El 32% dels adults espanyols pateixen dolor

Un 32 per cent de la població adulta espanyola pateix algun tipus de dolor i un 11 per cent el pateix de manera crònica, és a dir, experimenta almenys un quadre de dolor que dura més de sis mesos, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) que ha recordat amb motiu del Dia Mundial del Dolor, que se celebra aquest diumenge.

A més, un 5 per cent de la població adulta manifesta dolor diàriament, amb el que això implica: una greu afectació física i psicològica en el dia a dia i un gran impacte en la qualitat de vida dels qui el pateixen.

"Hi ha diferents tipus de dolor que tradicionalment englobem en tres grans grups: el dolor nociceptiu, que és el causat per l'activació dels receptors del dolor en resposta a un estímul (per una lesió, inflamació, infecció, malaltia); el dolor neuropàtic, a conseqüència del mal sobre el mateix sistema de comunicació del sistema nerviós i que es considera un dolor patològic, ja que no té cap utilitat com a mecanisme d'alerta o defensa; i finalment, un dolor amb condicions mixtes dels dos", explica el doctor Alan Luis Juárez-Belaúnde, coordinador del Grup d'Estudi de Dolor Neuropàtic de la SEN.

Diversos estudis realitzats a Espanya assenyalen a més que al voltant del 30 per cent de la població diu que ha patit dolor en les últimes 48 hores, més del 40 per cent en l'última setmana i quasi un 80 per cent en els últims sis mesos. Així mateix tant la prevalença com la intensitat són més altes en dones i augmenta amb l'edat dels pacients.

"Estem doncs enfront d'un símptoma molt comú, que representa el 50 per cent de les visites a atenció primària i, ja que el sistema neurològic és el punt de partida i final del dolor, també de les consultes de neurologia. El dolor reconegut com a primera causa de visita a les nostres consultes externes és la cefalàlgia, encara que també es pot expressar en quasi totes les patologies neurològiques: neuropaties, trastorns desmielinitzants, malaltia de Parkinson, demències, en algunes síndromes epilèptiques, en malalties cerebrovasculars, traumatismes craneoencefàlics, processos tumorals o encefalopaties, entre d'altres. Però a més s'estima que un 25 per cent de les consultes per dolor en atenció primària poden estar relacionades amb pacients que pateixen dolor neuropàtic", assenyala Alan Luis Juárez-Belaúnde.

Tant per la dificultat de tractament com per la seua enorme complexitat fisiopatològica i per la forma tan intensa en què l'experimenten els pacients, el dolor neuropàtic es considera un dels pitjors dolors, amb afectació en les esferes física, psicològica i funcional en la vida diària de la persona en un 85 per cent de casos.

A més, està descrit que al voltant d'un 70 per cent de les persones afectades per aquesta condició poden arribar a presentar algun tipus de trastorn en l'esfera psiquiàtrica, sobretot del tipus ansiós-depressiu, alteracions en l'àmbit del somni, i fins i tot fatiga crònica.

Els efectes de la pandèmia

La SEN lamenta que la pandèmia ha empitjorat molt més el panorama en aquesta àrea: són molts els pacients amb algun tipus de dolor especial, amb el risc que es cronifique, que no han sigut correctament atesos. S'estima en els pròxims estudis s'observarà un augment de la cronificació i la prevalença del dolor.

La Societat Espanyola del Dolor va apuntar fa uns mesos que la situació de confinament de l'any passat ha generat que el 59,4 per cent de les persones que viuen amb dolor crònic a Espanya hagen empitjorat.