El veïnat de Palma de Gandia reclama una solució urgent a la manca d’aigua de fa tres mesos
Amb pancartes com “l’aigua és un dret, no un privilegi” reclamen una solució que passa per una obra, que costaria més d'un milió d'euros, que connecte el poble amb el pou de Vilallonga
La situació a Palma de Gandia (Safor) és d’extrema emergència. Fa més de tres mesos que no tenen aigua perquè el pou de Sant Miquel està contaminat per plaguicides, nitrats i terbumeton i no en poden beure perquè no és bona per a consum humà.
Aquest fenomen d’aigua alterada es repeteix periòdicament des del 2019 —quan el pou va ser declarat com a aigua no potable per la Conselleria de Sanitat—. Fa tres mesos que el problema s'ha accentuat, des que Ador ja no els proporciona l’aigua que els facilitava com a mesura temporal.
L’Ajuntament de la localitat, des d’aleshores, i com a mesura d’urgència, abasteix la població amb marraixes d’aigua embotellada, la qual cosa suposa una despesa elevada per a un ajuntament de tan sols 1.500 habitants.
Aquest diumenge, més de 400 persones s’han manifestat per una solució justa a aquest greu problema de primera necessitat. Amb pancartes com “l’aigua és un dret, no un privilegi”, “infraestructures per a Palma ja!” o “l’aigua no es negocia” els habitants reclamen i exposen la gravetat de la qüestió.
“Des d’octubre hem sol·licitat una ajuda directa tant a la Generalitat com a la Diputació de València, una ajuda econòmica directa i nominativa al poble de Palma per una situació extraordinària, perquè estem parlant d’un bé de primera necessitat. El nostre pressupost és limitat, som un poble xicotet i necessitem ajuda”, reclama des de la manifestació Paula Femenia, alcaldessa de l’Ajuntament de Palma de Gandia. Alguns veïns que han acudit a la cita manifesten "l'extrema necessitat" i la irritabilitat que produeix la situació. A més, diuen que condiciona l'arribada de nous habitants que voldrien traslladar-se a la localitat per a quedar-s'hi a viure.
És aigua que necessiten per a beure, cuinar, rentar, menjar, abastir els animals, en comerços o fàbriques. Alguns assistents manifesten la incomoditat i el cost extra que suposa abastir-se cada mes a base de marraixes. Al mateix temps, insisteixen en la necessitat de posar solució a aquesta anomalia, agreujada per la vulnerabilitat de fer front a les despeses sent un poble tan xicotet, i reclamen una resposta de la Diputació i la Generalitat.
Estem parlant d’un bé de primera necessitat. El nostre pressupost és limitat, som un poble xicotet i necessitem una ajuda
En concret, allò que necessiten és connectar-se al pou de Vilallonga, gestionat per la Mancomunitat de municipis de la Safor, “en una obra que costaria més d’un milió d’euros que permetria canalitzar l’aigua potable. Alhora, s’ha de reformar una infraestructura d’un depòsit d’aigua que des de 2021 està pendent de fer-se i que valdria 180.000 euros. Són molts diners per a un poble menut”, explica Femenia, a més de totes les despeses que està ocasionant el repartiment d’aigua en garrafes. En sols un mes es van repartir 24.000 garrafes que costaren un total d’11.000 euros a l’Ajuntament.
De moment no han obtingut cap resposta a la demanda. “Vam tindre una primera reunió amb Paco Comes, diputat del Cicle Integral de l'Aigua, el 7 de novembre, però ens han encomanat a utilitzar el sistema de tarifes al contribuent o emprar el Pla d’Inversions per a costejar les infraestructures. Una solució amb la qual no estem d’acord, ja que és una quantia per a quatre anys que necessitem destinar per a altres deficiències del poble i estaríem en desavantatge amb la resta de pobles de la província de València”, explica Femenia.
