contingut i il·limitat en el temps. Així, el 2024, el creixement interanual es reduiria dos dècimes respecte a l'inicialment estimat abans de la DANA, de manera que passaria del 2,7% al 2,53% en l'escenari esperat.

Afegeixen que els efectes encara perdurarien el 2025, on l'economia de la Comunitat Valenciana tornaria a perdre dos dècimes de creixement respecte a les previsions prèvies a la DANA, passant a experimentar un substancial efecte rebot el 2026, amb un creixement pròxim al 2,2%, enfront de l'1,9% previst en l'exercici de previsió realitzat al principi d'octubre.

Este efecte rebot, que situen en el 2026 i té un origen estadístic, podria fins i tot veure's incrementat en intensitat si els patrons observats i documentats en la literatura econòmica després d'un desastre per a països desenvolupats es repeteixen en el cas actual. L'efecte addicional s'explicaria pel fet que el capital físic preexistent seria substituït, durant la reconstrucció, per capital físic més productiu.

L'impacte, en pèrdues esperades en valor afegit brut en l'escenari de recuperació esperada, arribaria a la quantia de 949.238,4 € el 2024, 2.063.727 € el 2025, i 461.562,7 € el 2026, sent l'agricultura i, especialment, la indústria, els sectors que registrarien majors pèrdues.

Construcció, la recuperació més ràpida, i agricultura, la més lenta

L'anàlisi sectorial fet per la Conselleria revela patrons diferenciats d'afectació i recuperació. El sector serveis mostra la major afectació inicial en termes absoluts, mentre que la indústria presenta una recuperació moderada però sostinguda. La construcció destaca per mostrar la recuperació més ràpida, impulsada per les necessitats de reconstrucció. En contrast, el sector agrícola presenta la recuperació més lenta, amb efectes que podrien estendre's durant diversos cicles productius, reflectint la naturalesa particular dels seus processos de producció i la dependència de cicles naturals.

La recuperació econòmica es preveu gradual, però desigual entre sectors, amb un paper significatiu dels subsidis i ajudes públiques en la mitigació de l'impacte. S'espera que estes mesures permeten recuperar entre el 65% i el 80% de les pèrdues en termes de creació de valor. La velocitat de recuperació varia significativament per sector, sent més ràpida en construcció i més lenta en agricultura, la qual cosa subratlla la necessitat de polítiques de suport diferenciades per sectors.