28 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, icona antifeixista

Aquest diumenge es compleixen 28 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador a mans d'un grup d'extrema dreta. La plaça de l'Ajuntament de Burjassot, d'on era Guillem, no va poder acollir la concentració anual el 2020 per les mesures del confinament.

Enguany, l'Associació Cultural Bassot ha tornat a convocar la ciutadania a la mateixa plaça a les 19 hores per a recordar el jove antifeixista assassinat per cinc neonazis l'11 d'abril de 1993 a Montanejos. A Ador, el Col·lectiu Antifeixista de la Safor ha organitzat un acte homenatge en què es pintarà un mural participatiu en memòria d'Agulló i hi haurà una caixa de resistència per fer aportacions solidàries als antifeixistes encausats a Pego.

L'autor confés del crim, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre. L’Audiència de Castelló no va tindre en compte la motivació política de l’assassinat: Agulló era militant de l'organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista Sharp. Quan va acabar la condemna, Cuevas va participar en col·lectius nazis com el FAS (Frente Antisistema).

El programa La Qüestió va convidar Guillem Agulló i Lázaro, pare de la víctima, en una emissió que analitzava si amb l’entrada a les institucions d’un partit de l’extrema dreta com Vox els grups d'ultradreta se senten més reforçats i amb més impunitat per a perpetrar les seues accions.

Agulló, víctima mortal d'un crim d'odi

L'assassinat de Guillem Agulló no és un cas aïllat. 103 persones van morir a l'estat espanyol entre el 1990 i 2020 víctimes de crims d'odi, segons dades recollides pel projecte crimenesdeodio.info coordinat pels periodistes Miquel Ramos i David Bou. Al País Valencià, el nombre de persones assassinades en aquest període és de 16, víctimes del racisme, la xenofòbia, la islamofòbia, l'aporofòbia, l'homofòbia, la transfòbia, la violència ultra relacionada amb el futbol o una intersecció de diverses discriminacions.

Agulló és la primera víctima d'un crim d'odi registrada al nostre territori i l'única per odi ideològic. A la resta de l'estat aquesta web ha registrat un total de sis persones que també van ser assassinades per la seua ideologia: Ferran Vilarmau Camps el 7 d'agost de 1990 a Premià de Mar; Susana Ruiz el 9 de gener de 1993 a Madrid; Ricardo Rodríguez García el 21 de maig de 1995 a Alcorcón; Ángel Berrueta el 13 de març de 2004 a Pamplona; Roger Albert Giner el 10 de desembre de 2004 a Barcelona i Carlos Javier Palomino l'11 de novembre de 2007 a Madrid.

El 13 d’abril de 2016, 23 anys després de l’assassinat de Guillem, les Corts van qualificar, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris, la mort d’Agulló de crim d’odi i es comprometien a complir una resolució del Parlament Europeu per a instar els governs comunitaris a crear plans integrals per a preveure’ls.

En aquesta línia, el 23 de gener de 2019 la comissió d’interior del Senat va aprovar la iniciativa d'Esquerra Republicana d'instar el govern espanyol a crear el fons Guillem Agulló per a indemnitzar els familiars de les víctimes de delictes d’odi. El PSOE i el PP s'hi van abstindre.

Una pel·lícula per a no oblidar

La mort de Guillem, estrenada de manera simultània en À Punt, TV3 i IB3 el passat 2 d'octubre, forma part de la campanya La lluita continua una iniciativa de mobilització social i política i de recuperació de la memòria democràtica que pren com a punt de partida la figura de Guillem Agulló. Ha sigut finançada gràcies a una acció de micromecenatge que ha aconseguit que més de 2.500 associacions, partits, entitats i particulars aportaren 135.000 euros per a la realització de les activitats. 

Aquesta campanya es desenvolupa en cinc accions: la pel·lícula La mort de Guillem, el cicle de "Concerts per la vida", el llibre Guillem, de Núria Cadenes, el cicle de conferències "Els debats per la vida", i el web Crims d’odi. Amb aquestes cinc accions, la campanya "La lluita continua" busca promoure la memòria de Guillem Agulló, denunciar la “impunitat” de l’extrema dreta, reivindicar la història de la lluita antifeixista i alertar sobre “l’auge dels discursos xenòfobs i racistes renovats” que s’han instal·lat en el centre del debat polític i social.

El telefilm, dirigit per Carlos Marques-Marcet i escrit per Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas, és una producció de Som, SUICAfilms i Lastor Media, amb la coproducció d’À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya, i que compta, entre altres, amb la participació de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquest llargmetratge ha rebut diversos guardons, entre els quals destaquen el premi Gaudí a millor pel·lícula per a televisió i el premi del públic en el Festival Internacional de TV, Guió i Cinema de Los Angeles.

Dos dies després de començat el rodatge, van fer una pintada nazi en una de les localitzacions de la pel·lícula amb la intenció d'atemorir l'equip, que va haver d'extremar les mesures de seguretat durant les quatre setmanes de gravació. El director va decidir incloure al llargmetratge la pintada per a denunciar l'assetjament que la família ha patit i pateix des de l'assassinat de Guillem Agulló.

El programa especial d'A la Ventura emés després de l'estrena de la pel·lícula inclou un col·loqui amb els pares de Guillem i part de l'equip de la producció i també posa el focus en l'avanç i el grau d'impunitat que tenen les accions de l'extrema dreta vora tres dècades després de l'assassinat.

Una banda sonora que s'ha fet himne

"No s’apaguen les estreles" és la cançó que posa música a la banda sonora de La mort de Guillem, interpretada per Xavi Sarrià, Pep Gimeno ‘Botifarra’ i la coral de l’Escoleta del Cor de l’Eliana. Sarrià assegura que la cançó és “un homenatge als orígens, a la perseverança, a la història de lluita de la nostra gent, i amb Guillem Agulló com a relleu de les nostres generacions”. I sembla que de la mateixa forma l'han interpretada moltes persones que han decidit traslladar la tornada a diferents murs de ciutats com València, Castelló de la Plana i Barcelona.