29 anys sense Guillem Agulló, víctima mortal d'un crim d'odi

Aquest dilluns es compleixen 29 anys de l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador a mans d'un grup d'extrema dreta. La plaça de l'Ajuntament de Burjassot, d'on era Guillem, acull la manifestació anual que ret homenatge al jove, militant de l'organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista Sharp. 

L’acte polític, convocat per l’Associació Cultural Bassot, s’emmarca en les activitats organitzades sota el lema “Hereus de la teua lluita”, que han començat aquest diumenge amb una taula redona sobre “com combatre el feixisme i véncer” i un taller de pancartes.

En aquesta línia, el sindicat popular Construint Burjassot ha retirat plaques del Ministeri d'Habitatge franquista d’edificis de la ciutat, que consideren “records del mateix feixisme que va assassinar el nostre company Guillem”. 

L'autor confés del crim, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre. L’Audiència de Castelló no va tindre en compte la motivació política de l’assassinat. Quan va acabar la condemna, Cuevas va participar en col·lectius nazis com el FAS (Frente Antisistema).

“La lluita continua”

El Teatre Principal de València acollirà dijous 12 de maig a les 20:00 hores el primer Concert per la vida – Homenatge a Guillem Agulló, que forma part de la campanya "La lluita continua", interrompuda per la pandèmia.

El concert ha estat dissenyat com un homenatge musical en directe, amb artistes com Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Auxili, Smoking Souls, Miquel Gil, JazzWoman, Joina, El Diluvi, Ebri Knight, Maluks, Mafalda, el Cor de l’Eliana i La Maria, i alguna sorpresa més.

La campanya "La lluita continua" estava centrada a captar fons per a poder acabar la producció de la pel·lícula La mort de Guillem, dirigida per Carlos Marqués-Marcet, que es pot veure en el web d’À Punt Mèdia. Alhora, preveia dos concerts d’homenatge a València i a Barcelona, entre altres activitats comunicatives i de conscienciació. La Conselleria de Cultura, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, també participa en la part musical de la campanya.

Primera víctima valenciana d'un crim d'odi 

L'assassinat de Guillem Agulló no és un cas aïllat. 103 persones van morir a l'estat espanyol entre 1990 i 2020 víctimes de crims d'odi, segons dades recollides pel projecte crimenesdeodio.info coordinat pels periodistes Miquel Ramos i David Bou. Al País Valencià, el nombre de persones assassinades en aquest període és de setze, víctimes del racisme, la xenofòbia, la islamofòbia, l'aporofòbia, l'homofòbia, la transfòbia, la violència ultra relacionada amb el futbol o una intersecció de diverses discriminacions.

Agulló és la primera víctima d'un crim d'odi registrada al nostre territori i l'única per odi ideològic. A la resta de l'estat aquesta web ha registrat un total de sis persones que també van ser assassinades per la seua ideologia: Ferran Vilarmau Camps el 7 d'agost de 1990, a Premià de Mar; Susana Ruiz el 9 de gener de 1993, a Madrid; Ricardo Rodríguez García el 21 de maig de 1995, a Alcorcón; Ángel Berrueta el 13 de març de 2004, a Pamplona; Roger Albert Giner el 10 de desembre de 2004, a Barcelona, i Carlos Javier Palomino l'11 de novembre de 2007, a Madrid.